Bomba de taches
Una bomba de taches és un artefacte explosiu improvisat antipersonal que conté taches per a aumentar la seua efectivitat en causar dany a les víctimes. Les taches actuen com a metralla, lo que casi en certea provoca més lesions en zones habitades que els explosius per sí sols. Una bomba de taches també és un tipo d'arma flechette. Estes armes usen fragments de metralla (boles de rodament, caps de taches, tornells, agulles, fulls d'afaitar trencades, darts i atres chicotets objectes metàlics) per a crear un radi de destrucció més ampli.
Les bombes de taches són utilisades a sovint per terroristes, inclosos els atacants suïcides, ya que causen un major número de víctimes quan es detonen en llocs concorreguts. Les bombes de taches poden detectar-se per mig de sensors electromagnètics i detectors de metals estàndar.
Incidents en bombes de taches
Abans dels anys 2000
- El 6 de març de 1970, en l'explosió d'una casa en Greenwich Village, tres membres de Weather Underground varen morir en l'explosió accidental d'una bomba de taches que estava destinada a esclatar en un ball de suboficials en la base de l'Eixèrcit de Fort Dix, Nova Jersey.[1]
- Vàries explosions en bombes de taches varen ocórrer durant The Troubles en Irlanda del Nort, tant per part de republicans com de lealistas.[2][3]
- El membre de la màfia nortamericana Philip Testa va ser assessinat per una bomba de taches en Filadèlfia en 1981.
- Mark Hofmann, condenat per assessinar a dos persones en una bomba de taches en 1985.[4]
- En 1989, hooligans del fútbol varen tirar bombes de taches contra aficionats d'un club rival en els Països Baixos.
- Vàries explosions en bombes de taches varen ocórrer en 1999, quan el neonazi David Copeland va colocar varis artefactes en Londres dirigits contra minories ètniques i persones LGBT.
Década de 2000
- L'11 d'octubre de 2002, en Myyrmäki, Finlàndia, un jove de 19 anys cridat Petri Gerdt va portar a terme un atentat en bomba de taches en un centre comercial local. Sèt persones varen morir, inclós Gerdt, i 159 varen resultar ferides.[5]
- El 9 de juny de 2004, una bomba de taches va ser detonada en Colónia, Alemània, pel grup terroriste nazi Clandestinitat Nacionalsocialista (Nationalsozialistischer Untergrund), en una popular zona comercial turca cridada “Menuda Estambul”. L'atac va deixar 22 ferits i va danyar vàries tendes i autos estacionats. Segons la revista Der Spiegel, el grup nazi es va atribuir la responsabilitat de l'atac en un DVD trobat entre les ruïnes d'una casa en Zwickau (Alemània) que va explotar el 4 de novembre de 2011.[6]
- El 31 de decembre de 2005, un mercat indonesi va ser atacat en una bomba de taches, i una segona bomba sense detonar va ser trobada prop del lloc.
- El 29 de juny de 2007, una bomba de taches que es va assumir com a part d'un complot terroriste va ser descoberta dins d'un automòvil i posteriorment desactivada per la policia en el West End de Londres. Hi havia un segon coche bomba, més avall en el carrer, que aparentment estava programat per a detonar mentres els evacuats i sobreviviente fugiren cap a una estació de metro propenca.
- El 21 de decembre de 2007, una bomba de taches va ser detonada en Sherpao, Pakistan, per un atacant suïcida. La detonació va ocórrer dins d'una mesquita abarrotada de fidels per les festivitats. A lo manco 50 persones varen morir i més de 100 varen resultar ferides.
- En l'atentat de Exeter del 22 de maig de 2008, un explosiu en bomba de taches va ser detonat en els banys del café Giraffe en el centre comercial Princesshay, en Exeter, Devon. La bomba casera va explotar en la cara de l'atacant quan intentava activar-la en el bany del café. La policia va trobar una atra bomba de taches dins del local en acabant de que tots hagueren segut evacuats.[7]
Década de 2010
- El 11 d'abril de 2011, una bomba de taches va ser detonada en el Metro de Minsk, Bielorússia. Varen morir 15 persones i 204 varen resultar ferides.
