Barletta

Barletta és una ciutat del sur de Italia, en la regió de Pulla, Província de Barletta-Andria-Trani. Té uns 95 000 habitants i està situada a la vora del mar Adriático, en la vall del riu Ofanto.

Geografía Física

Territorio

El territori de Barletta, que s'estén sobre més de 14.691 hectàrees i en uns 13,5 km de costa, aguaita a la mar Adriático en la desembocadura surest del golf de Manfredonia, en la zona costera a on el llitoral rocós de la Terra vaig donar Bari modifica les seues característiques aplegant a les arenes de la desembocadura del riu Ofanto. La ciutat està situada en la costa 5 km al surest de la desembocadura del Ofanto i es troba en una planura que varia de 10 a 30 metros sobre el nivell de la mar, mentres que el territori municipal està comprés entre 0 i 158 metros sobre el nivell de l'mar. La ciutat s'estén d'est a oest uns 6 km, de nort a sur uns 2 km i un perímetro d'uns 13 km.

Clima

El clima del territori de Barletta es pot atribuir al mediterràneu, típic de la franja costera del Adriático meridional, caracterisat per hiverns no massa fredor i estius càlits i secs, en escasses precipitacions. La neu rara volta cau en acumulacions notables. En els últims vint anys, no obstant, es registren alguns episodis nevats de certa importància: el 15 de decembre de 2007 quan 15 centímetros de neu varen cobrir la ciutat, el 6-7 de febrer de 2012 i el 30-31 de decembre de 2014. La pluviometria és baixa: el promig de precipitació és d'al voltant de 550 milímetros anuals i es distribuïx en uns setanta dies, en majors entrades de pluja en autumne i hivern i mínims entre la segona mitat del més de juny i la primera mitat del més d'agost.

Barletta conta en numeroses iglésies d'estil romànic, algunes de les quals en influències gòtiques. Les més interessants són la Catedral, Sant Sepolcro i Sant'Andrea. En la ciutat hi ha també palauets d'estil moderniste i l'interessant Palazzo della Marra d'estil barroc. Un dels símbols de la ciutat és l'estàtua de bronze d'uns 5 metros d'altura que representa a un militar de finals de l'Imperi Romà.

Origen del nombre Barletta

El primer nom de la ciutat de Barletta, com atesta la Tabula Peutingeriana, va ser Bardulos, transformat més vesprada en Barduli. El topònim derivava, segons una hipòtesis del sigle XIX, del nom de la població transadriática que, al voltant del sigle IV a.C., havia desembarcat en les costes baretinas: els Bardei. Durant la primera Edat Mija, el nom va sofrir una nova modificació, convertint-se en Baruli, que en els actes de l'época també va prendre la forma de Barulum. En llengua vernàcula la ciutat es dia Varolum o Varletum, del com derivaria el nom de la ciutat en dialecte barlatano, és dir Varrétt. Solament des del sigle XI la ciutat va ser anomenada en l'actual denominació de Barletta i a finals del sigle XIV el nom de Barletta es transcribe en un pergamí de 1387 pertanyent al Còdic Diplomàtic Barlettano. No obstant, en el Decamerón de Giovanni Boccaccio de mitan del sigle XIV, la ciutat encara es diu Bàrolo.

Història

Historia antigua

Els primers testimonis sobre Barletta, citada com Bardulos en la Taula Peutingeriana, es remonten al sigle IV a.C. Entre el IV i el III va ser l'escala marítima de Canusium,[22] centre de major relleu de l'interior que va resultar més apetecible, ademés de per els recursos naturals, pel clima saludable, llunt de les aigües estancades i pantanosas dels rius que baixaven riu avall. En el 216 a. C. prop de la propenca Cans, durant la segona guerra púnica es va portar a terme l'homònima batalla que va determinar la pesada derrota dels romans per part de l'eixèrcit de Aníbal. Abans d'entrar en l'òrbita de Roma, l'antiga Bardulos es trobava en un encreuament entre el camí que conduïa a l'interior del país sannitico passant per Canne i Canosa i la via costera que, vorejant el Adriático, conectava el Gargano en Barium i Brundisium.

La ciutat, fins a llavors habitada a l'ombra de la propenca Canosa, despuix de la destrucció de Canne, en 547, va rebre una primera ona migratòria de supervivents de Canosa; despuix de l'arribada dels longobardos, en 586 va acollir un segon èxodo, esta volta dels mateixos canosini, que es varen establir a lo llarc de les principals rutes de tràfic cap als països veïns. L'incursió sarracena del 848 i la devastación del 875 varen decretar el fi de la supremacia de Canusium i la fugida definitiva dels seus habitants cap a la veïna Baruli, que aixina posava les bases per a convertir-se en una verdadera civitas.

Historia medieval

Carlos II de Nàpols, en 1294 va anexar Canne a Barletta. La ciutat va florir de fet solament en la Baixa Edat Mija com a fortalea dels normandos, convertint-se en una de les etapes importants per als creuats i per a tot el tràfic comercial cap a la Terra Santa. Els hospitalaris de Sant Joan de Jerusalem varen instituir una domus prioral, el Priorat de Barletta, en substitució de la de Bari, demolida despuix de la rebelió de 1156.

Per la seua forta vocació comercial, que duya a la ciutat gent de todas partes, en el Codex calixtinus escrit en 1173, Barletta és identificada entre les huit ciutats a on es pot deprendre a furtar i enganyar, junt en Lucca, Piacenza, Tours, Roma, Puy, Saint Gilles i Bari. En el seu territori es troba el lloc arqueològic de Canne della Battaglia, a on es va desenrollar la batalla de Cannas.

La ciutat és famosa per haver segut teatre del Desafío de Barletta (1503). En el caixco antic de la ciutat, es pot visitar la cantina della disfida, lloc en el que es va originar la famosa Disfida di Barletta.

En finalisar la guerra de Nápoles en 1504, va quedar en mans espanyoles. Sent en 1528 saquejada per les tropes franceses de Odet de Cominges, durant la guerra de la Liga de Cognac.

Personas notables

Artícul principal → Categoría:Nacidos en Barletta.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Barletta.
• Sitie web del Comune vaig donar Barletta