Batalla de Kelley Creek
La batalla de Kelley Creek, també coneguda com la Última Massacre, a sovint es considera una de les últimes massacres conegudes portades a terme entre els natius americans i les forces dels Estats Units, i va anar un event de clausura que ocorreria prop del final de l'era de la guerra dels indis americans.[1] En giner de 1911, un chicotet grup de Shoshones[2] va ser acusat de furtar ganado i després matar a quatre ganaders que varen anar a investigar el ganado mort. Es va enviar un grup de policies i ciutadans per a rastrejar a la banda, que es va trobar acampament prop de Winnemucca (Nevada), en una regió coneguda com Kelley Creek. El 25 de febrer es va produir una batalla en gran mida unilateral que va terminar en la mort directa de nou persones, huit Daggetts i un membre de la colla. En eixe moment, l'assunt es va caracterisar breument com un tumult dels natius americans, encara que ara es considera principalment com l'intent d'escape d'una família de l'aplicació de la llei.[3]
Història
editarMike Daggett, o Shoshone Mike (solament despuix de la seua mort),[4] era el cap de la chicoteta banda i en la primavera de 1910, va liderar el seu grup d'onze en la reserva de Fort Hall en Roc Creek, Idaho. Tots menys dos hòmens del grup eren membres de la família de Mike, que incloïa tres dònes i quatre o cinc chiquets. Primer es varen dirigir al sur cap al nort de Nevada, a on un fill de Shoshone Mike cridat Dugan[5] va ser ferit de mort per lladres de ganado blanc i, en venjança, la banda va matar a Frank Dopp[6] en maig de 1910[6] i ho va enterrar;[7] els seus restants varen ser trobats 2 mesos despuix.[8]
La banda de Daggett es va donar conte de que tenien poques possibilitats de justícia en mans dels White, per lo que varen viajar a l'oest a Oroville, Califòrnia, abans de retornar a Nevada per a passar l'hivern en Little High Roc Canyon, en el nort del comtat de Washoe. En giner de 1911, la banda de Daggett s'estava quedant sense menjar, per lo que varen seqüestrar i varen sacrificar algunes reses pertanyents a un ganader local. Un pastor d'ovelles vasc cridat Bert Indiano va presenciar l'event pero va ser aüixat pels indis;[6] va alertar a la gent de Surprise Valley, Califòrnia, els qui varen enviar una colla de tres hòmens per a investigar l'incident i protegir el rancho. Els tres hòmens, Harry Cambron i dos destacats pastors vascs,[9] Peter Erramouspe i John Laxague, devien anar al rancho i unir-se al pastor per a que els quatre pogueren investigar l'escena. Un o dos dies abans de l'arribada dels quatre ganaders, els indis havien furtat varis artículs d'un campament d'un home chinenc no identificat a qui després varen trobar i varen matar quan l'home va dir que els anava a matar; el cos va ser llavors enterrat.[6] En aplegar, la colla de quatre hòmens es va trobar en Mike Daggett i dos dels seus fills, els qui, segons els informes, els estaven esperant.[10][11]
última massacre
editarAparentment, els Daggett s'havien donat conte de que els ganaders vindrien a buscar-els, aixina que quan la colla va entrar en el canó el 19 de giner, els natius varen obrir fòc en rifles i pistoles i els varen matar als quatre (Harry Cambron i els tres pastors vascs Bert Indiano, Peter Erramouspe i John Laxague). El 8 de febrer, un grup de busca d'Eagleville, Califòrnia, va trobar els cossos en el llit d'una riera. Els cossos estaven mutilats, parcialment nuets i presentaven numerosos impactes de bala.[12] Quan la notícia dels assessinats va aplegar als assentaments de les afores, molts dels que se sentien en perill varen evacuar temporalment la zona, i els hòmens que es varen quedar arrere varen permanéixer armats i alertes en tot moment. Inicialment es va pensar que els responsables eren una banda de forajidos d'Oregó o una banda de Modocs. La Policia Estatal de Nevada i Califòrnia va organisar una colla baix el mando del Capità J. P. Donnelley per a trobar als sospitosos, els qui havien decidit fugir cap a la Reserva Índia de Duck Valley. També es varen organisar atres colles (encara que solament Donnelley es posaria en contacte en els Daggett), i es va prometre una gran recompensa en efectiu a qualsevol que conseguira arrestar o matar als fugitius.[13][14]
Batalla
editar
La colla de Donnelley incloïa a lo manco cinc policies, alguns civils armats i el "mèdic forense i mèdic forense del comtat". Despuix de detindre's en Little High Roc Canyon el 13 de febrer, varen continuar a pesar de la fredor extrema i el clima hivernal. Més de 200 milles més allà i el 25 de febrer, la colla va trobar a Daggett i la seua família amagats en un àrea coneguda com Kelley Creek, al noreste de Winnemucca. No està clar de quin costat va disparar primer, pero va esclatar una batalla que va durar al voltant de tres hores.[15] Segons els informes, les dònes varen lluitar per igual junt als hòmens. El pare i cap Mike Daggett va ser una de les primeres baixes durant la batalla, pero la seua mort solament va fer que els membres de la seua família lluitaren desesperadament en més força; inclús quan varen ser inevitablement obligats a retrocedir. En algun moment durant el conflicte, els Daggett restants es varen quedar sense munició per a les seues armes i es varen vore obligats a recórrer arcs, llances i tomahawks. Al final de la batalla, solament quatre dels dotze membres originals de la família Daggett seguien en vida: una chiqueta de setze anys i tres chiquets menuts, que varen ser posats baix custòdia policial. Un membre de la colla de Donnelley, el diputat Ed Hogle d'Eagleville, va morir durant la baralla.[16] També es va informar que atres dos chiquets chicotets de Daggett varen rebre dispars sense donar-se conte.[13][17] En acabant de que va terminar la batalla, la colla va trobar evidència que vinculava els assessinats en Little High Roc Canyon en els natius. Ademés del gorro de guerra de Mike, la colla va trobar armes i un rellonge que havia pertanygut a Harry Cambron, identificat pel germà Ben Cambron.[12]
Els cossos dels natius varen ser duts en carretas a Golconda (Nevada) i enterrats en una fossa comuna feta en el cràter d'una explosió de dinamita. Es va colocar un poste alt en el lloc com una làpida. Anys més vesprada, quan el terreny va ser donado al Museu d'Història Nacional, es va excavar el lloc i es varen trobar restants parcials. Finalment, els restants varen ser donados per un ranchero local a l'Institució Smithsonian. En 1994, els restants varen ser repatriats a la tribu Fort Hall Idaho Shoshone-Bannock.[18]
En 1911, els restants d'Ed Hogle varen ser tornats a Eagleville, a on va ser enterrat. L'aguasil Charles Ferrell, que estava al mando de l'investigació (pero no va estar present en la batalla) va retornar a Reno el 2 de març en els quatre captius supervivents i varen afirmar que, si ben l'home havia segut Shoshone Mike, la seua mare era Bannock.[19] Els quatre varen ser adoptats informalmente per la població civil de Reno fins que en maig de 1911 es varen matricular en l'Escola Índia Stewart prop de Carson City, Nevada. Per a 1913, tres dels chiquets havien mort per causes naturals i solament una de les supervivents, Mary Jo Estep, quedava en vida; ella va morir en 1992. La recompensa oferida a qualsevol que poguera atrapar o matar al grup Daggett va ser inicialment negada a la colla pel governador Tasker Oddie, pel fet de que hi havia policies estatals involucrats, pero el cas va ser resolt més vesprada a favor de la colla per la Cort Suprema de Nevada en 1915.[13][14][20]
Es va colocar un marcador prop del lloc de la batalla. La mina d'or Twin Creeks està ubicada just a l'est del marcador. La declaració d'impacte ambiental de 1996 per a la mina menciona una reconfiguración d'un lloc de sobrecàrrega i entre càrrega per a evitar l'ubicació del marcador.[21]
Vore també
editarReferències
editar- ↑ «[1]». Consultat el 2022-10-17.
- ↑ «Vassar Quarterly 1 December 1987 — Vassar Newspaper & Magazine Archive». newspaperarchives. vassar. edu. Consultat el 2022-10-17.
- ↑ «Last Indian Uprising?». www. gbcnv. edu. Consultat el 2022-10-17.
- ↑ «[2]». Consultat el 2022-10-17.
- ↑ «[3]». Consultat el 2022-10-17.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «[4]». Consultat el 2022-10-17.
- ↑ «[5]». Consultat el 2022-10-17.
- ↑ «[6]». Consultat el 2022-10-17.
- ↑ Perry Frank Vernon. «The Last Indian Uprising In The United States». Nevada State Historical Society Quarterly.
- ↑ «Early Native Americans». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 27 de juliol de 2011. Consultat el 2022-10-17.
- ↑ «Indian Wars». www. webpages. uidaho. edu. Consultat el 2022-10-17.
- ↑ 12,0 12,1 «[7]». Consultat el 2022-10-17.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 Washoe County. Sheriff's Office; Turner Publishing Co, {{{nom2}}} (2003). Washoe County Sheriff's Office : dedicated service in partnership with our community., Limited ed edició, Turner Pub. Co, pp. 19-20. OCLC 79459619. ISBN 1-56311-954-4.
- ↑ 14,0 14,1 «Stories Of The Old West». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 6 de decembre de 2010. Consultat el 2022-10-17.
- ↑ «The Legend of Shoshone Mike». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 24 de març de 2012. Consultat el 2022-10-17.
- ↑ «Deputy Edward I. Hogle». The Officer Down Memorial Page (ODMP). Consultat el 2022-10-17.
- ↑ «Battle at Kelley Creek -Nevada State Police— 1911». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 30 de març de 2012. Consultat el 2022-10-17.
- ↑ «Repatriation Office Case Report Summaries, Great Basin Region». National Museum of Natural History.
- ↑ «[8]». Consultat el 2022-10-17.
- ↑ «Smith v. State, 38 Nev. 477, 151 P. 512 (1915)». cite. case. law. Consultat el 2022-10-17.
- ↑ Bureau of Land Management Library (1996). Twin Creeks Mine : final environmental impact statement, v. 1, Winnemucca, Nev. : Bureau of Land Management, Winnemucca District Office.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Batalla de Kelley Creek» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.