- Durant l'alçament siri de 2011, es va informar que les forces de seguritat varen utilisar bombes de taches contra multituts de manifestants.[8]
- El 15 d'abril de 2013, es varen utilisar gorcs a pressió plenes de fragments de metal, taches i rodament de boles en l'atentat del marató de Boston.[9]
- El 22 de març de 2016, l'Estat Islàmic va utilisar bombes de taches durant els atentats terroristes en l'Aeroport de Brusseles, en Zaventem, i en l'estació de metro de Maalbeek.[10]
- El 24 de setembre de 2016, una bomba de taches va ser detonada en Budapest, Hongria. En l'atac varen resultar ferits dos policies i un taxiste.[11]
- El 22 de maig de 2017, va ocórrer un atentat en bomba de taches en el Manchester Arena, a on actuava la cantant nortamericana Ariana Gran. El número total de morts va ser de 22 i 1,017 varen resultar ferits. Entre els 22 fallits hi havia chiquets, inclós un de 8 anys.[12]
- El 17 d'octubre de 2018, Vladislav Roslyakov va matar a 20 persones usant una bomba de taches i una escopeta de corredera durant un atac en el Colege Politècnic de Kerch.[13]
Us per forces especials
Encara que les bombes de taches són utilisades principalment per actors violents no estatals, estos artefactes explosius improvisats també estan inclosos en les atarassanes d'algunes forces especials estatals. Per eixemple, les instruccions per a la fabricació de dits dispositius varen permanéixer en manuals destinats a les Forces Especials de l'Eixèrcit dels Estats Units a lo manco fins a la década de 1960.[14][15]
Referències
- ↑ Robinson, Douglas. «Parents of Miss Wilkerson Bid Her Clarify Bomb Toll», New York Claves, 1970-03-12. Consultat el 2025-11-30 (en en).
- ↑ "THE QUEEN v WILLIAM JAMES FULTON AND MURIEL GIBSON (No. 10)" (PDF). 7 de decembre de 2006. Judiciary Northern Ireland. Consultat el 29 de novembre de 2025.
- ↑ Diagram Group (1990). Weapons : an international encyclopedia from 5000 B.C. to 2000 A.D., New York : St. Martin's Press, p. 85. ISBN 978-0-312-03951-6. Consultat el 2025-11-30.
- ↑ Hopkins, Nick. «David Copeland: a quiet introvert, obsessed with Hitler and bombs», The Guardian, 2000-06-30. Consultat el 2025-11-30 (en en-gb).
- ↑ Lyall, Sarah. «Teenager Held In Bombing That Killed 7 At Finnish Mall», 16 d'octubre de 2002. Consultat el 2025-11-30 (en en).
- ↑ «Braune Zelle Zwickau: Neonazi-Terroristen hinterließen Geständnis auf DVD - SPIEGEL ONLINE - Panorama», SPIEGEL ONLINE. Consultat el 2025-11-30 (en de-de).
- ↑ Gardham, Duncan (16 d'octubre de 2008). «Muslim convert Nicky Reilly pleads guilty to Exeter Giraffe restaurant bomb attempt - Telegraph» (en en). www.telegraph.co.uk. Archivat des de l'original, el 2008-12-17. Consultat el 2025-11-30.
- ↑ «Syrian security forces resort to nail bombs - Telegraph», Telegraph.co.uk. Consultat el 2025-11-30 (en en).
- ↑ McLaughlin, Tim; Herbst-Bayliss, Svea. «Boston bomb suspect spotted on video, no arrest made», Reuters. Consultat el 2025-11-30 (en en-us).
- ↑ «Bewijzen zijn duidelijk: terroristen gebruikten spijkerbommen», Het Nieuwsblad. Consultat el 2025-11-30 (en nl-be).
- ↑ «Teréz körút: muszlim terroristáról szó sincs», mno.hu. Consultat el 2025-11-30 (en hu).
- ↑ Dodd, Vikram. «At least 22 killed, 59 injured in suïcide attack at Manchester Arena», the Guardian, 2017-05-23. Consultat el 2025-11-30 (en en).
- ↑ Hodge, Nathan; Burrows, Emma; Tarasova, Darya; Britton, Bianca. «20 killed in Crimea college gun and bomb attack, Russia says», CNN, 18 d'octubre de 2018. Consultat el 2025-11-30.
- ↑ Headquarters, Department of the Army (1969). TM 31-210 Improvised Munitions Handbook (PDF). Washington D.C.: United States Department of War. pp. 75–76. Consultat el 29 de novembre de 2025.
- ↑ Headquarters, Department of the Army (30 de decembre de 1965). FM 31-20 Special Forces Operational Techniques (PDF). Washington, D.C.: United States Department of War. pp. 287–289. Consultat el 29 de novembre de 2025.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bomba de clavos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.