Anar al contingut

Banc de Maurici

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Banc de Maurici

El Banc de Maurici (en anglés: Bank of Mauritius) és el banc central de Maurici.[1]

Història

En el XIX, tres bancs comercials operaven com a Banc de Maurici.

El primer Banc de Maurici va escomençar a operar en 1813 més o menys, pero va estar actiu sol fins a 1825.

El segon Banc de Maurici era un banc britànic d'ultramar en dos juntes directives, una en Londres i una atra en Port Louis. Va escomençar operacions en 1832. En 1838 els comerciants varen establir el Banc Comercial de Maurici per a donar-se una font de crèdit alternativa ya que fins a llavors, el Banc de Maurici tenia el monopoli de l'illa. La crisis financera de 1847 en Londres va provocar el colapse del mercat del sucre i greus pèrdues per als dos bancs de Maurici. El Banc de Maurici va deixar d'operar en 1848, encara que el Banc Comercial de Maurici ha sobrevixcut fins al present.

Per mig d'interessos locals es va establir el tercer Banc de Maurici en 1894 per a fer-se càrrec dels negocis locals de la fallanca New Oriental Bank Corporation. En 1911, el banc va obrir una sucursal en les Seychelles. No obstant, en 1916 el Banc Mercantil d'Índia va adquirir el banc. HSBC a la seua volta va adquirir el Banc Mercantil en 1959. Per esta història, HSBC es referix a sí mateixa com el banc estranger més antic de Maurici. El pròxim banc estranger en aplegar, i per a sobreviure fins al present, va anar el Banc de la Reserva de Suràfrica, un antepassat del Barclays Bank Mauritius.

Junta de Comissionats de la Moneda

Abans de la creació del Banc, el tema de la divisa era administrat per una Junta de Comissionats de la Moneda. Les obligacions de la junta es llimitaven a les d'una autoritat emissora.

Vore també

Referències

  1. ↑ «Bank of Mauritius» (en inglës). Consultat el 9 de febrer de 2018.