Anar al contingut

Banc de llavors (Ecologia)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En Ecologia, els bancs de llavors corresponen a propágulos viables (usualment llavors en estat de latencia), que es troben generalment enterrades en el sol. Unes poques espècies permaneixen viables per més de 100 anys.[1]

Tipos de bancs de llavor

[editar | editar còdic]

Encara que en els boscs humits i plujosos tropicals és prou comú que les llavors germinen poc despuix de la dispersió (per eixemple, Ng 1997, Gonzales 1991, Vazques-Yanes & Orozco-Segòvia 1900a) citats per Gariguata i Kattan, (2002), algunes espècies presenten, ya siga una germinació tardana, una latencia condicional o combinació d'abdós. La germinació d'una llavor.

Montenegro-S. et al.(2006) cita als següents autors, mencionant que les llavors de les espècies que formen bancs de llavors a sovint entren en un periodo de latencia una volta són lliberades de la planta parental; esta estratègia els permet tolerar la variació climàtica, les fluctuacions en la disponibilitat de nutrients i sobreviure a periodos desfavorables prolongats (Bliss & Zedler 1998), és aixina com algunes espècies de plantes sobreviuen a les époques seques per la formació d'un gran BS durant periodos de disponibilitat d'aigua (Warwick& Brock 2003).

Es reconeixen bàsicament dos tipos de bancs de llavors: transitori i persistent. El primer fa referència a aquelles llavors enterrades a menys de 5 cm de la superfície del sol, i que germinen en menys d'un any. Els bancs de llavor persistents en canvi corresponen a llavors enterrades a més de 5 cm de profunditat i permaneixen varis anys sense produir noves plántulas. Generalment una destorbament (fòc, removiment de biomassa, etc) desencadenen que la latencia de les llavors es trenque i conseguixquen la germinació.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Ken Thompson, Jan P. Bakker, and Renée M. Bekker. 1997. The soil seed banks of north west Europe : methodology, density and longevity. New York : Cambridge University Press. 276 p.