Biscutella auriculata
Biscutella auriculata és una espècie de planta herbàcea i medicinal pertanyent a la família Brassicaceae (=Cruciferae).
Descripció
[editar | editar còdic]Té una altura d'uns 40-60 cm, en escapes ramificats. Fulls basals en roseta; arracadas tupidos de flors centimétricas, en 4 pétals paleses de color groc llima/sofre. Fruts (silículas) aplanados i molt prims, glandulosos, també centimétricos, en forma de cristals d'ulleres (d'allí certs dels seus noms vernàculs en castellà i atres idiomes), i en una fina membrana marginal d'ample milimétrico parcialment decurrente sobre l'estil persistent, erecto i l'altura del qual és similar al diàmetro de les valvas. Una llavor en cada u dels «cristals dels anteojos».
Hàbitat i distribució
[editar | editar còdic]Ruderal, vora de camins, camps de cultiu, guarets, etc., en clima templat. Anual primaveral. Nativa d'Europa meridional i Àfrica del Nort.
Farmacologia
[editar | editar còdic]En medicina popular s'usa sancera com diurética[1] i antiedematosa (això és, anti edemas i hidropesia).[2]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Biscutella auriculata va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum, vol. 2, p. 652 en 1753.[3]
Número de cromosomes de Biscutella auriculata (Fam. Cruciferae) i táxones infraespecíficos: n=8[4]
Biscutella: nom genèric que deriva del Llatí bi= «doble» i scutella = «menuda copa».
auriculata: epítet latino que aludix al frut que evoca a les «orelles».
- Subespecies
- Biscutella auriculata subsp. auriculata
- Biscutella auriculata subsp. brevicalcarata Batt. Àfrica del Nort (Argèlia i Marroc)
- Biscutella auriculata subsp. auriculata L.
- Biscutella auriculata subsp. brevicalcarata Batt.
- Biscutella balearica Jord.
- Biscutella brevicalcarata Batt.
- Biscutella cambessedesii Sennen
- Biscutella candollei Jord.
- Biscutella elicrocensis Lázaro Eivissa
- Biscutella erigerifolia DC.
- Biscutella lamarckii Jord.
- Biscutella major Schkuhr
- Biscutella mauritanica Jord.
- Biscutella orcelitana Lag. ex DC.
- Clypeola auriculata (L.) Crantz
- Iondraba auriculata (L.) Webb & Berthel.
- Iondraba cambessedesii Sennen
- Iondraba sulphurea Medik.
- Jondraba auriculata (L.) Webb & Berthel.
- Jondraba sulphurea Medik. nom. illeg.[5]
Noms vernàculs
[editar | editar còdic]Castellà: anteojera, anteojeras, anteojos, anteojos de Santa Lucía, génaves, herba dels anteojos, tamarilla, yerba dels anteojos[6]
Vore també
[editar | editar còdic]- Terminologia descriptiva de les plantes
- Anex:Cronologia de la botànica
- Història de la Botànica
- Característiques de les bignoniáceas
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Font Quer, P. (1980). , Llabor, sa - Barcelona. ISBN 84-335-6151-0.
- ↑ «Biscutella auriculata». Plantes útils: Linneo. Archivat des d'el original, el 1 de decembre de 2009. Consultat el 11 de novembre de 2009.
- ↑ «Biscutella auriculata». Tropicos.org. Jardí Botànic de Misuri. Consultat el 3 de febrer de 2013.
- ↑ Contribuiçao para o estudo cariológico d'algunes espècies de angiospermicas. I Gardé, A. & N. Malheiros-Gardé (1953) Genét. Ibér. 5: 115-124
- ↑ Biscutella auriculata en The Plant List, 2010
- ↑ «Biscutella auriculata». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 10 de novembre de 2009.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Warwick, S. I., A. Francis & I. A. Al-Shehbaz. 2006. Brassicaceae: Species checklist and database on CD-Rom. Pl. Syst. Evol. 259: 249–258.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Erro al crear miniatura: Wikispecies té un artícul sobre Biscutella auriculata.
- [enllaç trencat]
- Imàgens de Biscutella auriculata
- Biscutella en Flora Ibèrica)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Biscutella auriculata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
