Anar al contingut

Banc de la Reserva de Nova Zelanda

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Banc de la Reserva de Nova Zelanda

El Banc de la Reserva de Nova Zelanda (en inglés: New Zealand Reserve Bank o RBNZ) és el banc central de Nova Zelanda. Va ser fundat en 1934 i es constituïx en virtut de Llei del Banc de Reserva de Nova Zelanda de 1989.[1] El Governador del Banc de la Reserva és responsable de la moneda i la política monetària de Nova Zelanda. El governador actual és Graeme Wheeler. Els empleats del banc operen baix el marc d'una jerarquia empresarial.

El Banc de la Reserva de Nova Zelanda no oferix servicis financers al públic ni tampoc oferixen segurs de depòsit i el seu lloc web referix a la gent a atres institucions financeres.

Propietat

A diferència la Reserva Federal d'Estats Units, el Banc de la Reserva no té elements de la propietat privada; segons el seu lloc web, «el Banc de la Reserva no té accionistes. És 100% "propietat" del Govern de Nova Zelanda, i qualsevol ingrés adicional que el Banc de la Reserva obtinga s'ingressa als contes de la Corona. El Banc Central no és un departament del govern, sino que és una institució les finances de la qual estan inclosos en els contes de la Corona".

Política monetària

Funcions principals

La funció principal del Banc de la Reserva, tal com es definix per la Llei de 1989 és proporcionar a «l'estabilitat en el nivell general de preus».[2]

El Banc de la Reserva és responsable de l'administració independent de la política monetària per a mantindre l'estabilitat de preus. El grau d'estabilitat dels preus és determinada a través d'un acort sobre el nivell objectiu de política monetària en el ministre de Finances.[3] Són documents públics i, per tant, un govern no pot secretament canviar els objectius per a obtindre en el curt determini aumente en el creiximent econòmic.

Este mecanisme s'articula per mig de la Taxa d'Efectiu Oficial (un percentage) que afecta a curt determini . El Banc proporcionarà diners en efectiu d'un dia per a un atre al 0,50% per damunt de la taxa d'efectiu dels Bancs a canvi d'un colateral sense llímit. Ademés, el banc accepta depòsits d'institucions financeres, en interés, generalment a la taxa d'efectiu oficial.

Els bancs que oferixen préstams en interessos més alts que la taxa d'efectiu oficial voran que hi ha atres bancs que oferixen préstams més barats i els bancs que oferixen els seus préstams un tipo d'interés inferior obtindran menys beneficis en comparació a atres bancs que simplement depositaran els seus diners en el Banc de la Reserva en una major taxa de tornada. El Banc de la Reserva presta i oferix préstams sense llímit a uns volums determinats en la finalitat de garantisar que la taxa d'interés del mercat és parella als tipos oficials.

A través d'este control, el Banc de la Reserva pot per tant influir a curt determini de la demanda en l'economia de Nova Zelanda i s'usa per al control de preus.

Els ajusts a la taxa d'efectiu oficial es fan huit voltes a l'any. Es pot fer ajusts de forma discrecional pero no és lo habitual.

Fraccions de banca de reserva

Com tots els moderns sistemes monetaris, el sistema monetari en Nova Zelanda es basa en la fiat i de fraccions de banca de reserva. En una fracció de reserva del sistema bancari, la major part de diners creats no és creat pel Banc de la Reserva en sí, el 80% o més és creat pel sector privat dels bancs comercials.

Vore també

Referències

  1. ↑ Singleton, John (11 d'abril de 2012). «Reserve Bank». Et Llaura - the Encyclopedia of New Zealand. Consultat el 19 d'abril de 2012.
  2. ↑ «Monetary policy in 'Interesting Claves'». rbnz. govt. nz.
  3. ↑ «Policy Targets Agreement». rbnz. govt. nz. Archivat des de l'original, el 23 de giner de 2019. Consultat el 5 d'agost de 2016.