Bernat Oliver
Bernat Oliver (Valéncia, finals del sigle XIII-Tortosa, 1348). Va ser un teòlec i religiós de l'Orde de Sant Agustí, natural de la ciutat de Valéncia, que encapçalà diversos bisbats de la Corona d'Aragó. El rei Pere el Ceremoniós afirma en la seua Història que era un dels millors mestres en teologia que tingué el món en el seu temps.
El seu prestigi intelectual el dugué a ocupar en la seua Orde llocs de govern tals com Prior o Provincial. Se relacionà en la Cort aragonesa i la pontificia d'Avignon. Fon bisbe d'Hosca, Barcelona i Tortosa. Realisà vàries missions polítiques per encàrrec de Pere IV i Climent VI, l'ultima en Valéncia en l'any 1348 per a avenir a l'unió valenciana, enfrontada a l'autoritarisme del monarca, en el rei.
Obres[editar | editar còdic]
La seua obra més coneguda és Excitatorium mentis ad Deum.
- Excitatorium mentis ad Deum
- Contra caecitatem iudaeorum
- Expositio canonis missae
- Constitutiones synodales
- Concordantiae decretorum cum Biblia
- Tractatus contra Antichristum
- De inquisitione Antichristi (atribuïda)
Referències[editar | editar còdic]
- Oliver, Bernat (1929). Pere Bohigas (ed.), ed. Excitatori de la pensa a Déu. Els Nostres Clàssics. Barcelona: Barcino
- Bohigas, Pere (1985). Sobre manuscrits i biblioteques. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. p. 82-84 i apèndix I (p. 154 ss). ISBN 9788472026865
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Biografía de Bernat Oliver en Biografías y vidas
- Teatro histórico de las iglesias del reyno de Aragon, Volumen 6. Estado antiguo de la Santa Iglesia de Huesca. Pamplona: Imprenta de la Viuda de Longás, e hijo, 1796, p. 273-275