Banc de plántulas (Ecologia)
Un banc de plántulas és un conjunt de chicotetes plantes de determinades espècies leñosas presents en la naturalea que no regloten un metro d'altura, permaneixent en eixe estadi a l'espera de millors condicions de creiximent. Estos bancs es comporten de forma similar als bancs de llavors, quan les condicions de creiximent són òptimes, es desenrollen, en este cas, quan les condicions de llum són bones, les plántulas creixen.
La formació dels bancs de plántulas o de llavors favorixen la regeneració de les poblacions de plantes i l'establiment dels bancs dependrà de les condicions demogràfiques del lloc. Un banc de llavors s'establix generalment quan les espècies són intolerants a l'ombra, als destorbament o necessiten establir interaccions en espècies grans per a créixer; en canvi, els bancs de plántulas s'establixen quan les espècies són tolerants a la llum i generalment es troben en ecosistemes madurs. Els bancs de plántulas s'establixen en resposta a destorbament mínimes, sobretot en aquelles espècies que són capaces d'establir-se en condicions de molt poca llum.[1] Les principals característiques d'un banc de plántulas és que persistixen en este tamany durant llarcs periodos de temps (existixen espècies que han permaneixcut en baixes altures durant més de 100 anys[2]) aplegant a créixer molt pocs centímetros a l'any, per lo que poden permanéixer reprimits dins d'un ranc restringit de tamany mentres es troben baix de l'ombra del dosel d'arbres propencs; aixina mateix, tenen la capacitat de respondre en creiximent de forma ràpida quan ocorre una obertura en el dosel. Els bancs de plántulas eixerciten un paper important en la dinàmica forestal, ya que participen en la tongada d'arbres de dosel ya siga omplint els buits que es puguen trobar en el dosel o formant un de nou despuix d'un gran destorbament com un incendi o deforestación.[3]
Orige del terme.
[editar | editar còdic]El terme «banc de plántulas» (seedling bank) va ser falcat per J. Philip Grime en el seu artícul «Plant strategies and vegetation processes» en 1979,[4] posteriorment, en 1980 va establir el terme «bank of persistent jovenils» com una de les cinc estratègies regeneratives bàsiques en un bosc.[5] Encara que este fenomen ha rebut diferents noms, Smith en la seua obra de 1962 The practice of silviculture referint-se al banc de plántulas cóm «advance regeneration» o «advance reproduction»; i posteriorment Spurr i Barnes en 1980 Forest ecology cóm «understory tolerance”.[6] A la seua volta Silvertown en la seua obra de 1982 Introduction to plant population ecology va propondre el terme «oskar» per a fer referència al concepte de banc de plántulas.[7]
Establiment dels bancs de plántulas i la seua relació en els bancs de llavors.
[editar | editar còdic]La dinàmica de les poblacions de plantes en general comença en l'establiment dels bancs de llavors i la seua dispersió, els quals estaran implicats en l'establiment favorable dels bancs de plántulas. Una volta que les llavors es dispersen i germinen com plántulas, s'establix una dinàmica entre comunitats de plántulas depenent de l'accessibilitat a certs recursos que determinaran si creixeran en plantes adultes o moriran, açò depenent de certs factors que poden perjudicar a les plántulas. Per un atre costat, les condicions ambientals són importants per a l'establiment de condicions abióticas i biòtiques que favorixen la germinació dels bancs de plántulas, per eixemple, els incendis forestals poden establir abdós condicions diferents entre sí que favorixen el sorgiment de les plántulas dels bancs de llavors latents en el sol, de fruts o de cons serotinosos. En canvi, en els chapulls el clima és més important perque determinarà els cicles d'inundacions que poden afectar la germinació de les llavors i per lo tant el no establiment del banc de plántulas.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2007).Agriculture, ecosystems & environment.(120 (2-4))
- 307-312.
- ↑ Antos, J., GUEST, H., & Parish, R. (2005). The tree seedling bank in an ancient montane forest: Stress tolerators in a productive habitat. Journal of Ecology, 93, 536-543. https://doi.org/10.1111/j.1365-2745.2005.00968.x
- ↑ Antos, J., Parish, R., & CONLEY, K. (2009). Age Structure and Growth of the Tree-seedling Bank in Subalpine Spruce-fir Forests of South-central British Columbia. The American Midland Naturalist, 143, 342-354.
- ↑ Smith, D. M. (1962). The practice of silviculture, 7th ed. John Wiley & Sons. 578 p.
- ↑ Grime, J. P. (1988). The C-S-R model of primary plant strategies—Origins, implications and tests. En L. D. Gottlieb & S. K. Jain (Eds.), Plant Evolutionary Biology (pp. 371-393). Springer Netherlands. https://doi.org/10.1007/978-94-009-1207-6_14
- ↑ Spurr, S. H. & Barnes, B. V. (1980). Forest ecology, 3rd ed. John Wiley & Sons. 687 p.
- ↑ Marks, P. L., & Gardescu, S. (1998). «A Case Study of Sugar Maple (Acer saccharum) as a Forest Seedling Bank Species». The Journal of the Torrey Botanical Society, 125(4), 287-296. JSTOR. https://doi.org/10.2307/2997242.
- ↑ Leck, M. A., Parker, V. T., Simpson, R. L., & Simpson, R. S. (Eds.). (2008). Seedling ecology and evolution. Cambridge University Press.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Banco de plántulas (Ecología)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.