Anar al contingut

Biscutella auriculata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Biscutella auriculata - 18042010.jpg
Biscutella auriculata (Biscutella auriculata)


Archiu:Reixes-5.2008.JPG
Aspecte típic de la «Campiña Madrilenya» en maig, en Biscutella auriculata, entre numeroses atres espècies campestres.
Archiu:Biscutella auriculata - 18042010.jpg
Detalle de la flor

Biscutella auriculata és una espècie de planta herbàcea i medicinal pertanyent a la família Brassicaceae (=Cruciferae).

Descripció

[editar | editar còdic]

Té una altura d'uns 40-60 cm, en escapes ramificats. Fulls basals en roseta; arracadas tupidos de flors centimétricas, en 4 pétals paleses de color groc llima/sofre. Fruts (silículas) aplanados i molt prims, glandulosos, també centimétricos, en forma de cristals d'ulleres (d'allí certs dels seus noms vernàculs en castellà i atres idiomes), i en una fina membrana marginal d'ample milimétrico parcialment decurrente sobre l'estil persistent, erecto i l'altura del qual és similar al diàmetro de les valvas. Una llavor en cada u dels «cristals dels anteojos».

Hàbitat i distribució

[editar | editar còdic]

Ruderal, vora de camins, camps de cultiu, guarets, etc., en clima templat. Anual primaveral. Nativa d'Europa meridional i Àfrica del Nort.

Farmacologia

[editar | editar còdic]

En medicina popular s'usa sancera com diurética[1] i antiedematosa (això és, anti edemas i hidropesia).[2]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Biscutella auriculata va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum, vol. 2, p. 652 en 1753.[3]

Citologia

Número de cromosomes de Biscutella auriculata (Fam. Cruciferae) i táxones infraespecíficos: n=8[4]

Etimologia

Biscutella: nom genèric que deriva del Llatí bi= «doble» i scutella = «menuda copa».

auriculata: epítet latino que aludix al frut que evoca a les «orelles».

Subespecies
  • Biscutella auriculata subsp. auriculata
  • Biscutella auriculata subsp. brevicalcarata Batt. Àfrica del Nort (Argèlia i Marroc)
Sinonímia
  • Biscutella auriculata subsp. auriculata L.
  • Biscutella auriculata subsp. brevicalcarata Batt.
  • Biscutella balearica Jord.
  • Biscutella brevicalcarata Batt.
  • Biscutella cambessedesii Sennen
  • Biscutella candollei Jord.
  • Biscutella elicrocensis Lázaro Eivissa
  • Biscutella erigerifolia DC.
  • Biscutella lamarckii Jord.
  • Biscutella major Schkuhr
  • Biscutella mauritanica Jord.
  • Biscutella orcelitana Lag. ex DC.
  • Clypeola auriculata (L.) Crantz
  • Iondraba auriculata (L.) Webb & Berthel.
  • Iondraba cambessedesii Sennen
  • Iondraba sulphurea Medik.
  • Jondraba auriculata (L.) Webb & Berthel.
  • Jondraba sulphurea Medik. nom. illeg.[5]

Noms vernàculs

[editar | editar còdic]

Castellà: anteojera, anteojeras, anteojos, anteojos de Santa Lucía, génaves, herba dels anteojos, tamarilla, yerba dels anteojos[6]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Font Quer, P. (1980). , Llabor, sa - Barcelona. ISBN 84-335-6151-0.
  2. «Biscutella auriculata». Plantes útils: Linneo. Archivat des d'el original, el 1 de decembre de 2009. Consultat el 11 de novembre de 2009.
  3. «Biscutella auriculata». Tropicos.org. Jardí Botànic de Misuri. Consultat el 3 de febrer de 2013.
  4. Contribuiçao para o estudo cariológico d'algunes espècies de angiospermicas. I Gardé, A. & N. Malheiros-Gardé (1953) Genét. Ibér. 5: 115-124
  5. Biscutella auriculata en The Plant List, 2010
  6. «Biscutella auriculata». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 10 de novembre de 2009.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Warwick, S. I., A. Francis & I. A. Al-Shehbaz. 2006. Brassicaceae: Species checklist and database on CD-Rom. Pl. Syst. Evol. 259: 249–258.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]