Anar al contingut

Banksia epica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Banksia epica (Banksia epica)

Banksia epica és un arbust que creix en la costa sur d'Austràlia Occidental. El arbust té una forma de falca i uns grans fulls dentadas de color groc cremoso i en mechons en les seues flors, creix fins a 3 metros i mig (11 ½ peus) d'alt. Es coneix només a partir de dos poblacions aïllades en el remot surest de l'estat australià, prop de la vora occidental de la Gran Baïa Australiana. Abdós poblacions es troben entre les costes australianes.


Es diu que Edward John Eyre la va descobrir en 1841, pero no es va arreplegar fins a 1973, i va ser reconegut només com una espècie distinta en 1988. Hi ha hagut molt poca investigació sobre l'espècie des de llavors, aixina que el coneiximent de la seua ecologia i potencial de cultiu és llimitada. Una de les subespècies del Banskia és el Cyrtostylis, junt al seu parent propenc, una subespècie cridada Southern Plans Banksia.

Descripció

La Banksia epica creix com un arbust tupido en moltes branques i fulls, i pot créixer des de 30 centímetros a 3½ metros d'alt. Les seues fulles tenen formes de falca i la seua corfa és de color gris o vert obscur, el tamany dels seus fulls és des d'1 a 5 centímetros de llarc i 6 a 15 centímetros d'ample, en màrgens serrats.[1]

Les flors d'esta Banksia tenen una característica anomenada «punt de la flor», i poden ser de color groc o crema de color groc.[2]

L'apariència d'esta Banksia és molt similar a la del seu parent propenc, Banksia mija, de la qual diferix que abdós arbusts tenen fulls llaugerament curts i grans flors. Ademés les parts de les seues flors són persistents a les estructures fructíferes de la Banksia epica i abdós s'encrespen i apunten cap a dalt, mentres que les seues fulles apunten directament cap a avall, a l'igual de la Banksia mija.


Història

Des de 1998, Mast Austin ha estant publicant senyes sobre l'ADN de les Banksias. Els seus anàlisis sugerixen una filogenia que és prou diferent als apanys taxonòmics anteriors. Sobre la Banksia epica, els resultats del màstil otorguen una estreta colaboració en la disposició de Thiele i Ladiges.[3][4][5][6]

Descobriment

El primer europeu en vore una Banksia epica va ser provablement Edward John Eyre,[7] el primer explorador de la zona, qui va gravar «#espècimen de retart» en el creiximent de les Banksias i quàn s'acostava a la Gran Baïa Australiana l'1 de maig de 1841 va conseguir trobar una Banksia epica.[8][9]

Banksia epica va ser posada en el herbario nacional en octubre de 1973, quan Ernest Charles Nelson va visitar s Toolinna Cove per a obtindre mostres d'exàmens taxonòmics dels Adenanthos. Nelson va ser contractat per a investigar les plantes i flors del sur de austrailia, i finalment donar una conclusió de la seua espècie.[10][8] El 22 d'octubre de 1973, va obtindre una mostra de la Banksia epica, i erròneament va ser identificada com una Banksia mija i més tart es va presentar en l'Herbario de Canberra en eixe nom.[10]


En 1985, John Falconer i Lalage d'Esperance estudiaven Banksias per al llibre «The Banksia Atles», i es varen convéncer de que hi havia tres espècies de Banksias no dos cóm havia dit Culver. Varen retornar a la seua ciutat el 9 de giner de 1986, i varen dur uns fulls que havien arreplegat, es varen donar conte de que no s'assemblaven als fulls que Culver havia dut, i el arbust es va prendre cóm una espècie desconeguda. Els espècimen efectivament eren d'una espècie que no es coneixia. A principis de maig de l'any següent, John Falconer va conduir més de 2000 km, per a trobar més fulls de l'arbust desconegut, i aixina descobrir la seua taxonomia.[7] Per lo que Alex George va escomençar a preparar una descripció formal de l'espècie. En 1988, va publicar una descripció de l'espècie i li va donar el nom de Banksia epica el nom de epica es deu a les dos «èpiques» aventures de Eyre i Falconer.[9]

Distribució i hàbitat

La Banksia epica és coneguda en quatre poblacions, una d'elles és en les parts orientals de les planicies del Suroest d'Austràlia i en el saló botànic de província, prop de la vora occidental de la Gran Baïa Australiana. La població de Banksias es produïx a uns 30 quilómetros (20 milles) a l'oest de Point Culver, segons una enquesta realisada en juny de 1989, hi ha més de 300 Banksias en Point Culver.[11] Una chicoteta població de Banksias es troba a uns 70 quilómetros (45 milles) a l'est de la Baïa Australiana, una enquesta realisada en agost de 1991, demostra que la localitat tenia més de 350 plantes.[12]

En diverses localitats la Banksia epica es troba en les dunes i sols arenencs, i en rares ocasions sobre pedres. Açò també succeïx en la Banksia mija i la Banksia praemorsa, encara que estes últimes poden produir-se en sols humits. Ademés la Banksia epica i la Banksia mija són de les úniques espècies Banksias que poden generar-se en sols alcalinos.[13]

