Anar al contingut

Barbatula quignardi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
llop de riu (Barbatula quignardi)


El llop de riu (Barbatula quignardi) és una espècie de peix teleósteo de la família Balitoridae.

Descripció

[editar | editar còdic]

És una espècie de chicotet tamany ya que no alcança els 21 cm de llongitut total i els 200 g de pes, posseïx un cos allargat i de secció cilíndrica. El seu cap és allargat. La seua boca ínfera té tres parells de barbetes. Presenta unes taques que, al contrari que en els cobítidos, no posseïxen un patró de distribució. Aletas menudes. Presenta dimorfisme sexual ya que els mascles tenen les aletes pectorals més llargues i durant l'época de reproducció tubèrculs nupcials. És una espècie diploide 2n=50.

Biologia i Ecologia

[editar | editar còdic]

És una espècie d'aigua dolça que preferix els rius en llits en graves als llits de blocs.

Distribució

[editar | editar còdic]

És una espècie nativa d'Espanya, França i Andorra. Es distribuïx entre els rius Bidasoa i Nervión, per l'alvertent cantàbric, en la conca del Ebre per la mediterrànea i ha segut introduïda en el riu Órbigo, en la conca del Duero.[1]

Conservació

[editar | editar còdic]

Esta espècie es troba categorizada globalment per la UICN com LC, no obstant en Espanya és una espècie «Vulnerable A2ce».

Una de les més importants amenaces per a l'espècie és l'introducció d'atres espècies exòtiques. Ademés, en ser una espècie exigent sobre la calitat de l'aigua es veu greument afectada per la contaminació produïda per les abocades urbanes, agrícoles i industrials.

#Sinonímia[2]

[editar | editar còdic]
  • Noemacheilus barbatulus quignardi Bacescu-Mester, 1967 (Composició original)

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Barbatula quignardi en la llista roja de la UICN.
  2. Agbayani, Eli. «Synonyms of Barbatula quignardi (Bacescu-Mester, 1967)». FishBase. FishBase Consortium. Consultat el 16 de març de 2010.
  • Doadrio, I. (ed.). 2002. Atles i llibre roig dels peixos continentals d'Espanya. Madrit. Direcció general de la Conservació de la Naturalea. CSIC. Museu Nacional de Ciències Naturals. 374 pp.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons