Anar al contingut

Bicicleta de repartiment

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:LongJohn11b.jpg
Bicicleta de repartiment
Archiu:LongJohn08.jpg
Bicicleta de mercaderies danesa Long John.
Archiu:Coal Bike, China 1997.jpg
Transport de carbó en Lijiang, Yunnan en la República Popular China.
Archiu:Delibike in Buenos Aires.jpg
Bicicleta de repartiment tipo panadera en Buenos Aires.
venedor
Pochoclera

Una bicicleta de repartiment, bicicleta de càrrec, tricicle de repartiment o bicicarro és un vehícul de tracció humana dissenyat específicament per a transportar càrregues. El disseny del vehícul sol incloure una zona de càrrega que pot ser una caixa tancada, una plataforma plana o una cistella. Estos poden estar montats sobre la bicicleta o entre rodes paraleles en la part davantera o atrassera del vehícul. El quadro i la transmissió deuen soportar càrregues molt superiors a les de les bicicletes normals. Atres consideracions de disseny inclouen la visibilitat del conductor i la suspensió. En l'aparició d'aplicacions mòvils dedicades al delivery i atres tipos de repartiments, a on es requerix un transport llauger i de baix cost, les bicicletes de repartiment han tornat han tingut un realce explosiu durant el XXI, en especial en les grans aglomeracions urbanes, en la finalitat d'evitar la congestió vehicular.[1]

A la persona dedicada a usar este tipo de vehícul se li denomina repartidor, mensager, ciclomensajero, bicimensajero o rider.[2]

Ventages i inconvenients

[editar | editar còdic]

Entre les seues ventages estan:

  • No consumixen gasolina.
  • No contaminen l'atmòsfera.
  • La seua major agilitat en emboços que les furgonetes.
  • Poden resultar rendables en distàncies curtes en zones urbanes.
  • Poden accedir a zones peatonals.
  • Són barats de construir i mantindre.
  • Poden servir per a transportar més d'un chiquet en bicicleta.
  • En assistència elèctrica, és molt més senzill dur càrregues pesades

Entre els seus inconvenients estan:

  • No permet transport a distàncies miges i grans o interurbanes.
  • Llimitació sobre la càrrega transportable.
  • Escassa o nula protecció de les mercaderies transportades front a les inclemències del temps o atres incidents.
  • Velocitat reduïda.
  • Requerixen un important esforç muscular, particularment en ciutats en pendents notables (llevat bicicletes de càrrega en assistència elèctrica).

Este mig de transport està molt estés en alguns països subdesenrollats o en vies de desenroll, encara que també en alguns països desenrollats en tradició ciclista, com els Països Baixos. El seu us en àrees urbanes s'està estudiant i estenent fonamentalment per motivacions migambientals.

Entre els usos més freqüents estan:

  • Servicis de repartiment a domicili en zones urbanes (prensa, pa, etc)
  • Distribució de mercaderies.
  • Venda ambulant de menjar en zones peatonals (llocs de gelats, llepolies, etc.).
  • Correu (el servici postal del Regne Unit té una flota de 35.000)

Dissenys inclouen un àrea de càrrega consistent sobre un tubo d'acer portacargas, una caixa oberta o tancada, una plataforma plana o una cistella d'aram o vímen.

  • Panadera
Archiu:Freight bicycle Amsterdam CAPS 2 June 2008.jpg
Bicicleta de repartiment tipo Filibus.
Archiu:Indonesia bike1. CAPS 3
Venedor de salsa picante en Jakarta, Indonèsia.

La panadera (Delibike o Baker's Bike en anglés) és un clàssic per dret propi, duent de regrés els bons recorts d'una época passada, en la seua construcció tradicional i etern disseny en cistella de vímen, lo que li otorga estil i gràcia.

  • Filibus

El Filibus és un nou estil de bicicleta de repartiment, dissenyada per l'alemà Michael Kemper.[3] i adaptada per molts fabricants. Este vehícul de càrrega és sorprenentment àgil i cómodo, està molt de moda en els països nòrdics i escandinaus d'Europa.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «[1]», Revistapedalea.com. Consultat el 24 de juliol de 2020.
  2. ««repartidor» o «mensager», millor que «rider»» (en és). FundéuRAE. Consultat el 2022-01-31.
  3. www.kemper-velo.de [2] archivat en Wayback Machine. Kemper Fahrradtechnik - (en alemà) - Consultat el 2009-08-12