Cultiu

El cultiu de la Banksia és complicat. Kevin Collins d'una granja de Banksias en Albany, Western Austràlia, diu que la gent és «pionera» en el cultiu de Banksias. La Banksia epica ha pogut tolerar els sols alcalinos, i també ha conseguit adaptar-se a sols arenencs, que es troben prop de la costa Australiana entre Mandurah i Kwinana.[2][14] La Guarderia Botànica Australiana és de les úniques companyies botàniques que han conseguit cultivar Banksias, encara que en febrer de 2001 moltes espècies de Banksia varen morir si explicació alguna.[15][16][17][18]

La Banksia epica es propaga per mig de llavors,[18] Les llavors no necessiten cap tractament, solament requerixen ser germinades de 14 a 16 dies,[15] George ha recomanat que de la mateixa manera que la Banksia mija i la Banksia praemorsa, necessita estar en un lloc solejat per a que puga germinar.[18]

Taxonomia

Banksia epica va ser descrita per Alexander Segger George i publicat en Nuytsia 6: 310. 1988.[19][20]

Etimologia

Banksia: nom genèric que va ser otorgat en honor del botànic anglés Sir Joseph Banks, quí colectó el primer espècimen de Banksia en 1770, durant la primera expedició de James Cook.

Referències

  1. ↑ Collins, Kevin(2002).«Banksia in horticulture».Australian Plants.ASGAP.21(173): 379–383.(en anglés)
  2. ↑ 2,0 2,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  3. ↑ Thiele, Kevin and Pauline I. Ladiges(1996).«A cladistic analysis of Banksia (Proteaceae)».Australian Systematic Botany.9(5): 661–733.doi:10.1071/SB9960661.(en anglés)
  4. ↑ Mast, Austin R.(1998).«Molecular systematics of subtribe Banksiinae (Banksia and Dryandra; Proteaceae) based on cpDNA and nrDNA sequence data: implications for taxonomy and biogeography».Australian Systematic Botany.11(4): 321–342.doi:10.1071/SB97026.(en anglés)
  5. ↑ Mast, Austin R. and Thomas J. Givnish(2002).«Historical biogeography and the origin of stomatal distributions in Banksia and Dryandra (Proteaceae) based on Their cpDNA phylogeny».American Journal of Botany.89(8): 1311–1323.doi:10.3732/ajb.89.8.1311.Consultat el 2 de febrer de 2012.(en anglés)
  6. ↑ Mast, Austin R., Eric H. Jones and Shawn P. Havery(2005).«An assessment of old and new DNA sequence evidence for the paraphyly of Banksia with respect to Dryandra (Proteaceae)».Australian Systematic Botany.CSIRO Publishing / Australian Systematic Botany Society.18(1): 75–88.doi:10.1071/SB04015.
  7. ↑ 7,0 7,1 George, Alex S.(1988).«New taxa and notes on Banksia L.f. (Proteaceae)».Nuytsia.6(3): 309–317.
  8. ↑ 8,0 8,1 Nelson, Ernest Charres(1978).«A taxonomic revision of the genus Adenanthos Proteaceae».Brunonia.1: 315.
  9. ↑ 9,0 9,1 Eyre, Edward John (1845). Journals of Expeditions of Discovery into Central Austràlia, Londres: T. and W. Boone. ISBN 1-4069-3551-4.
  10. ↑ 10,0 10,1 I. Charles Nelson(1974).«Disjunct plant distributions on the south-western Nullarbor Plain, Western Austràlia».Journal of the Royal Society of Western Austràlia.57(4): 105–117.
  11. ↑ Gillian F. Craig and Coates, David J. (2001). «B. Priority 2 Taxa», Declared Rare and Poorly Known Flora in the Esperance District, Bentley, Western Austràlia: Department of Conservation and Land Management. Consultat el 21 de febrer de 2007.
  12. ↑ Wooller, S. J. and R. D. Wooller(2002).«Mixed mating in Banksia mija».Australian Journal of Botany.50(5): 627–631.doi:10.1071/BT01075.(en anglés)
  13. ↑ Lamont, Byron B. and S. W. Connell(1996).«Biogeography of Banksia in southwestern Austràlia».Journal of Biogeography.23(3): 295–309.doi:10.1046/j.1365-2699.1996.00027.x.
  14. ↑ Sweedman, Luke; et al. (2006). Australian seeds: a guide to their collection, identification and biology, CSIRO Publishing, p. 203. ISBN 0-643-09298-6.
  15. ↑ 15,0 15,1 «Banksia epica». Association of Societies for Growing Australian Plants (ASGAP). Archivat des de l'original, el 4 de setembre de 2007. Consultat el 30 d'agost de 2006.
  16. ↑ Liber, C.(2002).«Banksia epica, mija & praemorsa in ANBG, Canberra».Banksia Study Group Newsletter.ASGAP.4(1): 4.Consultat el 15 de decembre de 2011.
  17. ↑ George, Alex S. (1987). The Banksia Book (Second Edition), Kenthurst, New South Wales: Kangaroo Press (in association with the Society for Growing Australian Plants). ISBN 0-86417-006-8.
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 «Part 2, Appendix 4: The responses of native Australian plant species to Phytophthora cinnamomi» (PDF). Management of Phytophthora cinnamomi for Biodiversity Conservation in Austràlia. Department of the Environment and Heritage, Australian Government (2006). Archivat des de l'original, el 1 d'agost de 2008. Consultat el 30 de setembre de 2012.
  19. ↑ «Banksia epica». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 14 de giner de 2015.
  20. ↑ «Banksia epica». The Plant List. Consultat el 14 de giner de 2015.

Enllaços externs