Bosc real
Un bosc real (en latín: silva regis; en anglés: Royal Forest o Kingswood)[1][2] és un àrea de terra en diferents definicions en Anglaterra, Gales, Escòcia i Irlanda. El terme bosc en la comprensió moderna comuna es referix a un àrea de terra boscosa; no obstant, el sentit medieval original estava més prop de l'idea moderna d'una "reserva", és dir, terra reservada llegalment per a fins específics com la caça real, en menys émfasis en la seua composició. També hi ha interpretacions diferents i contextuals en Europa continental derivades dels sistemes llegals carolingio i merovingio.[3]
Llei forestal
[editar | editar còdic]En l'Anglaterra anglosaxona, encara que els reis eren grans caçadors, mai varen apartar àrees declarades "fòra" (llatí foris) de la llei del país.[4]Els historiadors no troben evidència de que els monarques anglosaxons (c. 500 a 1066) crearen boscs.[5] No obstant, baix els reis normandos (despuix de 1066), la llei forestal es va aplicar àmpliament per prerrogativa real.[6] La llei va ser dissenyada per a protegir la carn de venado i el vert, la carn dels animals "nobles" de la caça – en particular, el cérvol roig, el gamo, el cabirol i el javalí – i la vegetació que els sustentava. Els boscs varen ser dissenyats com a àrees de caça reservades per al monarca o (per invitació) l'aristocràcia. Els normandos varen introduir el concepte en Anglaterra en el XI, i en l'apogeu d'esta pràctica a fins de el XII i principis de el XIII, un terç de la superfície terrestre del sur d'Anglaterra es va designar com a bosc real; en un moment de el XII, tot Essex va ser forestat i, quan va ascendir al tro, Enrique II va declarar que tot Huntingdonshire fora un bosc.[4]
La forestación, en particular la creació d'un nou bosc, va ocupar un lloc destacat en el folklore popular durant la dominació normanda, que va magnificar lo que ya era un greu mal social: "L'image d'assentaments pròspers desmantellats, cases cremades, llauradors desestajats, tot per a servir en plaure del tirà estranger, és un element familiar en l'història nacional anglesa... L'alcanç i l'intensitat de les dificultats i del despoblació han segut exagerats", va observar l'historiador H. R. Loyn (1922-2000).[4] La llei forestal prescrivia castics severs per a qualsevol que cometera qualsevol d'una varietat de delictes dins dels boscs; a mitan de el XVII, l'aplicació d'esta llei havia desaparegut, pero molts dels boscs d'Anglaterra encara duyen el títul de "Bosc Real". Durant l'Edat Mija, la pràctica de reservar àrees de terra per a l'us exclusiu de l'aristocràcia era comuna en tota Europa.
Àrees elegides
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
Les àrees que es varen convertir en boscs reals ya eren relativament salvages i escassament poblades, i poden estar relacionades en característiques geogràfiques específiques que varen dificultar el seu treball com a terres de cultiu. Les àrees pròsperes i ben cultivades generalment no es varen elegir per a ser forestades; si lo eren, tendien a perdre l'estatus en prou rapidea.
Els boscs reals generalment incloïen grans àrees de brezales, pasturages i chapulls, en general, qualsevol lloc que admetera cérvols i uns atres animals de caça. Ademés, quan un àrea es designava inicialment com a bosc, tots els pobles, ciutats i camps que es trobaven dins d'ell també estaven subjectes a la llei forestal. Açò podia fomentar el resentiment, ya que els habitants locals es vorien llavors restringits en l'us de la terra de la que anteriorment depenien per a la seua sustente; no obstant, els drets comuns no s'extinguien, sino que simplement es reduïen.[7]
En el suroest d'Anglaterra, els boscs s'estenien a lo llarc de la vall d'argila del Jurásico Superior.[8]En les Terres Miges, la planura arcillosa que rodeja el riu Severn estava densament arbolada. Els sols arcillosos en Oxfordshire, Buckinghamshire, Huntingdonshire i Northamptonshire varen formar un atre cinturó de boscs. En Hampshire, Berkshire i Surrey, els boscs es varen establir en sols àcits arenencs en grava. En les Terres Altes d'Escòcia, un "bosc de cérvols" per lo general ni tan sols posseïa arbres.
També es reforestaron les marismas de Lincolnshire.[9]Ademés, es varen elegir els páramos de les terres altes, com Dartmoor i Exmoor en el suroest, i el Peak Forest de Derbyshire. Els páramo de North York, un replanell de arenisca, tenien a la seua volta varis boscs reals.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Darby, H. C.; Darby, Henry Clifford (1986-08-07). Domesday England, Cambridge University Press. ISBN 9780521310260.
- ↑ Dugdale. «Monasticon Anglicanum...a History of the Abbies and Other Monasteries...and Cathedral and Collegiate Churches...in England and Wales». Bohn.
- ↑ Philippe Braunstein, « Forêts d'Europe au Moyen-Âge », Els Cahiers du Centre de Recherches Historiques [En ligne], 6 | 1990, les meues en ligne li 20 mars 2009, vaig consultar li 22 août 2012. URL : http://ccrh.revues.org/2859 ; DOI : 10.4000/ccrh.2859
- ↑ 4,0 4,1 4,2 H. R. Loyn, Anglo-Saxon England and the Norman Conquest 2nd ed. 1991:378-82.
- ↑ «The Dialogue Concerning the Exchequer. circa 1180». Archivat des d'el original, el 2007-02-08. Consultat el 2007-02-08.
- ↑ Grant, Chapter 1
- ↑ Young, Charles R. (1979). The royal forests of medieval England, [Philadelphia]: University of Pennsylvania Press. ISBN 0-8122-7760-0.
- ↑ 8,0 8,1 Grant, p. 5
- ↑ Grant, p6
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bosque real» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.