Banc de llavors (Ecologia)

En Ecologia, els bancs de llavors corresponen a propágulos viables (usualment llavors en estat de latencia), que es troben generalment enterrades en el sol. Unes poques espècies permaneixen viables per més de 100 anys.

Tipos de bancs de llavor

Encara que en els boscs humits i plujosos tropicals és prou comú que les llavors germinen poc despuix de la dispersió (per eixemple, Ng 1997, Gonzales 1991, Vazques-Yanes & Orozco-Segòvia 1900a) citats per Gariguata i Kattan, (2002), algunes espècies presenten, ya siga una germinació tardana, una latencia condicional o combinació d'abdós. La germinació d'una llavor.

Montenegro-S. et al.(2006) cita als següents autors, mencionant que les llavors de les espècies que formen bancs de llavors a sovint entren en un periodo de latencia una volta són lliberades de la planta parental; esta estratègia els permet tolerar la variació climàtica, les fluctuacions en la disponibilitat de nutrients i sobreviure a periodos desfavorables prolongats (Bliss & Zedler 1998), és aixina com algunes espècies de plantes sobreviuen a les époques seques per la formació d'un gran BS durant periodos de disponibilitat d'aigua (Warwick& Brock 2003).

Es reconeixen bàsicament dos tipos de bancs de llavors: transitori i persistent. El primer fa referència a aquelles llavors enterrades a menys de 5 cm de la superfície del sol, i que germinen en menys d'un any. Els bancs de llavor persistents en canvi corresponen a llavors enterrades a més de 5 cm de profunditat i permaneixen varis anys sense produir noves plántulas. Generalment una destorbament (fòc, removiment de biomassa, etc) desencadenen que la latencia de les llavors es trenque i conseguixquen la germinació.