Bastons Rojos
Els Bastons Rojos (ingl. Ret Sticks) és la denominción angloamericana d'una facció tradicional dels indis creek que varen conduir un moviment de resistència que va culminar en l'esclat de la Guerra Creek en 1813.
El terme "bastons rojos" deriva dels bastons de guerra coloreados de roig i els presunts pals rojos màgics usats pels chamans creek. Esta facció creek tenien un modo de vida profundament arraïlat en les costums tradicionals de la societat com la caça i la propietat comuna. Inspirats pel líder shawnee Tecumseh i enfadats per l'invasió desenfrenada de la cultura blanca, els Bastons Rojos varen ser a la guerra en contra de la seua pròpia gent.
Els Bastons Rojos provenien principalment de les ciutats altes del Territori Creek i es varen opondre a la aculturación blanca. La Guerra de Bastons Rojos, més comunament cridada la Guerra Creek, es va combatre de 1813 a 1814. Durant la guerra, els Bastons Rojos varen arremetre contra els símbols de l'influència blanca. Varen matar animals domèstics, varen destruir els aperos per a cultivar la terra i varen cremar les collites. Els utensilis de cuina metàlics aixina com els vestits s'arreplegaven i cremaven. Els Estats Units varen entrar en guerra despuix de la Massacre del Fort Mims. Liderats per William Weatherford, Menawa i Peter McQueen, la guerra va causar la pèrdua de mitat del territori creek tradicional i una atra migració d'estos al territori seminola de Florida.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- John Ehle, Trail of Tears The Rise and Fall of the Cherokee Nation (Anchor Books Editions 1989), ISBN 0-385-23954-8
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bastones Rojos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.