Anar al contingut

Bembrops anatirostris

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
pico d'ànet (Bembrops anatirostris)


El pico d'ànet (Bembrops anatirostris)[1] és una espècie de peix actinopeterigio marí,[2] de la família dels percófidos.[3]

Biologia

[editar | editar còdic]

Característica boca en forma de pico d'ànet, cos allargat en una llongitut màxima descrita de 35 cm,[4] en l'aleta dorsal té 6 espines i 15 radis blans, mentres que en l'aleta anal no té espines i presenta 17 a 18 radis blans.[2]

És depredador i s'alimenta de peixos chicotets i camarones.[5] Exhibix dimorfisme sexual en patrons de pigments d'aleta, papila genital i tamany, de manera que els mascles són més grans que les femelles.[6]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Es distribuïx per l'oest del oceà Atlàntic en les costes d'Amèrica, aixina com pel noreste del Golf de Mèxic i gran part del mar Carib.[2][7] Són peixos de mars profundes, de comportament batipelágico que preferixen una profunditat ent 100 m i 400 m,[8] penetrant també en les aigües dels secs.[4] És l'espècie més superficial del gènero en l'Atlàntic.[6]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Plantilla:FishBase species
  2. 2,0 2,1 2,2 Dones, M.K. i J.S. Nelson, 1996. «Revision of the percophid genus Bembrops (Actinopterygii: Perciformes)». Bull. Mar. Sci. 59(1):9-44.
  3. Plantilla:FishBase family
  4. 4,0 4,1 Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. «A field guide to Atlantic coast fishes of North America». Houghton Mifflin Company, Boston, EE.UU. 354 p.
  5. Thompson, B.A. 2002. «PERCOPHIDAE: Duckbills». En: K.I. Carpenter (ed.), The Living Marine Resources of the Western Central Atlantic, pp. 1744. FAO, Roma.
  6. 6,0 6,1 Thompson, B.A. i R.D. Suttkus. 1998. «A review of western north Atlantic species of Bembrops, with descriptions of three new species, and additional comments on two eastern Atlantic species (Pisces: Percophidae)». Proceedings of the Biological Society of Washington 111(4):954-985.
  7. Gines, H. i F. Cervigón, 1967. «Exploració peixquera en les costes de Guyana i Surinam any 1967». Estació d'Investigacions Marines de Margarita. Fundació La Salle de Ciències Naturals, no. 29.
  8. Cervigón, F., 1994. «Els peixos marins de Veneçola». Volum 3. Fundació Científica Els Roques, Caracas, Veneçola. 295 p.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons