Banc Mundial de Llavors de Svalbard
El Banc Mundial de Llavors de Svalbard o Cambra Global de Llavors (en noruec: Svalbard Globale Frøhvelv) és un enorme almagasén subterràneu de llavors de mils de plantes de cultiu de tot lo món, situat en l'illa de Spitsbergen, en l'archipèlec noruec de Svalbard, prop de la seua capital, Longyearbyen.
En una extensió de més de mil metros quadrats repartits entre tres almagasens, és el depòsit de llavors més gran del món. Va ser inaugurat en 2008 per a salvaguardar la biodiversitat de les espècies de cultius que servixen com a aliment en cas d'una catàstrofe local o mundial.
Es coneix popularment com la «cambra del fi del món» (en anglés: Doomsday Vault) perque és capaç de resistir terremots, l'impacte de bombes i atres desastres.
Descripció
[editar | editar còdic]La cambra està construïda a prova de erupció volcàniques, terremots de fins a 10 graus en l'escala de Richter, la radiació solar, i, en cas de fallo elèctric, el permafrost (capa de sol permanentment congelada) de l'exterior actuaria com refrigerante natural.
Els almagasens subterràneus tenen una temperatura natural constant d'entre -3 i -6 °C, pero conten en una refrigeració artificial fins als -18 °C per a assegurar la conservació de les llavors durant sigles. L'ubicació a 130 metros sobre el nivell de la mar garantisa que el sol estiga sec.
Context
[editar | editar còdic]
La Cambra Global de Llavors no és un banc genètic a l'us al que puguen recórrer investigadors o atres interessats. El Banc de Llavors de Svalbard va ser creat per a que els bancs genètics de tot lo món almagasenen en ell mostres de les seues coleccions de llavors i les puguen replicar en cas que es perguen com a conseqüència de conflictes bèlics, actes terroristes o catàstrofe naturals.
L'idea d'un gran banc de llavors internacional no és nova. El Banc Genètic Nòrdic d'Agricultura i Horticultura que es va inaugurar en 1984 en la Mina 3, una explotació minera en desús, constituïa un almagasén de seguritat de llavors de plantes escandinaves. En aquella época, l'incertitut relacionada en la propietat dels recursos genètics impedia, entre atres causes, que el banc fòra d'àmbit internacional. El Tractat Internacional sobre els Recursos Fitogenéticos per a l'Alimentació i l'Agricultura (TRFAA), que va entrar en vigor en juny de 2004, va resoldre este problema, i Noragric de la Facultat de Ciències de la Vida d'Oslo va començar a treballar en un estudi preliminar per a la creació d'un banc de llavors.
El centre funciona com una caixa de seguritat en un banc. L'edifici és del Banc de Llavors, propietat del govern de Noruega, i el contingut de cada caixa és del banc genètic que ho ha depositat.
L'única institució que ha reclamat les llavors que havia depositat en Svalbard va ser en 2015 a causa de la guerra de Síria. l'International Center for Agricultural Research in the Dry Areas (ICARDA) d'Alep albergava 148.000 varietats adaptades a zones àrides, pero el conflicte va fer que l'almagasén quedara totalment destruït. Per sòrt, havia enviat un 80 % de duplicats de les seues mostres al banc de Svalbard.[1]
La construcció del Banc Mundial de Llavors va costar uns 9 millons de dólars, que va assumir Noruega. El Ministeri d'Agricultura i Alimentació coordina el seu funcionament diari junt en el Nordic Gene Resource Centre i la Global Crop Diversity Trust.[2] En el seu dècim aniversari en 2018 es va elaborar un proyecte de millora que inclou un nou túnel d'accés i un edifici per a unitats refrigeració i de suministrament d'energia en cas d'emergència.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Noelia Núñez. «La Volta del fi del món complix 10 anys». Archivat des d'el original, el 16 de juny de 2018. Consultat el 2018.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 16 d'octubre de 2012. Consultat el 28 de decembre de 2008.
- ↑ «The government proposes to allocate 100 million NOK to upgrade the Svalbard Global Seed Vault».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Banco Mundial de Semillas de Svalbard» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.