Anar al contingut

Biaix d'informació compartida

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El biaix d'informació compartida (també conegut com a biaix de mostreig d'informació colectiva o biaix d'informació comuna) es coneix com la tendència dels membres del grup a dedicar més temps i energia a discutir informació en la que tots els membres ya estan familiarizados (és dir, informació compartida), i menys temps i energia per a discutir informació que solament alguns membres coneixen (és dir, informació no compartida).[1][2] Les conseqüències perjudicials relacionades en la mala presa de decisions poden sorgir quan el grup no té accés a informació no compartida (perfils amagats) per a prendre una decisió ben informada.[3]

Causes

[editar | editar còdic]

Encara que discutir informació no compartida pot ser esclarecedor, els grups a sovint estan motivats per a discutir informació compartida en la finalitat d'aplegar a un consens grupal sobre algun curs d'acció. Segons Postmes, Spears i Cihangir (2001), quan els membres del grup estan motivats per un desig d'aplegar a un tancament (per eixemple, un desig impost per llimitacions de temps), el seu biaix per discutir informació compartida és més forta. No obstant, si als membres els preocupa prendre la millor decisió possible, este biaix es torna menys destacat.[4] En apoyo de les observacions de Postmes et al. (2001), Stewart i Stasser (1998) han afirmat que el biaix d'informació compartida és més forta per als membres del grup que treballen en tasques ambigües i orientades al juí perque el seu objectiu és aplegar a un acort consensuat en lloc de distinguir una solució correcta.[5]

El biaix d'informació compartida també pot desenrollar-se durant la discussió grupal en resposta a les necessitats interpersonals i sicològiques dels membres individuals del grup. Per eixemple, alguns membres del grup tendixen a buscar respal grupal per a les seues pròpies opinions personals. Esta motivació sicològica per a obtindre l'acceptació colectiva dels propis punts de vista inicials s'ha relacionat en les preferències grupales d'informació compartida durant les activitats de presa de decisions (Greitemeyer i Schulz-Hardt, 2003; Henningsen i Henningsen, 2003).[6][7]


Per últim, la naturalea de la discussió entre els membres del grup reflectix si sorgiran biaix per a l'informació compartida. D'acort en Wittenbaum et al., 2004), els membres estan motivats per a establir i mantindre reputació, assegurar llaços més estrets i competir per l'èxit contra atres membres del grup.[8] Com a resultat, les persones tendixen a ser selectives quan revelen informació a atres membres del grup.

Estratègies d'estalvi

[editar | editar còdic]

Es poden amprar vàries estratègies per a reduir l'enfocament grupal en la discussió d'informació compartida:

  • Esforce's per passar més temps discutint activament les decisions colectives. Ya que els membres del grup tendixen a discutir primer l'informació compartida,[9] reunions més llargues també aumenten la provabilitat de revisar l'informació no compartida.
  • Faça un esforç per a evitar discussions generalisades aumentant la diversitat d'opinions dins del grup (Smith, 2008).
  • Present la discussió d'un nou tema per a evitar tornar als elements discutits prèviament entre els membres (Reimer, Reimer i Hinsz, 2010).[10]
  • Evite la pressió del temps o les llimitacions de temps que motiven als membres del grup a discutir menys informació (Kelly i Karau, 1999; Bowman i Wittenbaum, 2012).[11][12]
  • Aclarir als membres del grup quan certes persones tenen experiència rellevant (Stewart i Stasser, 1995).[13]
  • Incloga més membres del grup que tinguen experiència rellevant per a la tasca (Wittenbaum, 1998).[14]
  • La tecnologia (per eixemple, sistemes de soport de decisions grupales, GDSS) també pot oferir als membres del grup una forma de catalogar informació que deu ser discutida. Estes ferramentes tecnològiques (per eixemple, motors de busca, bases de senyes, programes informàtics que estimen el risc) ajuden a facilitar la comunicació entre els membres a l'hora que estructuren el procés de presa de decisions del grup (Hollingshead, 2001).[15]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Forsyth, D. R. (2009). Group dynamics (5th ed.). Pacific Grove, CA: Brooks/Cole.
  2. ↑ Journal of Personality and Social Psychology.63(3)
    426–434.doi:10.1037/0022-3514.63.3.426.
  3. ↑ Baked, D. F. (2010). Enhancing group decision making: An exercise to reduïx shared information bias. Journal of Management Education, 34, 249-279.
  4. ↑ Postmes, T., Spears, R., & Cihangir, S. (2001). Quality of Decision Making and Group Norms. Journal of Personality and Social Psychology, 80, 918-930.
  5. ↑ Stewart, D. D., & Stasser, G. (1998). The sampling of critical, unshared information in decision-making groups: The role of an informed minority. European Journal of Social Psychology, 28, 95-113.
  6. ↑ Greitemeyer, T. & Schulz-Hardt, S. (2003). Preference-consistent evaluation of information in the hidden profile paradigm: Beyond group-level explanations for the dominance of shared information in group decisions. Journal of Personality and Social Psychology, 84, 322-339.
  7. ↑ Henningsen, D. D., & Henningsen, M. L. M. (2003). Examining social influence in information-sharing contexts. Small Group Research, 34, 391–412.
  8. ↑ Wittenbaum, G. M., Hollingshead, A. B., Paulus, P. B., Hirokawa, R. Y., Ancona, D. G., Peterson, R. S., Jehn, K. A., & Yoon, K. (2004). The functional perspective as a lens for understanding groups. Small Group Research, 35, 17-43.
  9. ↑ Winquist, J. R., & Larson, J. R., Jr. (1998). Information pooling: When it impacts group decision making. Journal of Personality and Social Psychology, 74, 371-377.
  10. ↑ Reimer, T., Reimer, A., & Hinsz, V. B. (2010). Naive groups ca solve the hidden-profile problem. Human Communication Research, 36, 443-467.
  11. ↑ Personality and Social Psychology Bulletin.25
    1342–1354.doi:10.1177/0146167299259002.
  12. ↑ Small Group Research.43(3)
    295–314.doi:10.1177/1046496412440055.
  13. ↑ Journal of Personality and Social Psychology.69(4)
    619–628.doi:10.1037/0022-3514.69.4.619.
  14. ↑ Small Group Research.29(1)
    57–84.doi:10.1177/1046496498291003.
  15. ↑ Hollingshead, A. B. (2001). Cognitive interdependence and convergent expectations in transactive memory. Journal of Personality and Social Psychology, 81, 1080-1089.


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Biaix_d%27informació_compartida&oldid=827413»