Biaix endogrupal

Es denomina biaix del endogrupo o favoritisme del endogrupo[1] a un patró de conducta que favorix a membres del endogrupo al que pertany una persona per sobre membres del exogrupo. Açò es pot manifestar en l'evaluació d'uns atres, l'assignació de recursos i moltes atres formes.[2]
Esta interacció ha segut investigada per numerosos sicòlecs i li l'ha relacionat en diverses teories de conflicte de grup i prejuí. El fenomen és analisat principalment des d'un punt de vista de la psicologia social més que des d'una perspectiva de psicologia de la personalitat. Dos prominents enfocaments teòrics del fenomen del favoritisme del endogrupo són la teoria realista del conflicte i la teoria de l'identitat social. La teoria realista del conflicte propon que la competició intergrupo, i a voltes el conflicte intergrupo, es desenrolla quan dos grups posseïxen reclams antagónicos sobre recursos escassos. Pel contrari, la teoria de l'identitat social considera que existix una raó sicològica per a les identitats socials positivament distintes com a causa general en l'orige del comportament que favorix al endogrupo.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Anastasio Ovejero Bernal. el+endogrupo&hl=és&sa=X&ei=DSYIVKz1L_LG7AarsIC4Bw&vore=0CD8Q6AEwBjgK#v=onepage&q=biaixe%20de el%20endogrupo&f=false "vore en googlebooks" Fonaments de psicologia jurídica i investigació criminal. ISBN 9788436820089.
- ↑ Aronson, E., Wilson, T. D., & Akert, R. (2010). Social psychology. 7th ed. Upper Saddle River: Prentice Hall.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sesgo endogrupal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.