Bandylita
La bandylita és un mineral de la classe dels minerals borat. Va ser descoberta en 1938 en la mina de Chuquicamata de Calama, en la regió de Antofagasta (Chile),[1] sent nomenada aixina en honor de Mark C. Bandy, mineralogista nortamericà.
Característiques químiques
[editar | editar còdic]És un borat de coure en aniones adicionals d'hidroxilo i clorur.[2]
S'altera ràpidament a eriocalcocita (CuCl2·2H2O) en quant s'expon a l'aire. Es descompon en aigua deixant un residu de borat de coure de color vert.
Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurea ferro.
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]Es forma d'orige secundari en la zona de lixiviación per damunt de sulfat de ferro massiu
Sol trobar-se associat a atres minerals com: atacamita, eriocalcocita o starkeyita.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Bandylita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.