Anar al contingut

Boffalora d’Adda

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Boffalora d'Adda és un municipio de Itàlia situat en la Província de Lodi, en la Llombardia. Conta, en una població de 1.640 habitants (2009).[1]

Història

La localitat va pertànyer en la Edad Media al Obispo de Lodi, en 1600 va ser feu de la família Destrieri, en 1632 va passar a mans del marqués Lancellotto Corrado de Lodi, en 1662 el feu passa a ser un comtat en favor d'Alfonso Corrado i, finalment, el comtat va ser concedit als Barttieri.

En el periodo napoleónico (1809-1816) Boffalora va ser una fracció de la ciutat de Lodi, recuperant la seua autonomia en la constitució del Reino de Llombardia-Venecia. En 1816 va ser inclosa en el districte VII, el de Pandino, de la Província de Lodi y Crema, que va ser constituïda llavors; quan esta va desaparéixer en 1859, la ciutat va ser inclosa en la Província de Milán.

En 1863 la ciutat va prendre el nom oficial de Boffalora d'Adda[2] per a distinguir-se d'atres localitats homònimes. En 1978, en ple centre de la localitat, a raïl d'unes excavacions va aparéixer un aixovar format per una creu d'or i ornaments d'un escut. En Boffalora també existia un monasteri, en el que vivien les monges de clausura de l'Oden de les Siervo de María Verge dels Tormentos, que observaven la regla de San Agustín.

Per la seua posició estratègica, en ella es varen donar notables fets d'armes. En el corral d'una facenda agrícola es troben els restants de l'antic castell.

No es coneix l'orige del nom de la localitat, del que hi ha tres interpretacions acreditades: que ve de la paraula d'orige alemà Wulfhari; de la fusió de les paraules «Boffa l'Ora», o «Boffa l'Oreig» que significa «bufa el vent»; i de la deformació de les paraules tardolatinas «Bufalus Ora», «zona dels búfalos».

Monuments i llocs d\'interés

  • Palau municipal: va ser construït en 1933 per iniciativa de l'alcalde d'aquell temps, el doctor Maggi, mèdic benemérito de Lodi, molt actiu en l'àmbit de les obres assistencials. La colónia fluvial, construïda en 1941, va anar gradualment eliminada del mateix río Adda a causa de la variació del curs del mateix.
  • L'iglésia de Boffalora: va ser restaurada en 1954 per obra del llavors arcipreste Luigi Bravi, sent posteriorment redecorada i enriquida en un valiós altar per iniciativa del arcipreste Paolo Gatti. En l'iglésia es conserva un altar en quadro a l'oli de Scipione Piazza, que representa a la Verge María en la part superior, santa Elena i santa Mónica en el centre, i sant Macario i sant Cristinciano en la part més baixa. L'altar major, fet de marbre, prové de l'antiga iglésia de Sant Miguel de Lodi, originari del XIII.
  • L'iglésia parroquial: la seua construcció data de 1513, baix el pontificat de León X i el bisbat de Ottaviano Maria Sforza. Va ser reconstruïda totalment en 1590. La parròquia està dedicada a la Natividad de la Beata Verge i comprén tot el territori municipal, en l'excepció del caseriu Bell'Itàlia, que forma part de la parròquia de Montanaso Lombardo.

Demografia

Evolució demogràfica
Any 1861 1871 1881 1901 1911 1921 1931 1936 1951 1961 1971 1981 1991 2001
Població 708 748 825 873 876 907 887 922 950 982 841 849 931 1042
Font ISTAT.

Economia

Prop del 50% de la població activa treballa en Lodi o en Milà, mentres que el restant es dedica a l'agricultura o l'indústria. Les principals activitats són el cultiu de cereales i forraje i la ganadería i l'explotació d'algunes facendes. En el sector secundari, hi ha una indústria del sector elèctric i una trefilería.

Referències

  1. ↑ «Statistiche demografiche ISTAT». Archivat des de l'original, el 15 de abril de 2016. Consultat el 17 de enero de 2010.
  2. ↑ Regio Decret 11 gennaio 1863, n. 1126

Enllaços externs