Blaise Pascal
| Blaise Pascal | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Francesa | ||
| Ocupació: | Matemàtic, físic, teòlec i filòsof. | ||
| Naiximent: | 19 de juny de 1623 | ||
| Lloc de naiximent: | Clermont-Ferrand, França | ||
| Defunció: | 19 d'agost de 1662 | ||
| Lloc de defunció: | París, França | ||
Blaise Pascal, (Clermont-Ferrand, França, 19 de juny de 1623 - † París, França, 19 d'agost de 1662) fon un filòsof, matemàtic, físic, inventor, escritor, moralista, místic,teòlec i apologiste francés, considerat un dels personages més brillants de la sabiduria occidental i provablement l'únic que ocupa llocs de primera llínea en els manuals de totes les disciplines que conreà.
Les seues contribucions a la matemàtica i a l'història natural inclouen el disseny i construcció de calculadores mecàniques, aports a la teoria de la provabilitat, investigacions sobre els decorreguts i l'aclariment de conceptes tals com la pressió i el buit. Despuix d'un trastorn depressiu i una experiència religiosa profunda en l'any 1654, Pascal es va dedicar també a la filosofia i a la teologia.
Se li recorda per ser l'autor de les Lettres provinciales (1657) i Pensées (1670). En est últim, publicat pòstumament, el seu tema central és la paradòxica naturalea humana i la debilitat de l'home, que és com un "canya dèbil", pero també una"canya que pensa" gràcies a la raó, pero esta, per sí sola, s'enredra en un feltre d'inteligibilitat, sent impossible provar l'existència de Deu, l'immortalitat de l'ànima o el sentit de la vida. Fon un crític del racionalisme, dia que la raó deu seguir les "raons del cor" per mig de la gràcia divina i en la fe cristiana per a trobar aquelles respostes.
Està considerat també com un precursor del «existencialisme», pels seus temes com la responsabilitat individual com en la seua aposta monoteista, l'idea de que l'home no està fet, sino que té que fer-se i l'invocació de l'home concret a l'existència va influir considerablement a Søren Kierkegaard i Friedrich Nietzsche; autors que varen assentar les bases de l'existencialisme.
Pascal va oferir ademés la seua famosa "aposta", argumentant que al no poder saber en la raó si Deu existix, té més sentit apostar en la seua existència, perque tenim tota una felicitat eterna que guanyar i poc o res que perdre, mentres que si no creem, arrisquem una condena eterna. Per això lo més racional és apostar per Deu vivint una vida religiosa.
Entre els seus descobriments i invencions com a científic destaquen: el triàngul de Pascal, el principi de Pascal, la pascalina. L'unitat de pressió "pascal" du el seu nom en honor a les seues contribucions en hidrodinàmica, hidrostàtica i els seus experiments de la pressió i el buit en un barómetro.