Boscia albitrunca
Boscia albitrunca, cridada comunament arbre dels pastors o també arbre de la vida (per oferir sustente tant a humans com a animals en el seu àrit hàbitat), és una espècie del gènero Boscia distribuïda per les zones més seques del Àfrica austral.[1]
Descripció
Es tracta d'un arbre chicotet o de mig tamany que alcança 7 metros com a màxim, en copa espessa i redonejada. El tronc és pla, de color blanc o blanc grisáceo. Les fulles, d'un to vert grisáceo, tenen textura coriácea; són oblongo-lanceoladas (20 a 50 mm de llongitut i de 6 a 25 mm d'esgambi màxim), en àpiç redonejat i peciol molt curt. Les chicotetes flors sense pétals són perfumadas i sorgixen formant densos arracades axilars. El frut, globoso i pla, té 10 mm de diàmetro, normalment en una sola llavor.[1]
Distribució i hàbitat
Es distribuïx àmpliament per les regions més seques del Àfrica austral, inclús en Zàmbia, Zimbabue i Moçambic,[1] a on gràcies a la seua extensa ret radicular és capaç d'accedir a l'aigua del subsol. En un estudi publicat en 1996 es va registrar un eixemplar en Kalahari central en raïls que alcançaven una profunditat de 68 metros.[2]
Usos
La fusta s'utilisa per a fer utensilis de cuina.
Les fulles són aliment habitual de la fauna local i el ganado.[1]
- Use culinari
La raïl martafallada s'usa com a substitut del café i per a fer porridge, aixina com una espècie de cervesa. Els fruts es consumixen en plats tradicionals i els capolls florals en encurtidos.[1]
- Us medicinal
En medicina tradicional les raïls s'utilisen per a tractar les hemorroides i els fulls en infusió per a tractar infeccions en els ulls del ganado.[1]
Interaccions biòtiques
Boscia albitrunca s'ha registrat com a planta hospedera de les palometes Belenois zochalia, Colotis agoye, Colotis antevippe, Belenois aurota, Colotis celimene, Belenois creona, Appias epaphia, Pinacopteryx eriphia, Colotis eris, Colotis euippe, Colotis evenina, Colotis regina, Colotis subfasciatus.[3][4][5]
Taxonomia
Boscia albitrunca va ser descrita per (Burch.) Gilg-Ben. i publicada en Botanische Jahrbücher für Systematik, Pflanzengeschichte und Pflanzengeographie 53: 212. 1915.[6]
Boscia: nom genèric que va ser otorgat en honor del botànic Louis-Augustin Bosc d’Antic.
albitrunca: epítet llatío que significa "tronc blanc".[1]
- Varietat acceptada
- Boscia albitrunca var. albitrunca
- Sinonímia
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Boscia albitrunca» (en en). Plantzafrica. Archivat des d'el original, el 3 de juliol de 2015. Consultat el 19 de febrer de 2021.
- ↑ «Maximum rooting depth of vegetation types at the global scale».Oecologia.108(4)
- 583–595.doi:10.1007/BF00329030.
- ↑ Robinson, G. S., P. R. Ackery, I. J. Kitching, G. W. Beccaloni & L. M. Hernández (2010) HOSTS - A Database of the World's Lepidopteran Hostplants. Natural History Museum, London. http://www.nhm.ac.uk/hosts. (Consultat en decembre 2012).
- ↑ Kroon DM (1999) Lepidoptera of Southern Africa. Host-plants and other associations. A Catalogue. Sasolburg, South Africa: Lepidopterists’ Society of Africa. 160 p.
- ↑ Markku Savela (1999-2013) Lepidoptera and some other life forms. (Consultat en decembre 2012)
- ↑ «Boscia albitrunca». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 1 de juny de 2015.
- ↑ «Boscia albitrunca». Conservatori i Jardí Botànic de Ginebra: Flora africana. Consultat el 24 de maig de 2011.
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Boscia albitrunca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.