Anar al contingut

Batalla de Mansfield

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La batalla de Mansfield, també coneguda com la batalla de Sabine Crossroads, ocorreguda el 8 d'abril de 1864 en Luisiana, va formar part de la campanya de Ret River durant la guerra civil nortamericana, quan les forces de l'Unió intentaven ocupar Shreveport, la capital de l'estat de Luisiana.

El comandant confederado, el major general Richard Taylor, va elegir Mansfield com el lloc a on faria front a l'eixèrcit de l'Unió que alvançava baix el mando del general Nathaniel P. Banks. Taylor va concentrar les seues forces en Sabine Crossroads, sabent que els reforços estaven prop. Banks es va preparar per a la batalla, encara que el seu propi eixèrcit tampoc estava completament reunit. Abdós bandos varen rebre reforços per etapes a lo llarc del dia.

Despuix d'una breu resistència, l'eixèrcit de l'Unió va ser derrotat pels confederados, composts principalment per unitats de Louisiana i Texas, que, segons s'informa, es varen vore reforçats per centenars de hòmens que quebrantaban la seua llibertat condicional. La batalla de Mansfield va ser seguida immediatament per la batalla de Pleasant Hill.

Preludi

Durant la segona mitat de març de 1864, una força combinada de l'Eixèrcit de l'Unió del Golf i l'Armada liderada pel major general Nathaniel P. Banks, en el respal de la flota de cañoneras de l'almirant David Porter, va ascendir pel Riu Rojo en l'objectiu de derrotar a les forces confederadas en Louisiana i capturar Shreveport. Per a l'1 d'abril, les forces de l'Unió havien ocupat Grand Ecore i Natchitoches. Mentres la flota de cañoneras que l'acompanyava en una part de l'infanteria continuava riu dalt, la força principal va seguir el camí terra adins cap a Mansfield, a on Banks sabia que el seu oponent s'estava concentrant.[1]

El major general Richard Taylor, al mando de les forces confederadas en Luisiana, s'havia retirat riu dalt pel Riu Rojo en la finalitat de reunir-se en els reforços procedents de Texas i Arkansas. Taylor va seleccionar un clar a uns quilómetros al sur de Mansfield com el lloc a on faria front a les forces de l'Unió. Enviant a la seua cavalleria a hostigar a la vanguarda de l'Unió a mida que s'acostava, Taylor va ordenar a les seues divisions d'infanteria que alvançaren.[2]

El matí del 8 d'abril va trobar a l'eixèrcit de Banks estés a lo llarc d'un sol camí a través del bosc entre Natchitoches i Mansfield. Quan la cavalleria al front de la columna va trobar als confederados prenent una forta posició a lo llarc de la vora d'un clar, es varen detindre i varen demanar respal d'infanteria. Cavalcant cap al front, Banks va decidir que s'enfrontaria a Taylor en eixe lloc, i va ordenar a tota la seua infanteria que s'afanyara pel camí. Es va convertir en una carrera per a vore qué bando conseguia dur les seues forces al front primer.[3]

Forces enfrontades

Confederadas

Al començ de la batalla, Taylor tenia aproximadament 9.000 tropes que consistien en la divisió d'infanteria de Luisiana/Texas del general de brigada Alfred Mouton, la divisió d'infanteria de Texas del major general John G. Walker, la divisió de cavalleria de Texas del general de brigada Thomas Green i la brigada de cavalleria de Louisiana del coronel William Vincent.[4] També havia convocat als 5.000 hòmens de les divisions del general de brigada Thomas J. Churchill i del general de brigada Mosby M. Parsons que havien estat acampats prop de Keachi, entre Mansfield i Shreveport. Estes tropes varen aplegar a última hora de la vesprada, quan la batalla ya havia començat.[5]


Els relats de testics presencials indiquen que hi havia hòmens adicionals de Louisiana en les files. Entre ells es trobaven soldats en llibertat condicional d'unitats que s'havien rendit en Vicksburg, incloent a molts membres de la companyia B del 17.º Regiment de Luisiana, els «Sabine Rebels».[6] El historiador Gary Joiner va afirmar que «va poder haver des de varis centenars fins a varis mils d'ells».[7] El governador confederado de Luisiana, Henry Watkins Allen, havia organisat dos batallons de la guàrdia estatal i els havia enviat en ajuda de Taylor; no obstant, els documents no aclarixen qué paper varen eixercitar en la batalla.[8] Joseph Blessington, un soldat de la divisió de Walker, va escriure que «La milícia de Luisiana, baix el mando del governador Allen, es va mantindre en reserva, en cas d'una emergència». Ademés, Blessington va escriure que, des de les comunitats circumdants, «els vells es varen tirar al muscle els seus mosquetes i varen acodir en la nostra ajuda».[9]

De l'Unió

Batalla de la Plantació de Wilson, entre el Gen. Lee i el General Rebel Green

Al començ de la batalla, les forces de l'Unió consistien en una divisió de cavalleria comandada pel general de brigada Albert L. Llig, composta per aproximadament 3.500 hòmens, i la 4.ª Divisió del XIII Cos, comandada pel coronel William J. Landram, composta per aproximadament 2.500 hòmens. Durant la batalla, la 3.ª Divisió del XIII Cos, comandada pel general Robert A. Cameron, va aplegar en aproximadament 1.500 hòmens. La batalla va terminar quan els confederados perseguidors es varen trobar en la 1.ª Divisió del XIX Cos, comandada pel general de brigada William H. Emory, en aproximadament 5.000 hòmens, incloent el 47.º Regiment d'Infanteria de Pennsilvània, l'únic regiment de l'Estat Keystone que va lluitar en la campanya de Ret River de l'Unió en 1864.[10] Thomas E. G. Ransom comandó el XIII Cos durant l'enfrontament, mentres que el XIX Cos va ser comandado per William B. Franklin.[11]

Referències

  1. ↑ Registres Oficials, 1891, p. 46.
  2. ↑ Josephy, Jr., 1991, pp. 199,201.
  3. ↑ Josephy, Jr., 1991, pp. 198,202.
  4. ↑ Taylor, 1879, p. 162.
  5. ↑ Registres Oficials, 1891, pp. 602,604.
  6. ↑ «Sabine Parish Sabine Rifles» (en en). laahgp.genealogyvillage.com. Archivat des d'el original, el 12 nov 2017. Consultat el 25-05-2026.
  7. ↑ Joiner, Gary Dillard (2003). One damn blunder from beginning to end : the Ret River Campaign of 1864 (en en), Rowman & Littlefield, p. 96. ISBN 978-0842029377.
  8. ↑ «Louisiana. Governor (1864–1865 : Allen). Annual Message of Governor Henry Watkins Allen, to the Legislature of the State of Louisiana.» (en en). docsouth.unc.edu. Consultat el 25-05-2026.
  9. ↑ Blessington, 1875, pp. 179,194.
  10. ↑ «Ret River Campaign (Louisiana, March to May 1864)» (en en). 47th Pennsylvania Volunteers: One Civil War Regiment's Story. Consultat el 25-05-2026.
  11. ↑ Josephy, Jr., 1991, pp. 201–203.

Bibliografia

Bibliografia adicional