Bicicleta de repartiment
Una bicicleta de repartiment, bicicleta de càrrec, tricicle de repartiment o bicicarro és un vehícul de tracció humana dissenyat específicament per a transportar càrregues. El disseny del vehícul sol incloure una zona de càrrega que pot ser una caixa tancada, una plataforma plana o una cistella. Estos poden estar montats sobre la bicicleta o entre rodes paraleles en la part davantera o atrassera del vehícul. El quadro i la transmissió deuen soportar càrregues molt superiors a les de les bicicletes normals. Atres consideracions de disseny inclouen la visibilitat del conductor i la suspensió. En l'aparició d'aplicacions mòvils dedicades al delivery i atres tipos de repartiments, a on es requerix un transport llauger i de baix cost, les bicicletes de repartiment han tornat han tingut un realce explosiu durant el XXI, en especial en les grans aglomeracions urbanes, en la finalitat d'evitar la congestió vehicular.[1]
A la persona dedicada a usar este tipo de vehícul se li denomina repartidor, mensager, ciclomensajero, bicimensajero o rider.[2]
Ventages i inconvenients
[editar | editar còdic]Entre les seues ventages estan:
- No consumixen gasolina.
- No contaminen l'atmòsfera.
- La seua major agilitat en emboços que les furgonetes.
- Poden resultar rendables en distàncies curtes en zones urbanes.
- Poden accedir a zones peatonals.
- Són barats de construir i mantindre.
- Poden servir per a transportar més d'un chiquet en bicicleta.
- En assistència elèctrica, és molt més senzill dur càrregues pesades
Entre els seus inconvenients estan:
- No permet transport a distàncies miges i grans o interurbanes.
- Llimitació sobre la càrrega transportable.
- Escassa o nula protecció de les mercaderies transportades front a les inclemències del temps o atres incidents.
- Velocitat reduïda.
- Requerixen un important esforç muscular, particularment en ciutats en pendents notables (llevat bicicletes de càrrega en assistència elèctrica).
Este mig de transport està molt estés en alguns països subdesenrollats o en vies de desenroll, encara que també en alguns països desenrollats en tradició ciclista, com els Països Baixos. El seu us en àrees urbanes s'està estudiant i estenent fonamentalment per motivacions migambientals.
Entre els usos més freqüents estan:
- Servicis de repartiment a domicili en zones urbanes (prensa, pa, etc)
- Distribució de mercaderies.
- Venda ambulant de menjar en zones peatonals (llocs de gelats, llepolies, etc.).
- Correu (el servici postal del Regne Unit té una flota de 35.000)
Models
[editar | editar còdic]Dissenys inclouen un àrea de càrrega consistent sobre un tubo d'acer portacargas, una caixa oberta o tancada, una plataforma plana o una cistella d'aram o vímen.
- Panadera
La panadera (Delibike o Baker's Bike en anglés) és un clàssic per dret propi, duent de regrés els bons recorts d'una época passada, en la seua construcció tradicional i etern disseny en cistella de vímen, lo que li otorga estil i gràcia.
- Filibus
El Filibus és un nou estil de bicicleta de repartiment, dissenyada per l'alemà Michael Kemper.[3] i adaptada per molts fabricants. Este vehícul de càrrega és sorprenentment àgil i cómodo, està molt de moda en els països nòrdics i escandinaus d'Europa.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «[1]», Revistapedalea.com. Consultat el 24 de juliol de 2020.
- ↑ ««repartidor» o «mensager», millor que «rider»» (en és). FundéuRAE. Consultat el 2022-01-31.
- ↑ www.kemper-velo.de [2] archivat en Wayback Machine. Kemper Fahrradtechnik - (en alemà) - Consultat el 2009-08-12
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bicicleta de reparto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.