Anar al contingut

Blondi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Blondi
Est artícul tracta sobre el gos de Hitler. Per a el grup musical nortamericà vore Blondie.


Blondi (1941-Berlín, 30 d'abril de 1945)[1][2] va ser la gossa pastor alemà d'Adolf Hitler, regalada en 1941[3][6] per Martin Bormann. Blondi va estar en Hitler inclús en acabant de que es traslladara al seu búnker subterràneu en giner de 1945. En març[7][8] o a principis d'abril[9][10][11] (aparentment el 4 d'abril de 1945) va tindre una ventrada de cinc cadells en Harras, el pastor alemà de Gerdy Troost. Hitler va nomenar a un dels cadells "Wulf", el seu renom favorit i el significat del seu nom, Adolf (Llop noble),[12][13] i ho va entrenar personalment. Un dels cadells de Blondi va ser reservat per a la germana d'Eva Braun, [[Gretl

Braun|Gretl]].[14] Eva va enviar a Gretl una carta en una foto de Blondi i tres dels seus cadells, en el de Gretl marcat en una flecha.[15]

Història

[editar | editar còdic]

Adolf Hitler mantenia una relació estreta en el seu gos pastor alemà Blondi, qui residia en el Führerbunker (búnker del Führer) i dormia en la seua habitació. Este apego no era compartit per Eva Braun, qui preferia als seus dos terriers escocesos, Negus i Stasi (o Katuschka).[16] Segons el testimoni de la secretària de Hitler, Traudl Junge, Eva Braun professava aversió cap a Blondi, a tal punt que, baix la taula, la colpejava en el peu.[17]


En maig de 1942, Hitler va adquirir un atre eixemplar de pastor alemà d'un oficial subalterno en l'oficina de correus d'Ingolstadt,[18] en l'intenció de proporcionar companyia a Blondi. A este ca li va impondre el nom de Bella.[19][20]


Durant el seu servici en la Primera Guerra Mundial, Hitler va desenrollar un fort víncul afectiu en un fox terrier blanc cridat Fuchsl, al que va rescatar dels carrers i en el qual va compartir temps recreatiu en les barraques. La pèrdua d'este gos li va causar un profunt pesar.[21][22][23] En 1921, durant el seu periodo de carència econòmica, va conseguir un pastor alemà denominat Prinz, pero per les circumstàncies va ser obligat a abandonar-ho en una gossera. No obstant, Prinz va conseguir evadir el confinament i va retornar al seu amo. Hitler, que valorava la llealtat i obediència dels seus animals, va manifestar un interés creixent per la cria canina. Ademés, va tindre un ovejero alemà denominat Muckl.[24][25]

Previ a l'adquisició de Blondi, Hitler havia tingut atres dos gosses de la mateixa raça, una mare naixcuda en 1926 i el seu descendent, naixcuda en 1930, a les que va denominar Blonda.[16] En algunes fotografies de 1930, la gossa filla va ser incorrectament etiquetada com Blondi.


El 30 d'abril de 1945, Blondi va ser enverinada baix l'orde directa de Hitler, sent Werner Haase, membre de les SS, i Fritz Tornow, suboficial de l'eixèrcit alemà i adiestrador dels gossos de Hitler, els qui varen eixecutar l'orde.[7][26] Per a verificar l'efectivitat de les càpsules de cianur que Hitler havia adquirit per al seu propi suïcidi, el dictador va provar una d'elles en Blondi. La mort de l'animal va afectar profundament a Tornow, qui va expressar el seu oix davant el succés.[27] A pesar d'això, Hitler també es va mostrar afectat per la pèrdua del seu gos.[28][24]

Posteriorment, despuix del suïcidi de Hitler, Tornow va traslladar les crío de Blondi a una zona boscosa propenca, a on les va eixecutar a dispars, lo que ho va sumir en un profunt destorbament, major inclús que l'ocasionada per la mort de Blondi.[29] Es va reportar que els sobreviviente del búnker també es varen mostrar profundament afectats per l'eixecució dels gossos, considerant-la més impactant que la mort d'Eva Braun.[30]


