La batalla de Gibraltar va ser un combat naval ocorregut el 25 d'abril de 1607 durant la guerra dels Huitanta Anys en el que una flota de les Províncies Unides dels Països Baixos va sorprendre i va atacar durant quatre hores a la flota espanyola amarrada en la baïa de Gibraltar. La batalla va terminar en una victòria neerlandesa.

Batalla de Gibraltar (1607)

Forces

La flota atacant, dirigida per Jacob van Heemskerk, constava de 26 barcos de guerra i quatre cargueros. El buc insígnia d'esta flota era el Æolus, i ho acompanyaven, entre uns atres, De Tijger, De Zeehond, De Griffioen, De Roode Leeuw, De Gouden Leeuw, De Zwarte Beer, De Witte Beer i d'Ochtendster.

Els espanyols, baix el mando de Don Juan Álvarez d'Avilés, tenien fondejats en la baïa 21 barcos, incloent 10 galeones dels més grans. El buc insígnia d'estos era el Sant Agustín, a càrrec del fill de Don Juan. Aixina mateix, estaven presents els barcos La nostra Senyora de la Vega i Mare de Deu.

Batalla

Van Heemskerk va deixar algunes de les seues naus a l'entrada de la baïa per a evitar que ixqueren els barcos espanyols. La flota holandesa es va adinsar en la baïa i va concentrar el seu atac contra el Sant Agustín.

Van Heemskerk va resultar mort en el primer acostament als espanyols a conseqüència de les ferides sofrides en una cama per una bala de canó. Els holandesos desdoblaron la seua flota i varen atacar a la flota espanyola, que es trobava mal posicionada ya que els canons de les fortificacions terrestres no podien donar-li respal. Abdós flotes perdrien varis bucs si be la victòria es va decantar del costat holandés, que va tindre que llamentar una miqueta més de 300 baixes per casi 500 dels espanyols.

La possibilitat de tindre que enfrontar les bateries costeres i el nutrit fòc de mosquete que rebien des de terra va fer als holandesos desistir d'atacar la pròpia plaça de Gibraltar, ya que havien conseguit la destrucció (no varen conseguir capturar buc algun) de cinc dels espanyols. Les pròpies tropes espanyoles varen cremar varis bucs mercants holandesos que havien segut capturats prèviament per a evitar el seu represa, resultant cremat també un buc francés. Els holandesos varen posar varis pots en l'aigua a fi d'arrematar als nàufrecs (be que molts d'estos eren dels seus propis bucs mercants capturats), de fet un patache holandés (buc llauger) seria capturat en la pròpia bocana del port.

Referències

Bibliografia

  • Fernández Dur, Cesáreo (1898). Armada Espanyola des de l'unió dels regnes de Castella i Aragó (vol. III), Madrit, Spain: Est. tipogràfic "Successors de Rivadeneyra".
  • Francis Vere, Salt in their Blood: The Lives of the Famous Dutch Admirals, 1955. (en anglés)
  • Geschiedenis van het Nederlandsche zeewezen, Johannes Cornelis de Jonge 1833-1848 (holandés)
  • Vier eeuwen varen, L. M. Akveld, Ph. M. Bosscher, J. R. Bruijn en F. C. van Oosten 1973 (holandés)
  • Warnsinck, J. C. M. (1941): Twaalf Doorluchtige Zeehelden (holandés)