Borrelia anserina
Borrelia anserina és una espècie bacteriana pertanyent al tall Spirochaetota que provoca infecció en certes espècies animals, entre unes atres, la malaltia aviar denominada espiroquetosis aviar. Algunes característiques d'esta bactèria són: medix 0,2-0,3 x 8-20 μm, presenta 5-8 regressos, posseïx filaments axials i és molt mòvil.
Cultiu
Borrelia anserina solia mantindre's en ous embrionaris de pollet o per passes en série en pollets domèstics fins que en 1986 es va descobrir que podia ser cultivada en mig Barbour-Stoenner-Kelly (BSK).[1] Açò va facilitar i va fer més costeables les futures investigacions encara que el patógeno pert virulència despuix dels dotze passes.[2] El cultiu en laboratori constituïx un método diagnòstic en borreliosis i espirochetosis aviar[3] i, actualment, B. anserina pot detectar-se fàcilment en mostres de sanc per mig de la tinción de May-Grünwald Giemsa.
Les cèlules de B. anserina, observades al microscopi electrònic, presenten flagelos insertats en els seus extrems i un citoplasma densament replet de ribosoma i estructures similars al mesosoma. Estes cèlules, en comparació a Borrelia burgdorferi, posseïxen una llongitut d'ona més curta i, no obstant, la membrana externa d'abdós apareix coberta d'una capa superficial en una subestructura de estriaciones fines. En comparació a Borrelia recurrentis, les cèlules de B. anserina són més primes, menys puntagudes i contenen flagelos envolts i en menor número.[4]
Patogènia
Borrelia anserina és la causant d'una malaltia denominada espiroquetosis aviar. Esta afecta a diferents espècies d'aus i és transmesa per garrapatas dels gèneros Argasidae i Ornithodoros.És una malaltia important en àrees tropicals i subtropicals a on es troben estos paràsits, vectores biològics de la malaltia. El vector biològic més comú és Argas persicus pero atres espècies de Argas transmeten la bactèria en diferents àrees geogràfiques. En Estats Units, per eixemple, la responsable és Argas sanchezi.[5] No obstant, B. anserina no ha segut mai aïllada en aus sueques perque el vector no està present en el nort d'Europa.
Existixen també atres vectores que poden transmetre la espiroquetosis a un hoste susceptible com són: polls, mosquits i objectes inanimados, sempre i quan l'aparat de perforació estiga contaminat en sanc contenidor de Borrelia anserina. La espiroquetosis aviar afecta en major severitat a les aus jóvens i de diferents espècies incloent: pollets, pavos, faisans, ànets i oques, aixina com aus de caça. El curs de la malaltia és d'una a dos semanes i es pot identificar fàcilment en els estadis primaris per l'aparició d'una diarrea d'excrements verts (major concentració d'uratos). Atres síntomes posteriors de l'infecció de B. anserina són: anèmia, deshidratació, moderat o intensa tremolació, rullat de plomes, inactivitat, depressió i anorèxia. Finalment, en les etapes terminals de la malaltia, apareix febra i paràlisis. Els infectats que sobreviuen adquirixen immunitat de per vida.
Diagnòstic
El diagnòstic de la espiroquetosis aviar es basa en l'identificació de Borrelia anserina en sanc. Açò pot portar-se a terme per mig de la tinción de May-Grünwald Giemsa, visualisació en microscopi de camp obscur o PCR. En les aus jóvens trobem molts individus de patógeno per camp d'immersió i poden perdurar durant varis dies, mentes que en aus adultes es detecten en dificultat i solament es manté durant un o dos dies.
S'han descrit atres métodos de diagnòstic com a difusió en gel d'agar i proves serológiques pero la seua veracitat és qüestionable per la gran diversitat de serotipos que existixen.[6]
Tractament
Els antibiòtics que inclouen penicilina, estreptomicina, cloranfenicol, tilosina i tetraciclinas són eficaces en el tractament de la malaltia sempre i quan este s'inicie quan el número de espiroquetas per camp és baix o moderat. Pel contrari, si la cantitat de bactèries en sanc és molt elevada, la lliberació repentina de productes de degradació deguda al tractament pot resultar en una mortalitat més alta que en animals sense medicar.
L'immunisació pot ser un atre tractament efectiu contra Borrelia anserina, en vacunes inactivadas. No obstant, el método més comú de prevenció de l'infecció per garrapatas és per mig de l'us de ectoparasiticidas.[7]
Referències
- ↑ «Variation in a major surface protein of Lyme disease spirochetes.».Infect.Immun.45:94-100.9..
- ↑ Michael Hess. «Overview of Avian Spirochetosis». Archivat des d'el original, el 22 de novembre de 2016. Consultat el 17 de novembre de 2016.
- ↑ Gheorghe Rapunteanu, Sorin Rapunteanu (editors) (2005). Bacteriologie Veterinara Speciala, I edició, Editura AcademicPress, Cluj-Napoca, Romania. ISBN 973-7950-95-X.
- ↑ «A morphological characterization of Borrelia anserina».Microbiol 141, 79-83.
- ↑ Discover life
- ↑ Michael Hess. «Overview of Avian Spirochetosis». Archivat des d'el original, el 22 de novembre de 2016. Consultat el 10 de novembre de 2016.
- ↑ Michael Hess. «Overview of Avian Spirochetosis». Archivat des d'el original, el 22 de novembre de 2016. Consultat el 10 de novembre de 2016.
Enllaços externs
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Borrelia anserina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.