Anar al contingut

Berberis laurina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Fotografía 1342 Berberis Laurina (Espina Amarilla).JPG
Espina groga o Berberis laurina (Berberis laurina)

Espina groga o Berberis laurina Billb ex Thumb és un arbust espinós perennifolio originari del sur de Brasil, la zona central d'Argentina i tot el Uruguay.

Descripció

[editar | editar còdic]

És un arbust leñoso de fins a 3m d'altura. Fullage persistent o semipersistente,vert glauco ceniciento.[1]Fulls simples, alternes, fasciculadas en braquiblastos, dures, glabras, en la nervadura visible i el fes de color vert lluent i envés opac, de de 3-8 cm de llarc i 5-12 mm d'ample.[1] Espines d'orige foliar, trífidas en cada nuc, (es veuen 3 espines per nuc) de 0,7 - 3,7 cm.[2] #Inflorescència péndulas, grogues. Florix en primavera i fructifica en estiu [1] Frut baya negra azulada, oblonga, de 6-9 mm de llarc; en 1 a 3 llavors pardo obscures, llavors riques en amigdalina, un compost antialimentario per a dissuadir als herbívors.

Ecologia

[editar | editar còdic]

Viu en vores de serres i cerros, i en la zona externa dels boscs de galeria.

En Brasil se li troba en Parana, Rio Gran Do Sul, Santa Catarina. És una espècie característica de la zona de les pinades d'Araucaria angustifolia, en àmplia dispersió en el planalto. També li la menciona per a la selva d'alta montanya de Riu de Janeiro. En el Estat de Paraná li la va trobar selves umbrófilas i camps de montanya En Rio Gran do Sul apareix també en les vores de selva en Araucaria angustifolia que llimita en camps de pastoreig.[2] Li la troba també en la Regió de la Araucania en Chile.

En Uruguai ha segut trobada en diverses comunitats arbòrees tals com a boscs de serranías, ribereños, cims de quebrades, cerros chatos, rebancs arenencs i boscs marítims (xara costera psamófilo), generalment en les zones més solejades.[3]

En Argentina (Província de Missions, Dpto. Sant Pedro) varen ser trobats uns pocs eixemplars en un tipo de vegetació molt restringida de l'est de la província denominada localment "campina", que es caracterisa per una formació arbustiva, subarbustiva i herbàcea en eixemplars emergents de Araucaria angustifolia (Bertol.) També es varen trobar eixemplars en la vora i interior de boscs baixos de Mirtáceas en els Dptos. Oberá i Leandro Alem.

La raïl i la corfa teñir llana de color groc. Els seus fruts, són comestibles de la mateixa manera que les seues flors, que tenen un sabor àcit.

S'usa més com a planta ornamental en Gran Bretanya que en Argentina i Chile, pero en les seues terres d'orige es reconeix lo atractiu que pot resultar el contrast entre les seues flors grogues i el seu fullage obscur i lluent.

Us medicinal

[editar | editar còdic]

S'usen fruts i corfa de raïls. Se li atribuïxen propietats antirreumática, antidispéptica, aintiinfeccionsa, antimicrobiana, ademés d'unes atres. [3]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Berberis laurina va ser descrita per Gustav Johann Billberg ex Thunb. i publicat en Plantarum Brasiliensium 1: 8. 1817.[4][5]

Etimologia

Berberis: nom genèric que és la forma latinissada del nom àrap de la fruta. Eepíteto específic: laurina que significa :Com el llorer.

Sinonímia
  • Berberis coriacea
  • Berberis glaucescens
  • Berberis spinulosa[6]

Noms comuns

[editar | editar còdic]
  • Raïl de Sant Joan,[7] Espina groga, sant jorge (Uruguay), brincar, espinheira amarelha, espinho de são simão, são joão, raïl de são joão, raïm de espinho (Brasil).[2]

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]