Barlaamisme
El Barlaamisme és una doctrina teològica proposta en el sigle xiv pel monge calabrés Barlaam de Seminara. De fet, és la teoria i pràctica de l'escolàstica que va ser desenrollada en el sigle xi en les terres occidentals i va resultar ser l'expressió primària de la teologia llatina. l'Iglésia ortodoxa va aplegar a conéixer este moviment per primera volta a través del propi Barlaam. La majoria dels ortodoxos, en Sant Gregori Palamás com a defensor, varen bregar en ella exitosament, pero alguns atres varen ser influenciats per estos punts de vista escolàstiques.
El terme Barlaamita va ser utilisat primer per Sant Gregori Palamás per a caracterisar als seguidors de Barlaam, entre els que es trobava Gregori Acindinos.
Barlaam va qüestionar la possibilitat de tindre coneiximent experimental de Deu, en lloc d'afirmar que el coneiximent de Deu només pot ser proposicional, contrariant les creències dels hesicastas.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Barlaamismo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.