Anar al contingut

Beaucarnea recurvata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
pata d'elefant (Beaucarnea recurvata)

La pata d'elefant, nolina despeinada o palma barrigona (Beaucarnea recurvata) és una espècie de fanerógama pertanyent a la família de les asparagáceas. Es troba en els estats de Tamaulipas, Veracruz i Sant Luis Potosí en l'est de Mèxic.[1]

Beaucarnea recurvata va ser descrita per Charles Antoine Lemaire i publicat en L'illustration horticole 8(Misc.): 59, en l'any 1861.[2]

Descripció

[editar | editar còdic]

Planta arborescente de 4 fins a 15 m d'altura, en ramificació abundant; base cònica globosa, aplegant a tindre una forma ovada a elipsoide en la part inferior semejando una bota, en un diàmetro en la part inferior de fins a 3 m; corfa de color gris obscur a café obscur en plaques allargades, quadrangulars o rectangulars en la base a 0.5-1 cm de gruixa, poligonales cap al tronc, alguna cosa rugosas en fissures llaugerament profundes; branques terminals elongadas, aplanadas en la base i redonejades cap a l'àpiç, 1-2 m; ulls baixe la roseta, #elipsoide a ovadas, d'1.5-2.0 x 1 mm; fulls agrupats en rosetes al final de les branques, recurvadas, llineals de 100 a 150 cm de llarc i d'1 a 1.5 cm d'ample, de color vert a vert pàlit, marge vert groc, en dientecillos persistents, en la base del full triangular de 5 a 7 cm de llarc per 4 a 5 cm d'ample; inflorescència ovoide de 0.7 a 1.0 m de llarc, roig a groc palla; talle de l'inflorescència de 20 a 30 cm de llarc, 1.0 a 1.5 cm de diàmetro; les branques primàries llaugerament ondulades, pedúncul de 15 a 30 cm de llarc, en la part superior de 10 a 15 cm de llarc; bràctees del pedúncul i de les branques casi triangulars i llarc acuminado; les branques més altes de 5 a 8 cm de llarc en 18 a 24 nodos florals. Flors masculines de 2 a 3 per nodo; pedicel 1.5 a 2.0 mm articulat propenc a la flor; anteres fortament sagitadas. Flors femenines, d'1 a 4 per nodo; pedicel de 2.5 a 5 mm de llarc. Frut. Pedúncul del frut de 3 a 6 mm de llarc, elipsoide a llaugerament obovado, 12 a 14 mm de llarc, 9 a 10 mm d'ample, groc pàlit. Llavor. Elipsoide i en gran part ovoide, de 3.5 a 4.5 mm de llarc, i 3 a 4 mm d'ample, lòbul no ben marcat; testa escabrosa a plana, roig café lluent.[3][4]

Beaucarnea recurvata té un caudex molt notable, en el propòsit d'almagasenar aigua.

Distribució

[editar | editar còdic]

El gènero Beaucarnea es distribuïx des de Mèxic fins a Centroamérica, actualment es reconeixen 13 espècies, dèu de les quals, són endèmiques del país i dins de la qual es troben Beaucarnea recurvata. Esta espècie té una distribució restringida en Mèxic, ya que es troben en un estret ranc de distribució en regions semiáridas i de selva baixa caducifolia, en el nort, sur i surest de Mèxic.[3] Beaucarnea recurvata, és una espècie endèmica que només es distribuïx en els estats d'Oaxaca i Veracruz.

Hàbitat

[editar | editar còdic]

El seu hàbitat és la selva baixa caducifolia, les temperatures de la qual promig de 20 °C i una precipitació anual de 800 mm, i una temporada seca ben marcada d'entre 7 i 8 mesos, este tipo de selves es troben en un ranc altitudinal de 0 fins a 1700 m s. n. m.[5][6] Creixen en sols rocosos deficients en nutrients, en penya-segats i montanyes en forta pendent.[3]

Estat de conservació

[editar | editar còdic]

Les espècies del gènero Beaucarnea es troben en la seua majoria en estat crític per les diverses activitats antropogénicas, la qual cosa ha provocat una severa fragmentació i destrucció del seu hàbitat. Per un atre costat, l'extracció de llavors, plántulas, jovenils i adults, han afectat el tamany de la població i la proporció de sexes, reduint en açò les possibilitats de fertilisació i, per tant, la producció de llavors.[7] Este procés d'explotació expon a esta espècie en estat d'amenaça o extinció, per la reducció del tamany mínim viable de les poblacions, aixina com de la deterioració de la diversitat genètica de les mateixes.[8] B. recurvata està considerada com amenaçada d'acort a la Norma Oficial Mexicana 059-SEMARNAT-2010 en Mèxic.

Cultiu

[editar | editar còdic]

Beaucarnea recurvata es cultiva en interiors com planta ornamental d'interior i a l'aire lliure en els jardins de clima templat. La planta és resistent fins als 10 °C, i creix a ple sol en ombra parcial. Les plantes són de creiximent molt llent i molt tolerants a la sequia, en un test o plantat com un arbre ornamental de jardí.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Irish, Gary (2000). [1], Timber Press, p. 187. ISBN 9780881924428.
  2. ↑ Beaucarnea recurvata en Tròpics
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Hernández, L. 1993a. Beaucarnea ¿Un gènero amenaçat? Cactáceas i Suculentes Mexicanes, 38:11-13.
  4. ↑ Osorio R. M. L, A. Contreras H., M. Equihua Z. i G. Benítez. 2011. Conservació i aprofitament dela palma monja, Beaucarnea recurvata (Lemaire), espècie forestal no maderable. CONAFOR. INSTITUT DE ECOLOGIA A. C. Mèxic. 42 p.
  5. ↑ Miranda, F. i Hernández X. I. 1963. Els tipos de vegetació de Mèxic i la seua classificació. Bol. Soc. Bot. Méx. 28:29-72.
  6. ↑ Rzedowsky, J. 1978. Vegetació de Mèxic. Limusa. Mèxic. 432 pp.
  7. ↑ Hernández S. L., M. Martínez, G. Malda B., H. A. Castell G., O. Salcedo G.,Osorio R. Ma. L., A. Contreras H.,R. Orellana L., C. Espases M., L. I. Carrillo S., K. K. I. Almanza R., M. Capdevielle V, M.l Á. Herrera A. i M. Á. Pérez F. 2010. Informe final proyecte (ORN_PTA 09). Colecta de #accessió de pates d'elefant (Beaucarnea spp.) per a conservació de germoplasma en Mèxic. Universitat Autònoma de Querétaro. 54 p.
  8. ↑ Nason, J, i J.L. Hamrick. 1997. Reproductive and genetic consequences of forest fragmentation: two case studies of Neotropical canopy trees. Journal of Heredity. 88(4): 264-276.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
  • www.uaq.mx/investigacion/difusion/.../UAQ%20Salcedo%20Galvez.pdf
  • www.sinarefi.org.mx/redes/resejec10patadeelefante.pdf
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Beaucarnea_recurvata&oldid=579298»