Batalla de Cranón
La batalla de Cranón (322 a. C.) va ser lliurada entre l'eixèrcit macedonio d'Antípatro i Crátero i les forces rebels gregues, liderades pels atenienses. Va ser la batalla decisiva de la guerra Lamiaca. La victòria macedonia, encara que res espectacular des del punt de vista militar, va convéncer als grecs a demanar la pau. Açò va marcar el final de les ciutats estat lliures i el principi de l'hegemonia macedonia sobre Grècia.
Antecedents
Els atenienses, en enterar-se de la mort d'Alejandro Magne en juny de 323 a. C., varen decidir aprofitar la situació per a rebelar-se contra el hegemonia macedonia en Grècia. La contractació d'una força de mercenaris i la colaboració de moltes atres ciutats estat va donar als atenienses un eixèrcit en gran número de soldats capaç d'opondre's a un enemic com Antípatro de Macedònia, el virrey macedonio en Europa, que posseïa pocs efectius per les campanyes macedonias en l'est. Obligat a refugiar-se en Lamia, Antípatro va solicitar reforços d'Àsia. El primer en respondre va ser Leonato, pero va ser assessinat en un combat contra la cavalleria grega, que no obstant va permetre a Antípatro escapar de Lamia i unir el seu eixèrcit en el de Leonato. L'arribada d'una tercera força macedonia baix el mando de Crátero va desplaçar decididament la superioritat numèrica al costat macedonio.
El general macedonio va passar mesos reconstruint les seues forces en terreny montanyós, a on la superior cavalleria grega no podia atacar-ho.[1]
Forces enfrontades
Diodoro Sículo estimava que l'eixèrcit macedónico sumava 43000 infants i 5000 ginets.[2] El historiador nortamericà Fred Eugene Ray calcula que les forces macedòniques en 10000 hoplites (hipaspistas i mercenaris), 30000 pecétairoy, 2000 hetairoi macedonios i 3000 ginets llaugers armats en javalines.[3] Les seues 3000 arqueros i honderos especialistes[2] provablement havien segut reforçats per uns 5000 a 6000 peltastes.[3] Estes tropes incloïen l'aporte de Crátero, qui havia dut des d'Àsia 6000 pecétairoy macedónicos, 4000 mercenaris que se li varen unir en la marcha, 1000 arqueros perses i 1500 ginets,[4] dels que potser 800 eren hetairoi.[3] Antípatro hauria aportat uns 10000 soldats propis[5] i els restants de l'eixèrcit del difunt Leonato.[6]
Respecte de l'eixèrcit grec, segons Diodoro eren 25000 infants i 3500 ginets,[2] quatre quints de la seua infanteria devien ser hoplitas i el restant peltastas.[3]
Referències
Bibliografia
Antiga
- Diodoro Sículo. Biblioteca històrica. Llibre XVIII. Visualisació en UChicago, basada en traducció grec-anglés per Russel M. Geer, Loeb Classical Library, volum 9, 1947.
Moderna
- Delbrück, Hans (1990). History of the Art of War: Warfare in Antiquity (en anglés), Westport: University of Nebraska Press. Traducció alemà-anglés per Walter J. Renfroe, Jr. ISBN 978-0-80329-199-7.
- Heckel, Waldemar (1993). The Marshals of Alexander's Empire (en anglés), Nova York: Routledge. ISBN 978-0-41505-053-1.
- Ray (2012). Greek and Macedonian Land Battles of the 4th Century B.C (en anglés), Jefferson: McFarland & Company. ISBN 9780786469734.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Batalla de Cranón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.