Blancafort (Lleida)

Blancafort va ser una localitat espanyola, hui dia despoblada, de l'actual municipi de Vos de Balaguer, pertanyent a la província de Lleida, en la comunitat autònoma de Catalunya.

Història

A mitan de el XIX, el lloc tenia contabilisada una població de 26 habitants. Apareix descrit en el quart volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz de la següent manera:

BLANCAFORT: l. en ayunt. de la prov. de Lleida (9 leg.), part. jud. de Balaguer (5), aud. terr. i c. g. de Catalunya (Barcelona 27), arciprestazgo de Ager (3 1/2): sit. en l'eminència d'un mont menut, circuido d'uns atres mes elevats que li priven de tota vista i fan que siga la pobl. sumament trist: li combaten principalment els vents de O. i N., i el clima encara que calorós en estiu i frio en hivern, és saludable. Té 28 cases é igl. parr. (Sant Salvador), la servix un cura retor de nomenament de l'ordinari en concurs general. Confina el térm. N. en el de Milla; E. en el de Font de Pou; S. en el de Va engolir, i O. en el de Estopiñan (Aragon) á 1 1/2 leg. del primer i á 2 dels restants: á una hora N. damunt d'un mont prou elevat, es troba l'ermita titulada Santa Concòrdia, de molta veneració entre els naturals del pais; 4 fonts de molt bones i saludables aigües encara que fortes. El terreny montuoso en el seu major pacte, és estèril per compondre's de terra fluixa i arcillosa; està poblat de arbustos per a combustible: creua per O. á 1/2 leg. de la pobl. el r. Noguera Ribagorzano, que corre de N. á S., les aigües de la qual no poden utilisar-se per la profunditat del seu caixer i lo barrancoso i asprós del terreny: els camins, en molt mal estat, dirijen á Va engolir, Ager i Balaguer: el correu es rep de l'adm. de Balaguer per les gents que van al mercat. prod.: centeno, escaña, molt poc vi, i escasísimo oli; ganado vacú, cabrio, i abundant caça de perdius, llebres i conills: es peixquen algunes truchas i barps d'excelent gust i calitat. comerç: s'importen de Lleida o Balaguer els gèneros i efectes indispensables, per a les necessitats de la vida i es estrae una curta cantitat de ganado i prou carbon. pobl.: 5 vec., 26 ànimes.: cap. imp., 12,547 rs. presupost municipal 300 rs., que es cobrixen per repartiment veïnal.

(Madoz, 1846, p. 355)

La localitat, que havia passat a formar part del hui extint municipi de Va engolir de Noguera, va quedar en el XX sumergida baix les aigües del embassament de Canelles.

Bibliografia

• (1846) «Blancafort», Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar, Madrit.