Bituminaria bituminosa
Bituminaria bituminosa, cridat popularment trébol hediondo o tedera[1] (Canàries), és una espècie de la família de les fabáceas.
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta vivaz en talle de 20-100 cm, més o menys pubescente. Els seus fulls, que exhalan una característica olor a betum, són imparipinnadas en 3 folíols peciolados; folíols de formes molt variables i proveïts de pèls i glándulas. Inflorescència largamente pedunculada, en cap dens. Corola blava-violeta, rarament púrpura rodejada per un Cáliz quinquefido hirsuto. El frut és una llegum monosperma ovoide d'al voltant d'1/2 cm, molt espinosa i velluda, proveïda d'un pico estovat, ample i aplanado, unes dos voltes més llarc que el cos del frut.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Este representant del gènero Bituminaria és natiu en tota la Conca Mediterrànea i Canàries. També ho és en Àfrica del Nort no desértica i, cap a l'Est, fins al Caucas. #Present en la Índia i illes del Oceà Índic (ex.gr.Maurici).
En l'archipèlec canari, es reconeixen dos tàxons infraespecificos:
- B. bituminosa var. albomarginata: endèmica de Lanzarote i illots adjacents.
- B. bituminosa var. crassiuscula: endèmica dels cims del Teide.
Estes poblacions queden ben separades morfològicament de les restants canàries i peninsulars, que corresponen en la varietat típica, B. bituminosa var. bituminosa.
Habita en xares i formacions preforestales, preestépicas i estépicas, des del nivell de la mar fins a 2000 m s. n. m. Molt corrent en vores de camins i carreteres.
Usos
[editar | editar còdic]Presenta varis usos actuals i potencials: Cultiu forrajero
- Fitoestabilización de sols contaminats per metals pesats o degradats
- Síntesis de furanocumarinas (psoraleno i angelicina), composts d'ampli interés farmacèutic.
En la medicina tradicional canària, els seus fulls trituradas s'utilisen per a tallar hemorràgies.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Bituminaria bituminosa va ser descrita primer per Carlos Linneo com Psoralea bituminosa i publicada en Species Plantarum, vol. 2, p. 763[2], 1753 i ulteriormente transferit al gènero Bituminaria per Charles Howard Stirton i publicat en Bothalia, vol. 13(3–4), p. 318, 1981.[2]
- Bituminaria: nom genèric derivat dels vocablos llatí bǐtūměn, el betum i āria, sufix que indica possessió, relació, semblat, per l'olor a betum de l'espècie.
- bituminosa: prestat del llatí bǐtūmǐnōles seues, -a, -um, bituminoso.[3]
- Tàxons infraespecíficos acceptats
- Aspalthium bituminosum (L.) Fourr.
- Psoralea bituminosa L.
- Psoralea palaestina Gouan
- Psoralea plumosa Rchb.
- Psoralea pumila Sennen, in sched., nom. nud.[4]
- Aspalthium palaestinum (Gouan) Medik.
- Lotodes bituminosum (L.) Kuntze
- Rhynchodium bituminosum (L.) C. Presl[5]
Noms vernàculs
[editar | editar còdic]- Castellà: acejinegra, angeleta, angelete, angelota, angelote, cabruno, cecinegra, cecinegro,cejinegra, cerrinegra, contrarruda, contraruda, girasol, hedionda, hediondo, herba betunera, herba cabrera, herba cabruno, herba de les almorranas, herba dels grans, herba gitana, herba negra, herba pudenta, higueruela, hiperuelo, ierba negra, jigueruela, la pedrenca, pestosa, rua, ruda, ruda basta, ruda bona, ruda cabruno, ruda de les cabres, rudón, tedera, tefla basta, trébol, trébol agut, trébol bastardo, trébol bituminoso, trébol de Sodoma, trébol de mala olor, trébol d'olor de betum, trébol hediondo, yerba cabrera, yerba cabruno, yerba del podador, yerba gitana i yerba negra.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Tedera - CanariWiki». www3.gobiernodecanarias.org. Consultat el 16 de juny de 2020.
- ↑ «Bituminaria bituminosa». Tropicos.org, Missouri Botanical Garden - Saint Louis. Consultat el 11 de juny de 2014.
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ «Bituminaria bituminosa». Real Jardí Botànic. Consultat el 3 de març de 2012.
- ↑ Bituminaria bituminosa en The Plant List, vers. 1.1, 2013
- ↑ Noms vernàculs in Anthos - Sistema d'informació sobre les plantes d'Espanya [1]
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Stirton, C.H. (1981) Bothalia 13: 317-25. Studies in the Leg-Paps. of S. Africa
- Greuter, W. et al. (Eds.) (1989) Med-Checklist Vol. 4 (published)
- Polhill, R, M. (1990) Legumineuses. In: Flore dones Mascareignes, Vol 80. J. Bosser et a
- Polhill, R. & Raven, P., Eds. (1981) Advances in Legume Systematics, Parts 1-2. RBG Kew.
- Vassiljeva, L.I. (1987) In Flora Partis Europaeae URSS. Vol. 6. Leningrad. (Rus).
- Vassilczenko, I.T. (1941) In: Flora URSS, Vol. 11. Mosqua, Leningrad. (Rus)
- Sanjappa, M. (2001) Pers. comm.
- Terrell, I.I. (1977) Checklist of Names for 3, 000 Vas. Pl... Agric. Handbook No. 505
- Grossheim, A.A. (1952) Flora Kavkaza, Vol. 5. Moscow, Leningrad. (Rus)
- Chernova, N.M. (1972) In: Opredelitel vysshikh rasteni Kryma. Leningrad. (Rus)
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Bituminaria bituminosa.- http://www.tela-botanica.org/eflore/BDNFF/4.02/nn/9872 [3] archivat en Wayback Machine.
- http://www.fao.org/ag/agp/agpc/doc/gbase/new_species/tedera/bitbit.htm [4] archivat en Wayback Machine.
- Bituminaria bituminosa in ILDIS[5]
- Bituminaria bituminosa in Flora Ibèrica[6]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bituminaria bituminosa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.