Anar al contingut

Birmingham Mint

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Frontera en el carrer Icknield

El Birmingham Mint, una casa d'acunyament de monedes, originalment coneguda com Heaton's Mint o Ralph Heaton & Sons, en Birmingham, Anglaterra, va escomençar a produir tokens i monedes en 1850 com una empresa privada, separada de la Royal Mint, pero en cooperació en esta. La seua fàbrica estava situada en el carrer Icknield, a la vora del barri de la joyeria. Va ser creat per Ralph Heaton II, utilisant prenses de monedes de segona mà comprades en la finca de Matthew Boulton .

Ralph Heaton II

Ralph Heaton II (1794 - octubre de 1862) era fill de Ralph Heaton I, ingenier, inventor i home de negocis en Slaney Street, i més tart en Shadwell Street. Ralph Heaton II era un hundidor que operava en Shadwell Street independentment del seu pare. El 2 de decembre de 1817, Ralph I va transmetre al seu fill terrenys i edificis en 71 Bath Street per a permetre-li desenrollar una companyia separada. Ralph II es va dedicar a la fundició, estampació i perforació de latón. Candelabros de latón es varen fer per a l'allumenament de gas recent inventada i un cremador de "ala de rat penat" patentat.

Casa de moneda

L'1 d'abril de 1850 es va anunciar la subasta d'equips del desaparegut Soho Mint, creat per Matthew Boulton al voltant de 1788. En la subasta del 29 d'abril, Ralph Heaton II va comprar les quatre prenses de tornell a vapor i sis prenses planche per a fabricar peces en brut de tires de metal. Estos es varen instalar en les obres de Bath Street, i en eixe any es varen utilisar tokens comercials per al seu us en Austràlia. En 1851 es varen acunyar monedes per a Chile utilisant la lletra H com a marca de ceca. El mateix any es varen fer planchets de coure per a que la Royal Mint es convertira en centaus, penics, farthings, half-farthings i quarter-farthings. En 1852, la Casa de la Moneda va guanyar un contracte per a produir una nova série de monedes per a França. En açò, la Casa de la Moneda va ser pionera en l'acunyament de bronze. Ralph Heaton III (fill de Ralph II) va dur als treballadors clau a Marsella per a equipar i operar la casa de moneda francesa allí, quedant-se per a complir el contracte i produint 750 tonellades de monedes de bronze Napoleó III des de 1853 fins a 1857.

En 1853, la Royal Mint es va vore abrumar per la producció de monedes d'argent i or. El Birmingham Mint va guanyar el seu primer contracte per a acunyar monedes per a Gran Bretanya: 500 tonellades de coure, falcades entre agost de 1853 i agost de 1855, en un atre contracte a seguir en 1856. Estes monedes no tenien marques de la casa de moneda per a identificar-les com de Birmingham. Durant el pic d'operació, les quatre prenses de tornell Boulton originals colpejaven al voltant de 110,000 monedes per dia.

A mida que varen aumentar els demanats en l'estranger, particularment per a l'Índia, la Casa de Moneda va agregar una nova prensa de palanca i més equips, omplint les instalacions de Bath Street. En 1860, l'empresa va comprar 1 acre (0.4 ha) de parcela en el carrer Icknield (el lloc actual, ya ampliat) i va construir una fàbrica de rajoles roges de tres pisos. Terminat en 1862, va amprar a 300 persones. Era en este moment la casa de moneda privada més gran del món. En 1861 es va firmar un contracte per a les monedes de bronze per a la recent unificada Itàlia, i la Casa de la Moneda va enviar espais en blanc i equips a Milà per a que el seu personal els colpejara en monedes terminades.

Vore també

Referències