Bioelectroquímica
La bioelectroquímica és una branca de l'electroquímica i la química biofísica que s'encarrega de l'estudi de fenomens electrofisiológicos com el transport d'electrons i protones celulars, potencials de membrana celulars i reaccions electroquímiques d'enzimes redox.
Història
Els inicis de la bioelectroquímica, aixina com els de l'electroquímica, estan estretament relacionats en la fisiologia a través dels treballs de Luigi Galvani i posteriorment d'Alessandro Volta. Es considera que el primer treball modern en este camp és el del fisiólogo alemà Julius Bernstein (1902), sobre la font de biopotenciales deguts a la diferent concentració de ions a través de la membrana celular. El domini de la bioelectroquímica ha creixcut considerablement durant el sigle passat, mantenint estretes conexions en diverses disciplines mèdiques, biològiques i d'ingenieria com l'electrofisiología, l'ingenieria biomèdica i la cinètica enzimàtica. Els guanys en este camp han rebut varis premis Nobel de Fisiologia o Medicina.[1] Entre els electroquímics prominents que han contribuït a este camp, es podria mencionar a John Bockris (Guardonat en el Premi Ig Nobel de Física en 1997).
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bioelectroquímica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.