Base Punta Marble
.jpg){kind=link}
La base Punta Marble (en anglés: Marble Point Camp, que es traduïx com a Punta de Marbre) és una base d'Estats Units en l'Antàrtida. Punta Marble és un promontori rocós en la costa de la Terra de Victoria. Este lloc d'alvançada s'utilisa com una estació de repostaje d'helicòpters per a respal a l'investigació científica en àrees propenques de l'interior de continent, com els valls seques de McMurdo. Si el clima ho permet, els helicòpters poden volar des d'i cap a l'estació durant les 24 hores del dia en la temporada d'investigació d'estiu.[1]
L'ubicació remota de l'estació i la mar congelada contigua han impedit en gran medida el turisme en la zona, no obstant, el rompehielos rus Kapitan Khlebnikov realisa travessies en el mar de Ross i l'estret de McMurdo. En 1993, el rompehielos va atracar en el gèl fix de punta Marble, i els turistes varen viajar a bordo d'helicòpters a les valls seques de McMurdo.[2]
La base es troba en una estreta franja de terra entre el piedemonte glaciar Wilson i la mar, a uns 50 quilómetros de la base McMurdo. Les forces militars d'Estats Units varen construir el campament en la vora occidental de l'estret de McMurdo en 1956 en conjunció en l'imminent Any Geofísico Internacional (1957-1958). Es va incloure la construcció d'una pista d'aterrisage de superfície dura en punta Marble. Un avió VX-6 Otter va fer el primer aterrisage en l'Antàrtida en rodes en terra en Punta Marble en 1957.[3] A bordo varen ser l'almirant nortamericà Dufeck i l'explorador neozelandés sir Edmund Hillary.[4] Un d'avió de Havilland Canada DHC-3 Otter es va estrelar en l'envolament en Punta Marble el 4 de giner de 1959, cobrant la vida de dos hòmens. L'avió era part de l'Operació Deep Freeze IV.
Punta Marble actualment conta en personal durant l'estiu austral, en un cap de l'estació, un cuiner, i un encarregat de suministrar el combustible als helicòpters. Menjars calents i estage durant la nit estan disponibles per a 14 persones. L'aigua potable s'obté derritiendo neu que una excavadora trau del propenc piedemonte glaciar Wilson. La neu es descarrega en una gronsa per a la seua fusió i posterior filtració.[5] Entre atres instalacions l'estació incluyn una estació meteorològica automatizado.
El Programa Antàrtic d'Estats Units (USAP) va portar a terme una neteja de l'estació durant les temporades d'estiu 1989-1990 i 1990-1991.[6] Se sap que han ocorregut en la zona derrames de combustible. Encara en 2001, els derrames de més de 40 anys d'edat encara eren visibles.[7] Els rebujos humans de l'estació s'arrepleguen i transporten a la Base McMurdo.
Operació de reabastecimiento
[editar | editar còdic]Cada estiu austral un rompehielos de la Guàrdia Costera dels Estats Units crea un canal de navegació a punta Marble per a entregar combustible per a helicòpters. El buc pot aplegar generalment a aproximadament un quarto de milla de la plaja. El combustible es bombeja a terra. Anteriorment, el personal bombejava el combustible d'aviació en 20 000 bufes per a l'almagasenament. Després les bufes de combustible varen ser reemplaçades en depòsits d'acer.[8]
Personal de respal reabastece el campament anualment a través d'un comboi de vehículs que viagen sobre el gèl des de la Base McMurdo. Els conductors maniobren vehículs Delta de 15 tonellades de càrrega equipats en neumàtics de tipo globos grans a través d'una carretera de gèl de més de 50 milles. Alternativament, vehículs tractors en trineus de neu s'utilisen per al transport de càrrega. Els conductors també entreguen aliments, equips de construcció i equip científic que es reunix en Punta Marble per al seu posterior transport aéreu als campaments.
Banderes colocades aproximadament cada milla marquen gran part de la carretera de gèl a Punta Marble. Els conductors duen dispositius de posicionament global com a ajudes a la navegació durant el viage de sèt hores durant el dia. Els materials de rebuig (incloent rebujos humans) de Punta Marble i fem deixats d'estacions d'investigació de l'interior són d'enviats a McMurdo per a la seua eliminació.[9] La temporada d'ocupació de la base va des de mediats d'octubre fins a finals de novembre o principis de decembre.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ "Gas, food and lodging: Marble Point serves up warmth and good cheer", The Antarctic Sun. November 28, 1999.
- ↑ First Ever Voyages for Expedition Travel See McMurdo Sound for more on Antarctic tourism.
- ↑ History of Antarctic development Squadron Six.THE "UNOFFICIAL" VXE-6 WEBPAGE for the (clapix-RIP) US Navy Squadron.
- ↑ United States National Oceanic and Atmospheric Administration Photo Library. First ground landing at Marble Point.
- ↑ Website [1] archivat en Wayback Machine. of former Marble Point resident station at the site in December 2001.
- ↑ "Storage Tanks-Marble Point," National Science Foundation Division of Polar Programs, Office of the Environment. October 23, 1992
- ↑ "Antarctic research jigsaw piece in global puzle," October 8, 2001. The University of Waikato news release.
- ↑ Contaminated soil is present at Marble Point from fuel spills which occurred between 1957 and 1963."Impact of fuel spills on Antarctica soils", News and Views; United States Department of Agriculture. May 2000.
- ↑ "Truckin’ on thick isse", The Antarctic Sun. November 5, 2000.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Base Punta Marble» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.