Anar al contingut

Base Lázarev

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Base Lázarev[1] (en rus:Cтанция Лазарев) és una abandonada estació científica de l'Unió Soviètica -des de 1991 heretada per Rússia- situada en la vora occidental de la barrera de gèl Lázarev en la costa de la Princesa Astrid en la Terra de la Reina Maud.

Va ser inaugurada com a base permanent el 10 de març de 1959 i nomenada en homenage a un dels pioners de l'Antàrtida: Mijaíl Lázarev.[2]

L'estació va ser construïda a 1,3 milles del front de la barrera de gèl. La gruixa de la capa de gèl en la zona de l'estació és d'uns 140 m, i es mou en direcció oest a una velocitat de 70 m/any. El temperatura promig anual de l'aire allí és de -16 °C, la velocitat mija del vent és de 9 m/s. La nit polar dura fins al 24 o 19 de juliol de cada any.

L'estació va servir de base per a l'estudi de la Terra de la Reina Maud, i allí es varen portar a terme programes d'observació sobre: meteorologia, aerologia, actinometría, glaciología, geomorfología, oceanografia, i les auroras polars. En la primera temporada invernaron 7 persones, i en la segona, 11.

La principal amenaça per a l'existència de l'estació va ser la possibilitat de ruptura de la barrera de gèl, per lo que a 9 km de la base hi havia un campament d'emergència equipat en un generador elèctric i depòsits de combustibles i dels aliments. Una de les principals dificultats de funcionament eren les ventisques. En la segona temporada de l'estació la nevada va deixar varis metros de gruixa de capa de neu.

El 26 de febrer de 1961 la base va ser tancada i tot l'equip es va traslladar a una nova, a 80 km al sur en l'oasis Schirmacher, la Base Novolázarevskaya. La Base Lázarev va ser examinada en 1980 i la seua estructura estava intacta.[3][4]

Referències

[editar | editar còdic]