Base Rei Balduino

La Base Rei Balduino (en holandés: Koning Boudewijnbasis, i en francés: Base Roi-Baudouin) va ser una estació d'investigació científica de Bèlgica en l'Antàrtida. Va ser construïda en 1958 i abandonada en 1967. S'ubicava en la baïa Breid de la costa de la Princesa Ragnhild en la Terra de la Reina Maud, sobre la mar de Riiser-Larsen. El nom de la base homenaja al llavors monarca reinante Balduino de Bèlgica.

Primera base

L'expedició per a la construcció de la base de Bèlgica en l'Antàrtida durant l'Any Geofísico Internacional en 1957 va ser impulsada per l'explorador belga Gaston de Gerlache, fill del comandant Adrien de Gerlache de Gomery, qui invernó a bordo del barco RV Belgica en la primera Expedició Antàrtica Belga entre 1897 i 1899. En el respal de la família real belga, l'expedició de 1957, primera expedició belga a l'Antàrtida continental, va obtindre del govern un presupost de 54 millons de francs belgues.

L'expedició va eixir del port d'Amberes el 12 de novembre de 1957 en dos barcos noruecs: el rompehielos Polarhav i el foquero Polarsirkel. A bordo duya tres vehículs oruga, un avió i un helicòpter. El 26 de decembre de 1957 varen aplegar a la Terra de la Reina Maud. La construcció de la base va durar huit semanes. Entre els membres de l'expedició figurava el príncip Antonio de Ligne, un expiloto dels esquadrons belgues de la Real Força Aérea britànica durant la Segona Guerra Mundial, que va servir com a pilot d'helicòpter durant els vols d'exploració, aixina com meteoròlec.

La base va realisar observacions de l'aurora polar conduïdes per l'investigador Jacques Loodts, l'investigació de l'ionosfera la va realisar Henri Vandevelde, la neu i el gèl són investigats per Edgard Picciotto, i el geomagnetismo per Luc Caps. També es va realisar exploracions en àrees encara inexploradas. El 2 d'abril de 1959 va eixir del port d'Ostende la 2° expedició belga liderada per Frank Bastin per a rellevar als membres de la base (invernaron 22 persones), i en març de 1960 la 3° expedició belga encapçalada pel comandant de l'aviació Guido Derom. La base va ser tancada el 31 de giner de 1961 degut a que el Centre Nacional per a l'Investigació Polar no va poder conseguir suficient presupost.

El campament Teltet va ser obert en 1959 per a realisar investigacions en les montanyes Sor Rondane, a 175 km al sur de la base.

Segona base

Baixe la pressió de Gastón de Gerlache el Govern belga va decidir reiniciar l'investigació antàrtica. Es va sugerir la participació d'atres països europeus com a condició prèvia. El 21 de giner de 1964 va aplegar la primera expedició conjunta de Bèlgica i els Països Baixos a la Base Rei Balduino per a reactivar-la. A uns centenars de metros de distància de la base vella, i a 9 milles al sur de la costa, es va construir una nova base que va operar en la temporada 1964-1965 (en 14 membres) i va ser inaugurada el 6 de febrer de 1964. Va ser de nou operada en les temporades 1965-1966 (2° expedició belga-neerlandesa, en 16 membres) i 1966-1967 (3° expedició belga-neerlandesa, en 12 belgues i 6 neerlandesos), sent tancada definitivament en 1967 per motius de seguritat, quedant després la base baix la neu.

Posteriorment Bèlgica va continuar operant en l'Antàrtida en colaboració en Suràfrica en les temporades d'estiu 1968-1969, 1969-1970, i 1970-1971. En 1985 el Belgian Science Policy Office va establir un pla multianual d'investigacions antàrtiques. En la temporada 2008-2009 va enviar l'expedició que va establir la base d'estiu Princesa Isabel.