Biologia gravitacional
La biologia gravitacional és l'estudi dels efectes que té la gravetat sobre els organismes vius. A lo llarc de l'història de la terra la vida ha evolucionat per a sobreviure a condicions canviants, tals com a canvis de clima i l'hàbitat. L'únic factor que s'ha mantingut constant en l'evolució des de que la vida va escomençar en la Terra és la força de la gravetat. Com a conseqüència, tots els processos biològics estan acostumats a la força omnipresent de la gravetat i inclús les chicotetes variacions en esta força poden tindre un impacte significatiu sobre la salut i el funcionament de l'organisme.[1]
Gravetat i la vida en la Terra
La força de la gravetat en la superfície de la terra, normalment denominada g, s'ha mantingut constant, tant en la seua direcció com en la seua magnitut des de que es va formar el planeta. Com a resultat tant la vida de les plantes i els animals han evolucionat per a dependre i fer front a esta força de diferents formes.
Us de la gravetat per part de les plantes
Els tropisme de les plantes són els moviments sobre un estímul direccional. Un d'estos tropisme és el gravitropismo o el creiximent o moviment d'una planta sobre la gravetat. Les raïls de les plantes creixen cap a l'atracció de la gravetat i llunt de la llum solar i les branques i brots creixen en contra de la força de la gravetat i cap a la llum del sol. Un atre eixemple és l'efecte de la gravetat de la lluna sobre les plantes, que són marcadament sensibles a desviar-se (especialment els meristemos tendres) cap a l'astre.
Lluita animal contra la gravetat
La gravetat ha tingut un efecte en el desenroll de la vida animal des del primer organisme unicelular. El tamany de les cèlules biològiques individuals és inversamente proporcional a l'intensitat del camp gravitacional que eixercix sobre les cèlules. És dir, en els camps gravitacionals més forts el tamany de les cèlules disminuïx, i en camps gravitacionals dèbils el tamany de les cèlules aumenta. La gravetat és llavors un factor limitante en el creiximent de les cèlules individuals. Cèlules que són naturalment més grans que lo que en la gravetat és permesa, solament permetria desenrollar métodos per a protegir-se de la sedimentació interna. Varis d'estos métodos es basen en el moviment protoplasmàtic, la forma prima i allargada del cos celular, aument de la viscosidad del citoplasma, i una àmplia reducció de la gravetat específica dels components de la cèlula en relació en el plasma de sol.[2] Els efectes de la gravetat en molts organismes unicelulars són encara més dràstics. Durant el periodo en que els primers animals varen evolucionar per a sobreviure en la terra per mig d'algun método de locomoció dirigida i per lo tant una forma d'esquelet intern o esquelet extern hauria segut necessari per a fer front a l'aument de la força de gravetat degut a que la força es va debilitar per l'alça de la flotabilitat. Abans d'este punt, la majoria de les formes de vida eren chicotetes i tenien una apariència tipo cuc o medusa, i sense este pas en l'evolució no hagueren segut capaç de mantindre la seua forma o de moure's en la terra. Un concepte més ampli de les forces gravitacionals dels vertebrats terrestres és que influïxen en els sistemes múscul esquelètics, la distribució de líquit i l'hidrodinàmica de la circulació.
Gravetat i la vida en atres llocs
Cada dia s'acosta més l'habitació especial, i inclús hui en dia existixen les estacions espacials i són llars en els quals habiten les persones per periodos de temps prolongats mes no de forma permanent. Per açò ha anat creixent l'interés científic en com els canvis en el camp gravitacional influencien diferents aspectes de la fisiologia dels organismes vius, especialment en els mamífers, ya que estos resultats poden ser relacionats en els efectes esperats en els humans. Tota l'investigació en este camp pot ser classificada en dos grups.[3] El primer grup comprén els experiments que comprenen un camp gravitacional de menys d'un g, cridat hipogravedad. Tots els viages espacials són fets en condicions de hipogravedad i tots els camps gravitacionals en qualsevol estació especial sense gravetat artificial són de l'orde la hipogravedad. Açò fa que la comprensió dels efectes de la hipogravedad en el cos humà siga necessari per a poder portar a terme viages espacials prolongats i la colonisació. El Segon grup consistix en l'estudi de les forces gravitacionals de més d'un g, hipergravedad, la qual afecta als astronautes durant periodos curts de l'envolament i l'aterrisage. L'enteniment dels efectes de la hipergravedad també són necessaris en cas tal que se de una colonisació de planetes més grans que la Terra.
Experiments recents
Experiments recents han provat que les alteracions en el metabolisme, la funció de les cèlules immunes, la divisió celular i l'adheriment celular es porten a terme en la hipogravedad de l'espai. Per eixemple, en qüestió de dies en la microgravedad (<10-3 g), les cèlules immunes humanes no eren capaces de diferenciar-se en cèlules madures. Una de les majors implicacions d'açò és que si certes cèlules no són capaces de diferenciar-se en l'espai, els organismes no poden ser capaços de reproduir-se satisfactòriament despuix de ser exposts a la gravetat zero. Els científics creuen que l'estrés associat en els vols espacials és responsable de la inhabilidad de certes cèlules per a diferenciar-se. Estos tipos d'estrés poden alterar les activitats metabòliques i modificar els processos químics dels organismes vius, un eixemple específic seria el del creiximent de les cèlules òssees, impedit per la microgravedad. Les cèlules òssees deuen adherir-se a alguna cosa just despuix del seu desenroll, i moren en el contrari, sense la força de la gravetat que hale d'estes cèlules, estes surarien a l'encert i eventualment moririen. Tot açò sugerix que la direcció de la gravetat pot donar-los pistes a les cèlules del lloc a on deuen adherir-se.
Referències
- ↑ Astrobiology: The Living Universe - Gravitational Biology. http://library.thinkquest.org/C003763/print.php?page=human03
- ↑ Gravitational Zoology: How Animals Use and Cope with Gravity" Ralf H. Anken, Hinrich Rahmann. 2001. http://www.dlr.de/me/institut/abteilungen/strahlenbiologie/pdf/astrobiologie/P4_20.pdf
- ↑ Models to Study Gravitational Biology of Mammalian Reproduction". Janet Tou, April Ronca, Richard Grindeland, and Charles Wade. Biology of Reproduction vol. 67. 2002. http://www.biolreprod.org/cgi/content/abstract/biolreprod.102.007252v1
- Archivat el 30 de juny de 2007 archivat en Wayback Machine.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Biología gravitacional» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.