Banc Central de la República Dominicana
El Banc Central de la República Dominicana va ser creat per la Llei Monetària i Bancària de 1947 com el banc central de la República Dominicana, i és el responsable de regular el sistema bancari i monetari del país.[1][2]
Història
El Banc Central de la República Dominicana va ser creat el 9 d'octubre de 1947 per orde del llavors president Rafael Leónidas Trujillo, de conformitat en la Llei Orgànica No.1529, i va iniciar les seues operacions el 23 d'octubre del mateix any, instituint-se com una entitat descentralisada i en plena autonomia. En l'actualitat es rig per la Llei Orgànica n.º 6142 del 29 de decembre de 1962 i les seues modificacions.[3]
Òrguens de govern
L'orgue superior del Banc Central és la Junta Monetària, integrada per nou membres designats pel Poder Eixecutiu:
- Tres membres ex officio, que són el governador del Banc Central, qui presidix la Junta, el ministre de Finances i el Superintendente de Bancs.
- Sis membres titulars en els seus respectius suplents, de reconeguda probidad, experiència i coneiximents en matèria monetària, bancària i econòmica, aixina com en experiència en assunts relacionats en la producció nacional.
Referències
- ↑ «Coneix quins són les funcions del Banc Central». listindiario. com. Consultat el 2023-08-04.
- ↑ «Funciones Principals». www. bancentral. gov. do. Consultat el 2023-08-04.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 6 d'agost de 2016. Consultat el 21 de juny de 2006.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Banco Central de la República Dominicana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.