Bayldonita
La bayldonita és un mineral del tipo arseniat, enquadrat per tant en la classe dels minerals fosfat. Va ser per primera volta descoberta en 1865 pel físic i recolector de minerals britànic John Bayldon en la localitat tipo, la mina Penberthy Croft, prop de St Hilary, en Cornualles, Anglaterra. Va ser descrita específicament per A. H. Church, que ho va nomenar en reconeiximent al seu descobridor.[1]
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]És un mineral secundari relativament rar de trobar, es forma en les zones d'oxidació dels depòsits polimetálicos, sobretot en els jaciments de coure i de plom.
Minerals als que es troba associat en estos depòsits: olivino, mimetita, malaquita, duftita, cerusita, beudantita, barita, azurita o anglesita.
Usos
[editar | editar còdic]S'extrau en les mines metalíferas mesclat en atres minerals del mateix tipo per a l'extracció dels metals que duen.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ A. H. Church: XLI.—Chemical researches on some new and rare cornish minerals. In: Journal of the Chemical Society, 1865, 18, S. 259–268, doi:10.1039/JS8651800259.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bayldonita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.