Anar al contingut

Bicicleta de repartiment

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Bicicleta de repartiment
Bicicleta de mercaderies danesa Long John.
Transport de carbó en Lijiang, Yunnan en la República Popular China.
Bicicleta de repartiment tipo panadera en Buenos Aires.
venedor
Pochoclera

Una bicicleta de repartiment, bicicleta de càrrec, tricicle de repartiment o bicicarro és un vehícul de tracció humana dissenyat específicament per a transportar càrregues. El disseny del vehícul sol incloure una zona de càrrega que pot ser una caixa tancada, una plataforma plana o una cistella. Estos poden estar montats sobre la bicicleta o entre rodes paraleles en la part davantera o atrassera del vehícul. El quadro i la transmissió deuen soportar càrregues molt superiors a les de les bicicletes normals. Atres consideracions de disseny inclouen la visibilitat del conductor i la suspensió. En l'aparició d'aplicacions mòvils dedicades al delivery i atres tipos de repartiments, a on es requerix un transport llauger i de baix cost, les bicicletes de repartiment han tornat han tingut un realce explosiu durant el XXI, en especial en les grans aglomeracions urbanes, en la finalitat d'evitar la congestió vehicular.[1]

A la persona dedicada a usar este tipo de vehícul se li denomina repartidor, mensager, ciclomensajero, bicimensajero o rider.[2]

Ventages i inconvenients

Entre les seues ventages estan:

  • No consumixen gasolina.
  • No contaminen l'atmòsfera.
  • La seua major agilitat en emboços que les furgonetes.
  • Poden resultar rendables en distàncies curtes en zones urbanes.
  • Poden accedir a zones peatonals.
  • Són barats de construir i mantindre.
  • Poden servir per a transportar més d'un chiquet en bicicleta.
  • En assistència elèctrica, és molt més senzill dur càrregues pesades

Entre els seus inconvenients estan:

  • No permet transport a distàncies miges i grans o interurbanes.
  • Llimitació sobre la càrrega transportable.
  • Escassa o nula protecció de les mercaderies transportades front a les inclemències del temps o atres incidents.
  • Velocitat reduïda.
  • Requerixen un important esforç muscular, particularment en ciutats en pendents notables (llevat bicicletes de càrrega en assistència elèctrica).

Este mig de transport està molt estés en alguns països subdesenrollats o en vies de desenroll, encara que també en alguns països desenrollats en tradició ciclista, com els Països Baixos. El seu us en àrees urbanes s'està estudiant i estenent fonamentalment per motivacions migambientals.

Entre els usos més freqüents estan:

  • Servicis de repartiment a domicili en zones urbanes (prensa, pa, etc)
  • Distribució de mercaderies.
  • Venda ambulant de menjar en zones peatonals (llocs de gelats, llepolies, etc.).
  • Correu (el servici postal del Regne Unit té una flota de 35.000)

Models

Dissenys inclouen un àrea de càrrega consistent sobre un tubo d'acer portacargas, una caixa oberta o tancada, una plataforma plana o una cistella d'aram o vímen.

  • Panadera
Bicicleta de repartiment tipo Filibus.
Venedor de salsa picante en Jakarta, Indonèsia.

La panadera (Delibike o Baker's Bike en anglés) és un clàssic per dret propi, duent de regrés els bons recorts d'una época passada, en la seua construcció tradicional i etern disseny en cistella de vímen, lo que li otorga estil i gràcia.

  • Filibus

El Filibus és un nou estil de bicicleta de repartiment, dissenyada per l'alemà Michael Kemper.[3] i adaptada per molts fabricants. Este vehícul de càrrega és sorprenentment àgil i cómodo, està molt de moda en els països nòrdics i escandinaus d'Europa.


Referències

  1. ↑ «Guanyar lucas pedaleando: Aixina és treballar en les aplicacions de delivery», Revista Pedalea, Revistapedalea.com, 1 d'octubre de 2018. Consultat el 24 de juliol de 2020.
  2. ↑ ««repartidor» o «mensager», millor que «rider»» (en es). FundéuRAE (2018-05-25). Consultat el 2022-01-31.
  3. ↑ www.kemper-velo.de
    • Archivat el 28 de agost de 2009 archivat en Wayback Machine. Kemper Fahrradtechnik - (en alemà) - Consultat el 2009-08-12