Banc de Desenroll Euroasiàtic

El Banc de Desenroll Euroasiàtic (EDB per les seues sigles en anglés) és un banc de desenroll regional fundat per la Federació Russa i la República de Kazakhstan en 2006. El banc actualment té 7 Estats membres: ademés dels 2 citats, Armènia, Bielorússia, Kirguizistan, Tadjikistan i Uzbekistan. Atres Estats i organisacions internacionals tenen la possibilitat de fer-se membres si firmen l'acort de fundació de el EDB.

Història i funcions

El EDB es va fundar per iniciativa dels presidents de Rússia i Kazakhstan, formalisada per la firma d'un acort Internacional el 12 de giner de 2006. Va escomençar operar en juny de 2006, quan les lleis que ratificaven l'acort varen entrar en vigor. Armènia i Tadjikistan es varen unir en 2009, Bielorússia en 2010, Kirguizistan en 2011 i Uzbekistan en 2025.

La missió del banc és facilitar, a través de la seua activitat d'inversió, el desenroll d'economies de mercat, el creiximent econòmic i l'expansió de comerç i atres llaços econòmics en els seus Estats membres.

El capital subscrit del banc s'eleva a 7 000 millons de dólars nortamericans ($). D'ells, 1 515,7 millons són capital pagador i 5 484,3 millons, capital exigible. El 19 de juliol de 2023 els Estats membres posseïen les participacions següents en el capital: la Federació Russa, 44,79 %; la República de Kazakhstan, 37,29 %; la República de Bielorússia, 5,21 %; la República de Tadjikistan, 4,25 %; la República d'Armènia, 4,23 %, i la República de Kirguizistan, 4,23 %. El 10 d'abril de 2025, en incorporar-se Uzbekistan en un 10 % ,estos percentages varen canviar.

Les operacions de el EDB estan regides per les lleis internacionals. En conseqüència, el banc:

• té capacitat llegal internacional;
• goja dels drets d'una persona jurídica en els seus Estats membres;
• goja d'un estatus llegal especial que li permet certs privilegis en els seus Estats membres, entre ells immunitat judicial, inembargabilidad de les seues propietats, privilegis aduanero i impositius, i exencions que protegixen al banc d'alguns dels costs i riscs associats en canvis en la llegislació i normativa bancària en els seus Estats membres; i
• té l'estatus d'acreedor preferent.

La sèu del banc es troba en Almaty, Kazakhstan.

Té una sucursal en San Petersburgo i oficines de representació en Astanà, Biskek, Dusambé, Ereván, Minsk i Moscou.

El banc té estatus d'organisació internacional. En giner de 2013, l'Organisació per a la Cooperació i el Desenroll Econòmic (OCDE) va reconéixer a el EDB com a institució financera multilateral en classificació de risc 3 i classificació de risc del comprador SOV/CC0.

EDB ha tingut estatus d'observador en:

• l'Assamblea General de la ONU des de 2007;
• el Consell de Comerç i Desenroll de la UNCTAD des de 2009;
• el Grup eurasiático contra el llavat de diners i la finançació del terrorisme (EAG) des de 2008; i
• el Banc Internacional d'Inversions (IIB per les seues sigles en anglés) des de 2014.

El EDB és membre:

• de la Bossa de valors de Kazakhstan (KASE),
• de l'Associació Internacional de Mercats de Capitals (ICMA);
• de l'Associació Internacional de Derivats i Swaps (ISDA);
• des de 2014, del Fòrum Econòmic Mundial (WEF), també conegut com el Fòrum de Davos; i

• des de 2012, del Grup de treball de les institucions financeres multilaterals per al mig ambient i els estàndarts socials (MFI-WGESS).

Estratègia

Segons l'estratègia de el EDB per a 2013–2017, aprovada pel seu consell d'administració el 2 de juliol de 2014, EDB es propon construir sobre els èxits conseguits fins al moment i realçar la seua funció de profundisar en el procés d'integració de la regió.

La creació i promoció de l'Unió Aduanero i l'Espai Econòmic Únic presenten reptes significatius per al banc, pero en abordar-los es propon profundisar la cooperació econòmica entre els seus Estats membres.

El banc està centrant els seus esforços en les àrees següents:

• finançar proyectes que es proponguen desenrollar la generació elèctrica, el transport, i l'infraestructura municipal en els seus Estats membres;
• promoure l'eficiència energètica finançant proyectes que optimisen el consum d'energia i atres recursos per negocis i indústries; i
• finançar proyectes que ajuden a forjar llaços comercials, econòmics i d'inversió mútua que animen l'integració econòmica entre els seus Estats membres.

Indicadors clau de rendiment de el EDB per a 2013–2017:

• S'espera que la cartera d'inversió del banc alcance a lo manco 4,7 millardos de $ a fins de 2017. Açò es conseguirà llançant proyectes nous al ritme d'a lo manco 3,7 millardos de $ en 2013-2017.
• El percentage en la cartera d'inversió de proyectes en un efecte d'integració serà d'a lo manco 50 % a fins de 2017. Els proyectes en un efecte d'integració inclouen:
  • els que suponen inversió procedent d'un atre Estat membre de el EDB;
  • els que generen comerç entre Estats membres, ya siga d'equipament, materials o suministrament de productes acabats; i
  • els que es proponen establir noves associacions o grups transfronterizo, o recolzar als existents, la creació i promoció de mercats únics, i l'us de solucions tecnològiques uniformes.
• La cartera d'inversió es desglossarà sectorialment com seguix per a promoure les prioritats estratègiques i sectorials de el EDB (el percentage proporcionat és la participació màxima del sector en la cartera d'inversió actual):
  • infraestructura de transport – fins al 40 %;
  • generació elèctrica i eficiència energètica – fins al 50 %;
  • infraestructura de telecomunicacions – fins al 20%;
  • municipal i atres proyectes d'infraestructura – fins al 20 %;
  • sector financer – fins al 20 %; i
  • atres sectors (metals, mines, producció d'abonaments químics i minerals, agroindustria, etc.) – fins al 50 %.

El banc identifica els sectors prioritaris per a cada país membre segons les necessitats de les seues economies i les àrees en qué necessiten ser més competitius. Les prioritats també deuen tindre en conte els recursos del banc. Els objectius han de ser pertinents i factibles per a cada país en respal del banc.