Batalla de Samarra (1733)

Batalla de Samarra (1733)

La Batalla de Samarra va ser l'enfrontament clau entre els dos grans generals Nader Shah i Topal Osman Pasha, que va conduir a l'alçament del sege de Bagdad, mantenint al Iraq otomà baix el control d'Estambul. La lluita armada entre els dos colossos va ser molt bregada, en un total aproximat de 50 000 hòmens víctimes al final dels combats, que varen deixar als perses diezmados i als vencedors otomans molt maltrechos. Aparte de la seua importància a el hora de decidir el destí de Bagdad, la batalla també és significativa per ser l'única derrota de Nader en el camp de batalla, encara que venjaria esta derrota a mans de Topal Pasha en la Batalla de Agh-Darband a on Topal va resultar mort.

El lloc de Bagdad i l'arribada de Topal Pasha

Nader havia sitiat Bagdad en una poderosa força de 100 000 combatents. Construint torres i trincheres per tota la ciutat havien colocat Bagdad en un anell de ferro obligant a Ahmad Pasha a considerar la rendició. Quan varen començar les negociacions, Ahmad Pasha va rebre la notícia de que el millor general de l'imperi i antic visir Topal Osman Pasha havia segut nomenat comandant en cap d'un eixèrcit de 80.000 hòmens, en la seua majoria jenízaros i sipahi d'alta calitat procedents d'Estambul, junt en 80 canons, que marchava des del nort per a rellevar a Bagdad.

Topal Osman resultaria ser un adversari radicalment distint a qualsevol un atre al que s'haguera enfrontat Nader, encara que este ya havia eixit victoriós tantes voltes que tal volta havia aplegat a creure's invencible. Deixant arrere a 12 000 hòmens per a reforçar el sege, va marchar cap al nort, cap a Samarra, duent en si a 70 000 hòmens i dotzenes de canons.

Dificultats en Bagdad

Nader també havia escomençat a desviar gran part de l'aigua que entrava en Bagdad en l'esperança d'eixercir més pressió sobre els habitants, que a la seua volta podrien pressionar a Ahmad Pasha per a que els cedira el control de la ciutat i posara fi a les seues privacions. No obstant, açò no va aplegar a materialisar-se, encara que es calcula que uns xixanta mil civils i no militars varen perdre la vida per l'implacable aplicació del bloqueig.

L'artilleria persa no estava a l'altura de la tasca de perforar les robustes fortificacions de la ciutat, ya que consistia principalment en artilleria de campanya i l'eixèrcit de Nader caria en eixe moment de canons de sege significatius. L'única esperança per a la captura de la ciutat era una prolongada inanició dels seus habitants, lo que anava a ser una busca increiblement exigent, ya que Bagdad era una ciutat enorme en un governador plenament conscient de que la pèrdua de la seua Eyalat significaria la pèrdua permanent del poder, ya que casi en tota seguritat no seria compensat en un atre.

Topal Osman

Topal Osman era originari de Anatolia, encara que va nàixer i va créixer en la península Peloponeso de Morea. Va entrar al servici del sultà en la seua joventut i als 24 anys havia alcançat el ranc de Beylerbey. Més vesprada va ser enviat a Egipte, encara que el seu barco va ser atacat en el camí i va ser dut a Malta com a presoner. Va ser rescatat i lliberat, i més vesprada va participar en la Campanya del riu Pruth, que va vore cóm Pedro el Gran era derrotat de forma decisiva, ademés d'eixercitar un paper important en la contra Venècia, en la que es va distinguir especialment, fins al punt de ser recompensat en el títul de pachá.

En el temps, Topal va ascendir al ranc de gran visir de l'Imperi Otomà, encara que només va ocupar este càrrec durant sis mesos abans de ser destituït per les disputes polítiques en la capital. Quan va ser nomenat "saraskar" de l'eixèrcit otomà enviat per a enfrontar-se a Nader, ya era un governador de setanta anys dels eyalats de Trebisonda i Tiflis. Topal Osman seria recordat com l'oponent més formidable de Nader, el seu igual tant en astúcia com en experiència, i demostraria a Nader que cap home és invencible.

