Boneco

Boneco va ser un gos que va formar part de l'història deportiva del Club Atlètic Independent en la década de 1970.

Història

Juan Carlos Musladín Alumá era el verdader nom de Lolo. Este era un vagabunt brasiler que estava totalment desdonat, vivint en l'indigència, havia decidit llevar-se la vida, abandonant la seua persona en forma total. Va estar en una cama engangrenada, vivint en un vell pont, en el barri de Palermo.

Va ser llavors quan va aparéixer Boneco, qui es va quedar al seu costat i li va llepar la ferida durant dies fins que ho va curar misteriosament; a partir d'eixe moment es varen convertir en amics inseparables, i que els duria a viure moments de glòria junt a l'equip dels seus amors, Independent.

Aixina Lolo va començar a ensenyar-li a fer piruetes i alguns modals que ho farien famós. Va estar un temps divertint a la gent en les proves que cap a Boneco fins que va escomençar a vore que podien viure guanyant-se la vida en festes infantils i natalicis i inclús alguns circs. En el temps va estar llogant un departament en Palermo i s'havia comprat un Fiat 600 al que li va traure la part atrassera, puix dia que li pertanyia a Boneco i fins a li va fer una cucha en la part d'arrere.

Va estar recorrent Argentina en alguns espectàculs circenses fins que va aplegar a Independent, en a on de poc varen començar a quedar-se en les concentracions i les pràctiques en a on divertien als jugadors que li varen prendre un gran carinyo i ho varen prendre de mascota, els varen escomençar a dur a tots costats, sobretot en una de les millors époques de l'equip d'Avellaneda, a on hi havia molts partits per Copa Libertadores i Boneco va començar a entrar a totes les canches, en dos banderines en la boca, posava en els jugadors i despuix donava el regrés per tota la cancha saludant a tot el públic, parant-se en dos pates. Òbviament, els caïa be a totes les unflades perque sempre era molt aplaudit.

Va eixir a la cancha junt al Ricardo Pavoni per primera volta oficialment en la seua acreditació en el partit davant Racing Club el 24 de març de 1974 en el qual Independent va guanyar per 4:1, millor no podia haver segut el debut oficial de Boneco que en una victòria sobre el clàssic rival.

Una volta, Roberto Ferreiro, que era tècnic d'Independent, va contar:

”Boneco era un integrant mes i quan Independent viajava a l'exterior ténia un passage i un passaport per a ell, es canse d'eixir Campeó”.

^{cita requerida}

Ricardo Bochini, figura estelar d'aquell equip, havia dit:

“En el món del fútbol les càbales existixen i són molt fortes, Boneco era un Talismà de la sòrt, i quan nos falta sentim la seua absència com la d'un de nosatres”.

^{cita requerida}

En un reportage que li varen fer a Percy Rojas, el hàbil davanter que va militar en l'equip en eixa época, havia dit:

“Era conegut en molts països, perque quan aplegàvem a un atre país sempre tots volien conéixer al gos famós d'Independent, en el Perú encara li'l recorda”.

^{cita requerida}

Era tan fidel, que quan Lolo va morir, Boneco es va quedar baix del caixó tot el velatori al costat del seu amic, a qui va acompanyar fins al cementeri i es va quedar allí sense que ningú ho moguera o poguera traure-ho, no va acceptar el menjar de ningú i es va deixar morir al costat de la tomba del seu gran amic.