Barquín o Barkin (grafia vasca actual)[1] és un llinage vasc originari de la província de Viscaya, molt estés en dita província aixina com en la veïna comunitat autònoma de Cantàbria, estant també present en atres zones d'Espanya i Llatinoamèrica escrit principalment com "Barquín". Es considera que este llinage està relacionat i pot tractar-se d'una forma simplificada del llinage Ibarguín o Ibargüen (poc comuns en l'actualitat).[2]

Persones

Llinage hebreu homònim

Existix també un llinage homònim d'orige judeu,[3] procedent de l'armeni Բարկին (Barkin), i este a la seua volta de l'hebreu בַּרקין escrit actualment com "Barkin", que es troba prou present en Estats Units, en Bielorússia (en alfabet cirílic: Баркин), en la Província d'Esmirna (Turquia) i en la seua forma hebrea original בַּרקין en Israel.

Donada la similitut de dit llinage hebreu en el llinage "Barquín", i per la presència del llinage "Barquín" en el Valle del Pas des del XVIII, unit a l'existència de teories que sostenen que molts pasiegos actuals són descendents de judeus que varen fugir de la persecució antisemita procedents des d'atres zones d'Espanya, ha donat lloc a que en ocasions se li haja atribuït un orige judeu-sefardí[4] al llinage "Barquín", quan en realitat l'orige d'est és viscaí i no judeu.

Per això, l'idea d'un orige hebreu del llinage "Barquín" present en el Valle del Pas és infundada. Sobre els mits sobre els llinages presents en esta vall existix un estudi molt complet de Jesús Saenz[5] que desmonta les possibles raïls judeues dels pasiegos, entre atres falsos tòpics. Des de fa anys s'han propagat aparents llistes de llinages judeus, sobretot a raïl de la concessió de la doble nacionalitat a descendents sefardíes que han segut denunciades i desmentides pel Ministeri d'Assunts Exteriors d'Espanya. La falàcia respecte a l'existència d'eixe llinage supostament sefardí no se sustenta posat que els no convers varen ser expulsats i els que es varen convertir varen optar per canviar els seus llinages. Un eixemple palmario ho constituïx el cas del rabí major de Castella que en 1492 va prendre el nom de Fernán Nuñez Coronel i va abandonar el seu nom original Abraham Seneor i el seu gendre, que de cridar-se Mayr Melamed, va passar a nominar-se Fernán Pérez Coronel. I aixina va succeir en el restant de convers que varen abandonar els seus noms i varen elegir llinages i noms cristians.[6]

Vore també

Referències