La batalla de Samarra

Topal va demostrar el seu valia casi de colp i repent. Per a provocar un atac belicoso de Nader va debilitar visiblement els seus guàrdies d'alvançada i retaguàrdia, pero durant la nit les va reforçar significativament. Nader va enviar un gran cos de la seua cavalleria per a assaltar l'esquerra otomana, pero va ser rebujat perque els otomans eren més numerosos de lo que es pensava i havien desplegat artilleria. Nader va decidir desplegar el gros del seu eixèrcit, compost per uns 50 000 hòmens, i doblegar als otomans per mig d'un assalt frontal. Despuix d'un intens choc de tropes, el centre otomà va ser espentat fins a la vora de les seues tendes i campaments, caent alguns dels seus canons en mans perses. En esta conjuntura, la fugida de 2000 kurdo de l'eixèrcit otomà va posar als hòmens de Topal Osman en una situació casi impossible, pero este va restablir la situació aportant 20 000 soldats més de la seua reserva que varen conseguir fer retrocedir als perses i inclús recuperar els canons perduts anteriorment.

Eixèrcit Otomà en soldats d'artilleria

.

La batalla va continuar en abdós eixèrcits guanyant i perdent terreny contínuament l'u de l'atre fins al migdia. Pel sapient posicionament de l'eixèrcit otomà en esta campanya per part de Topal Pachá, els seus hòmens tenien accés a l'aigua del riu Tigris a les seues esquenes, mentres que els perses estaven cada volta més sedientos a mida que la batalla es prolongava en la calor abrasador de la vesprada mesopotámica sense cap font immediata que els proporcionara el recobre que tant necessitaven. La força de la posició de Topal Pachá també va mostrar una atra gran ventaja, ya que en eixe moment el vent va començar a bufar cap al sur alçant pols i arena en les cares dels perses, a lo que es va unir una desgràcia més -una traïció per part d'un contingent tribal àrap de l'eixèrcit de Nader-, tot la qual cosa va culminar en una situació crítica que podria resultar massa, inclús per a les aguerridas tropes de Nader.

Ni tan sols l'intervenció d'una reserva de 12 000 hòmens de cavalleria abdalí va poder doblegar als jenízaros, que es varen vore arrastrats a la vorágine de la sanguinosa carniceria en que s'havia convertit la batalla de Samarra. Mentres l'eixèrcit escomençava a desintegrar-se baix tanta pressió, Nader cavalcava animant als seus hòmens a seguir esforçant-se i va participar personalment en els combats, conseguint enfilar a un ginet otomà en una llança, pero ell mateixa va ser tirat del seu cavall en la violenta refrega. En les files perses va córrer el rumor de la mort de Nader, lo que va supondre un colp mortal per a la moral d'un eixèrcit ya exhaust. La resistència organisada va escomençar a desvanir-se despuix de 9 hores d'incessant combat, i els perses es varen retirar cap al sur, sense que pogueren recuperar-se a pesar dels esforços dels seus líders. Nader havia segut derrotat per primera i última volta en la seua monumental carrera de conquista. Els dos grans líders havien enfrontat als seus hòmens en una ferocitat increible, pero Topal Pasha havia conseguit, per poc, una victòria costosa pero gloriosa i decisiva.

Vore també

• Guerra turc-persa (1730-1736)

Bibliografia

Moghtader, Gholam-Hussein(2008). The Great Batlles of Nader Shah, Donyaye Ketab Axworthy, Michael(2009). The Sword of Pèrsia: Nader Shah, from tribal warrior to conquering tyrant, I. B. Tauris Ghafouri, Ali(2008). History of Iran's wars: from the Medes to now, Etela'at Publishing