Despuix de la conclusió del conflicte bèlic en l'any 1945 i la capitulació d'Alemània, una unitat del SMERSH va procedir a l'exhumació d'una tomba superficial ubicada en un cràter generat per un dispar d'artilleria, en la qual es trobaven els cadàvers de Hitler, Eva Braun, Blondi i el seu cadell Wulf. Posteriorment, els restants mortals varen ser somesos a una necropsia, despuix de lo que varen ser incinerats i destruïts.[31][32]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Algunes fonts senyalen incorrectament que Blondi va nàixer en 1934.
  2. Eatwell, Roger (1996). «7. Germany: The Consolidation of the Nazi Dictatorship», Fascism: A history (en Inglés), Allen Lane The Penguin Press, p. 152. OCLC 34116324. ISBN 9780713991475.
  3. Comfort, David (1994). «VII. The Roc 'N' Roll Age», The first pet history of the world (en Inglés), Nova York, Estats Units: Simon & Schuster, pp. 247. OCLC 1200477419. ISBN 9780671891022.
  4. Wires, Richard (1985). Terminology of the Third Reich (en Inglés), Ball State University, pp. 9. OCLC 13231323.
  5. timelines.ws)
  6. Algunes fonts sugerixen l'estiu de 1942[4] o inclús febrer de 1943[5]
  7. 7,0 7,1 (1 de maig de 1990) «2. Hitler's Last Will and Testament», Voices from the búnquer, 2dona edició (en Inglés), Anchor Books, p. 12. OCLC 53155627. ISBN 0385413033.
  8. Dekkers, Medixques. Dearest Pet: On Bestiality (en Inglés), Vers Books, p. 171. ISBN 9781859843109.
  9. Kruglov, Parparov y Saleyev, 2005, «January — March 1945», p. 188.
  10. Brush, Karen A. (2007). «Everything dogs expect you to know», Everything dogs expect you to know (en Inglés), New Holland Publishers, p. 108. OCLC 1001943730. ISBN 9781845379544.
  11. abbyk9.blogspot.com (Distant Relatives)
  12. Bullock, Alan Louis Charles (1962). Hitler: A Study in Tyranny, 11a edició, Penguin Books, p. 785. OCLC 815972048.
  13. Köhler, Joachim. «1. Ein Heldenleben», Wagner's Hitler: The prophet and his disciple (en Inglés), Polity Press, p. 19. OCLC 42882862. ISBN 9780745627106.
  14. Sax, Boria (2000). «8. The Jewish Dog», Animals in the Third Reich: Pets, Scapegoats, and the Holocaust (en Inglés), Continuum International Publishing Group, p. 87-89. OCLC 43992652. ISBN 9780826412898.
  15. Gun, Nerin E. (1969). Eva Braun: Hitler's mistress, 3ra edició (en Inglés), Meredith Press, pp. 241, 246. OCLC 411909323. ISBN 0-7456-2710-2.
  16. 16,0 16,1 Junge, Traudl (2004). «My Clave with Adolf Hitler — written in 1947», Until the Final Hour: Hitler's Last Secretary (en Inglés), Arcade Publishing, p. 77. OCLC 849455625. ISBN 9781559707282.
  17. Traudl Junge: Bis zur letzten Stunde. Hitlers Sekretärin erzählt ihr Leben. Claassen, Düsseldorf 2001, ISBN 3-546-00311 (Biography of Hitler's secretary Traudl Junge)
  18. Goebbels, Joseph (1948). «30 May 1942», Goebbels Diaries, Charter Books. OCLC 21556576. «(Traducció aproximada de la cita): «[Hitler] s'ha comprat un jove gos pastor alemà cridat Blondi, que és la chiqueta dels seus ulls. Va ser commovedor escoltar-ho dir que gojava tant caminar en este gos, perque solament en ell podia estar segur de que [el seu companyer] no començaria a parlar sobre la guerra o la política. Es nota una i una atra volta que el Führer està llentament pero en seguritat tornant-se solitari. És molt commovedor vore-ho jugar en este jove gos pastor alemà. L'animal s'ha acostumat tant a ell que difícilment dona un pas sense ell. És molt agradable vore al Führer en el seu gos. En este moment, el gos és l'únic ser viu que està constantment en ell. De nit dorm al peu del seu llit, se li permet entrar en el seu compartimiento de dormir en el tren especial i goja d'una série de privilegis... que cap humà s'atreviria a reclamar jamai. Va comprar el gos a un oficial menor en l'oficina de correus de Ingolstadt.»»
  19. Irving, David John Cawdell. «III. La creuada en Rússia», La guerra de Hitler, 1era edició (en Inglés), Editorial Planeta, p. 328. OCLC 803390217. ISBN 0670374121.
  20. Plantilla:Cite newspaper
  21. Altman, Lindo Jacobs (2005). «2. Molding an Identity», Adolf Hitler: Evil Mastermind of the Holocaust (en Inglés), Enslow Publishers, p. 28. OCLC 1145804894. ISBN 9780766025332.
  22. Kershaw, Ian (1999). Hitler. 1889—1936: Hubris (en Inglés), Penguin Books. OCLC 685252950. ISBN 9780140288988.
  23. Giblin, James Cross (2002). «4. Corporal Hitler», The life and death of Adolf Hitler, 3ra edició (en Inglés), Clarion Books. OCLC 181439449. ISBN 9780395903711.
  24. 24,0 24,1 Beevor, 2003, «Führerdämmerung», p. 357.
  25. Baldur von Schirach (1967). Ich glaubte an Hitler, Mosaik Verlag, pp. 106.
  26. Kershaw, 2008, «Extinction», p. 951-953.
  27. Kershaw, 2008, «Extinction», p. 952.
  28. O'Donnell, James Preston. «VI. Casualty Station», The Búnquer: The history of the Reich Chancellery group, 2dona edició (en Inglés), Bantam Books, p. 166. OCLC 5849393. ISBN 9780553132489.
  29. Kruglov, Parparov y Saleyev, 2005, «April — May 1945», p. 273.
  30. Hitler's nurse breaks 60 years of silence [Enfermera de Hitler trenca 60 anys de silenci] (in (Inglés)), The Guardian, Guardian Mija Group.
  31. Moorhouse, Roger. «Epilogue», Killing Hitler: The Plots, The Assassins, and the Dictator Who Cheated Death (en Inglés), Bantam Books, p. 323. OCLC 122942956. ISBN 9780553803693.
  32. Beevor, 2003, «The End of the Battle», p. 399.

Bibliografia

[editar | editar còdic]