Anar al contingut

Bituminaria bituminosa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Bituminaria bituminosa (Bituminaria bituminosa)




Bituminaria bituminosa, cridat popularment trébol hediondo o tedera[1] (Canàries), és una espècie de la família de les fabàcees.

Descripció

És una planta vivaz en brot de 20-100 cm, més o menys pubescente. Els seus fulles, que exhalan una característica olor a betum, són imparipinnadas en 3 folíols peciolados; folíols de formes molt variables i proveïts de pèls i glàndules. Inflorescència largamente pedunculada, en cap dens. Corola blava-violeta, rarament púrpura rodejada per un Cáliz quinquefido hirsuto. El frut és una llegum monosperma ovoide d'al voltant d'1/2 cm, molt espinosa i velluda, proveïda d'un pic estovat, ample i aplanado, unes dos voltes més llarc que el cos del frut.

Distribució i hàbitat

Este representant del gènero Bituminaria és natiu en tota la Conca Mediterrànea i Canàries. També ho és en Àfrica del Nort no desértica i, cap a l'Est, fins al Caucas. #Present en l'Índia i illes del Oceà Índic (ex.gr.Maurici).

En l'archipèlec canari, es reconeixen dos tàxons infraespecificos:

  • B. bituminosa var. albomarginata: endèmica de Lanzarote i illots adjacents.
  • B. bituminosa var. crassiuscula: endèmica dels cims del Teide.

Estes poblacions queden ben separades morfològicament de les restants canàries i peninsulars, que corresponen en la varietat típica, B. bituminosa var. bituminosa.

Habita en xares i formacions preforestales, preestépiques i estépicas, des del nivell de la mar fins a 2000 m s. n. m. Molt corrent en vores de camins i carreteres.

Usos

Presenta varis usos actuals i potencials: Cultiu forrajero

En la medicina tradicional canària, les seues fulles trituradas s'utilisen per a tallar hemorràgies.

Taxonomia

Bituminaria bituminosa va ser descrita primer per Carlos Linneo com Psoralea bituminosa i publicada en Species Plantarum, vol. 2, p. 763[2], 1753 i ulteriorment transferit al gènero Bituminaria per Charles Howard Stirton i publicat en Bothalia, vol. 13(3–4), p. 318, 1981.[2]

Etimologia
  • Bituminaria: nom genèric derivat dels vocables llatí bǐtūměn, el betum i āria, sufix que indica possessió, relació, semblat, per l'olor a betum de l'espècie.
  • bituminosa: prestat del llatí bǐtūmǐnōles seues, -a, -um, bituminoso.[3]
Tàxons infraespecíficos acceptats
  • Bituminaria bituminosa var. brachycarpa (Feldmann) Danin, Willdenowia 28: 141, 1998
Sinonímia
  • Aspalthium bituminosum (L.) Fourr.
  • Psoralea bituminosa L.
  • Psoralea palaestina Gouan
  • Psoralea plumosa Rchb.
  • Psoralea pumila Sennen, in sched., nom. nud.[4]
  • Aspalthium palaestinum (Gouan) Medik.
  • Lotodes bituminosum (L.) Kuntze
  • Rhynchodium bituminosum (L.) C. Presl[5]

Noms vernàculs

  • Castellà: acejinegra, angeleta, angelete, angelota, angelote, cabruno, cecinegra, cecinegro,cejinegra, cerrinegra, contrarruda, contraruda, girasol, hedionda, hediondo, herba betunera, herba cabrera, herba cabruno, herba de les almorranas, herba dels grans, herba gitana, herba negra, herba pudenta, higueruela, hiperuelo, ierba negra, jigueruela, la pedrenca, pestosa, rua, ruda, ruda basta, ruda bona, ruda cabruno, ruda de les cabres, rudón, tedera, tefla basta, trébol, trébol agut, trébol bastardo, trébol bituminoso, trébol de Sodoma, trébol de mala olor, trébol d'olor de betum, trébol hediondo, yerba cabrera, yerba cabruno, yerba del podador, yerba gitana i yerba negra.[6]

Referències

  1. ↑ «Tedera - CanariWiki». www3.gobiernodecanarias.org. Consultat el 16 de juny de 2020.
  2. ↑ «Bituminaria bituminosa». Tropicos.org, Missouri Botanical Garden - Saint Louis. Consultat el 11 de juny de 2014.
  3. ↑ En Epítets Botànics
  4. ↑ «Bituminaria bituminosa». Real Jardí Botànic. Consultat el 3 de març de 2012.
  5. ↑ Bituminaria bituminosa en The Plant List, vers. 1.1, 2013
  6. ↑ Noms vernàculs in Anthos - Sistema d'informació sobre les plantes d'Espanya [1]

Bibliografia

  • Stirton, C.H. (1981) Bothalia 13: 317-25. Studies in the Leg-Paps. of S. Africa
  • Greuter, W. et al. (Eds.) (1989) Med-Checklist Vol. 4 (published)
  • Polhill, R, M. (1990) Legumineuses. In: Flore dones Mascareignes, Vol 80. J. Bosser et a
  • Polhill, R. & Raven, P., Eds. (1981) Advances in Legume Systematics, Parts 1-2. RBG Kew.
  • Vassiljeva, L.I. (1987) In Flora Partis Europaeae URSS. Vol. 6. Leningrad. (Rus).
  • Vassilczenko, I.T. (1941) In: Flora URSS, Vol. 11. Mosqua, Leningrad. (Rus)
  • Sanjappa, M. (2001) Pers. comm.
  • Terrell, I.I. (1977) Checklist of Names for 3, 000 Vas. Pl... Agric. Handbook No. 505
  • Grossheim, A.A. (1952) Flora Kavkaza, Vol. 5. Moscow, Leningrad. (Rus)
  • Chernova, N.M. (1972) In: Opredelitel vysshikh rasteni Kryma. Leningrad. (Rus)

Enllaços externs