Bassa del Cadimo
La Bassa del Cadimo, o del Pla del Cadimo, és una infraestructura hidràulica en capacitat d'almagasenament de fins a 19,75 hm³ d'aigua. S'ubica dins del terme municipal de Jaén, junt al mas del Caimbo o Cadimo. Se situa a uns 380 [[m s. n. m.]], en el marge dret del riu Guadalbullón. S'estén per uns 2,1 km², en una altura màxima de dic de 38 m. S'espera que tinga una capacitat d'abastiment de fins a 14 hm³/any.[1]
Objectius de l'infraestructura
[editar | editar còdic]En la seua actuació es pretenen dos objectius principals:
- Aumentar i afiançar la superfície d'olivar en regadiu, en fins a 15.000 ha.[1][2]
- Regular i millorar el cabal ecològic del riu Guadalbullón, el cabal del qual queda totalment sec en époques de forta estiaje.[1]
L'inversió realisada en l'infraestructura ha segut de 60,8 millons d'euros, en fondos del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Mig ambient.[3]
Antecedents
[editar | editar còdic]La busca d'un gran proyecte hidràulic en la conca giennense del Guadalquivir que permetera el regadiu de 70.000 ha d'olivar i la seua consegüent regularisació va dur al Ministeri de Mig ambient a oferir en el seu Pla Hidrològic Nacional a finals del XX l'alternativa de construir l'assut de Úbeda la Vella, en una capacitat proyectada de 604 hectómetros cúbics i un volum de regulació de 250 hectómetros cúbics.[4] No obstant, el proyecte de dita assut va ser rebujat pel seu impacte ambiental negatiu.[4] Despuix d'este frustrat proyecte, el Ministeri va propondre la construcció d'un assut de recreiximent junt a la ya existent en el riu Jándula, en la Serra d'Andújar, província de Jaén. Tenia un cost previst de més d'huitanta millons d'euros i una capacitat de casi 800 hectómetros cúbics, en lo que hauria segut l'embassament més gran de Jaén i el segon d'Andalusia despuix d'el d'Iznájar.[5] No obstant, este proyecte també es va descartar.
Per això, com a alternativa als rebujats proyectes de l'assut de Úbeda la Vella i el d'Andújar, i dins del pla de modernisació de la Zona Regable del Guadalbullón, la conca del qual no té possibilitats de regulació, es va plantejar el proyecte de la Bassa del Cadimo,[1] d'uns 20 hm³, una capacitat molt més modesta que la dels seus proyectes antecessors, pero d'un impacte ambiental molt menor.
Restants arqueològics
[editar | editar còdic]En la zona varen aparéixer restants d'époques tan dispars com el Neolític, el Imperi Romà o la Edat Mija. La troballa més destacada va ser el d'un dolmen, en forma de cambra sepulcral, el tercer que es troba en la província, i que ha segut considerat com un dels més importants de la península ibèrica.[6]
No obstant, dit dolmen va tornar a ser enterrat a l'espera d'un proyecte de recuperació per part de la Conselleria de Cultura de la Junta d'Andalusia.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaminister - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaidealcad - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadainversió - ↑ 4,0 4,1 Ginés Donaire. El País (ed.): «El rebuig a la presa Úbeda la Vella afecta a 70.000 hectàrees d'olivar». Consultat el 6 d'agost de 2018.
- ↑ Ginés Donaire. El País (ed.): «El Govern amplia l'assut del Jándula com a alternativa a Úbeda la Vella». Consultat el 6 d'agost de 2018.
- ↑ 6,0 6,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadavivajaen
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Bassa del Cadimo.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Balsa del Cadimo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.