La bandera del Líban ve regulada per l'artícul 5 de la Constitució libanesa.


El text complet de l'artícul 5 de la Constitució diu actualment:

La bandera libanesa está compuesta de franjas horizontales roja, blanca y roja, con el cedro verde en la franja blanca. La medida de la franja blanca es igual a la de las dos rojas juntas. El cedro está en medio y la punta superior toca la franja roja superior y la base toca la franja roja inferior. La anchura del cedro tiene que ser igual a un tercio de la franja blanca.


La proporció no es menciona en la constitució, pero és de 2:3. El seu significat no és clar, pero el blanc és el color dels yemenitas i maronitas, mentres que el roig és el dels kaisitas.


Esta bandera és nacional i d'Estat, en terra i en mar, i té també atres usos en algunes variacions:


  • Com a bandera de proa.
  • Com a bandera de la Marina de Guerra
  • Com a bandera de l'Eixèrcit de Terra (cedre més menut en inscripció dorada damunt i, en cada cantó, dins del roig, uns llorers dorats; en la part d'arrere es partix en diagonal ascendent, blanca i roja, en l'emblema dorat de l'Eixèrcit en el centre)
  • Banderín triangular, decoratiu i per a la Guàrdia Presidencial.
  • Vertical, decorativa.


La Força Aérea utilisa un emblema roig en un triàngul blanc en els tres costats iguals, dins del com hi ha un disc vert.

Història

Des de el XVII, els cristians maronitas del Líban varen utilisar el cedre com a emblema de les seues banderes blanques. La primera informació certa del seu us va ser en octubre de 1848. L'efímera República de Kisrawan, proclamada en 1858, va amprar esta bandera.[1]


En la Primera Guerra Mundial els soldats libanesos que combatien en l'Eixèrcit otomà varen utilisar una bandera consistent en una creu de Sant Andrés roja sobre fondo blanc, i el cedre vert obscur damunt, pero es tractava d'una bandera militar i no nacional.


En 1918 els libanesos varen issar la bandera blanca en cedre vert en la part inferior segons el disseny de l'escritor emigrat Shukri al-Juri i de Naum Labaki, preparada abans del tumult libanés de 1918, que va precedir a l'ocupació francesa. Esta bandera s'usava des de 1919 baix l'autoritat del Mejlis o consell administratiu. Ocupada la regió pels francesos eixe mateix any, el Tractat Sikes-Picot de 1916 entre França i el Regne Unit va entrar en vigor, quedant el Líban integrat en el Mandat de Síria despuix de la Conferència de Sant Rem, en abril de 1920. En esclatar la lluita contra el rei de Síria, regne del com nominalmente formaven partix els libanesos, el Gran Líban es va declarar independent baix mandat francés. El general Gourad va declarar possessió francesa els districtes de la Beeka, Hasbaia, Baalbeck i Rashaia el 3 d'agost de 1920, els quals tradicionalment formaven part de Síria, considerant-los la base de el "Gran Líban", el qual va ser proclamat en Beirut l'1 de setembre de 1920 en les fronteres libaneses actuals.


A partir d'enguany, es va escomençar a usar la mateixa bandera blanca en cedre pero en la francesa en el cantó esquerre, i el cedre desplaçat a la part baixa, aixina com també la bandera nacional francesa en un cedre vert en la part inferior de la banda blanca.[2]


La primera bandera libanesa va sorgir definitivament en 1921, i va ser una bandera de França en un cedre en el centre. Va ser proposta en 1919 al president Poincaré pel polític Naum Moukarzel, líder del Moviment per la Renaixença Libanesa. El Gran Líban va constituir un dels mandats francesos i des de 1922 va ser administrat conjuntament en els atres mandats siris (entitat Síria-Gran Líban), pero des de 1924 va obtindre administració separada.


Una nova Constitució que va entrar en vigor el 23 de maig de 1926 va establir una república autònoma baix mandat francés, pero no es va produir cap canvi en la bandera. L'artícul 5 de la Constitució dia: "La bandera libanesa és blava, blanca i roja, en el cedre en la part blanca", açò és, la bandera francesa en un cedre en el centre.


El 26 de novembre de 1941 el general Georges Catroux, en nom del general Charres de Gaulle i recolzat per tropes britàniques, va proclamar l'independència i la sobirania del Líban. El general Dentz, Alt Comissari designat per la França de Vichy, li va entregar el poder. No obstant, l'independència no va anar realment efectiva fins a 1945, quan les tropes aliades varen deixar el país. Com no es va considerar adequat continuar en l'us de la bandera francesa, es va tornar a amprar la bandera blanca en el cedre.

 
Bandera libanesa ondeando en Beit ed-Dine, la primera residència presidencial del país.


L'11 de novembre de 1943 es varen produir manifestacions contra la detenció del president Bechara Khalil al-Khoury i alguns ministres, efectuats per l'Alt Comissari francés en haver derogat el Parlament, a instàncies del president, els artículs de la Constitució que habilitaven la tutela de França sobre el país. Sèt diputats varen entrar en el Parlament i varen decidir establir una nova bandera nacional, que segurament va dissenyar Henri Pharaon. Es va establir un govern provisional en Bechamun que va acceptar la bandera, pero es creu que la va dividir en tres franges horisontals iguals en el cedre vert en la banda blanca ("en la bandera libanesa" dins de la banda blanca). El disseny dels parlamentaris ho va realisar Saade Munla en el Parlament i va ser dut a Bechamun per membres del partit Kataeb i del Najjad (Renaixença) el 19 de novembre de 1943, sent issada la bandera el dumenge 21 de novembre de 1943. El dibuix del disseny parlamentari mostra una bandera en franges 1:2:1 pero en el cedre molt manco natural. L'artícul 5 de la Constitució va ser canviat: "La bandera libanesa és roja, blanca i roja en franges horisontals en el cedre vert al centre de la franja blanca". El dia 21 de novembre va ser establit en 1979 com "Dia de la Bandera Nacional".


El 22 de novembre de 1943 Catroux, que havia retornat a Líban per a terminar en els disturbis, llibera als governants i els restituïx en els seus càrrecs, per lo que es considera tal data com el Dia de l'Independència libanesa. La nova bandera s'oficialisa el 7 de decembre de 1943. El 27 de decembre París va reconéixer a la República Libanesa i va acordar l'evacuació de les tropes franceses a partir de 1944. L'inici de l'evacuació es va allargar fins a 1945 i no es va completar fins a decembre de 1946.[3]

Galeria

Significat

Les bandes roges simbolisarien els sacrificis del poble libanés en la seua lluita per la llibertat i l'independència; La banda blanca simbolisa la purea i la pau. L'arbre vert del centre de la bandera és el "Cedre del Líban", símbol del país des dels temps del rei Salomón. El cedre simbolisa la dita, la prosperitat, la santitat, l'eternitat i la força.[4][5]

Referències

  1. ↑ «Bandera de la República Libanesa o Líbano en Raso de Alta Calidad». Arenaldesevilla.
  2. ↑ «Bandera de Líbano».
  3. ↑ Valencia, Paola (2020-12-14). «Bandera de Líbano: Historia y Significado». Mente Plus.
  4. ↑ «Líbano Bandera». www.banderas-e-himnos.com.
  5. ↑ «Bandera de Líbano». www.banderas-mundo.es.