Banc Central de l'Uruguai
El Banc Central de l'Uruguai (BCU) és l'orgue estatal d'Uruguaiencarregat de la política monetària i de l'estabilitat del sistema financer.
Història
Creat per l'artícul 196 de la Constitució de 1967, és un servici del domini comercial de l'Estat, organisat baix la forma d'Ent Autònom i dotat d'autonomia tècnica, administrativa i financera.
Abans de la seua creació, el Banc de la República era qui oficiava d'autoritat monetària, ademés de l'emissió de moneda. Funcions exclusives d'un banc central, per lo que la Constitució de 1967 va crear el Banc Central com una entitat separada del Banc de la República, que passe a eixercitar-se de forma exclusiva com a banc comercial.
La seua primera carta orgànica va ser la llei N.º 16.696 del 30 de març de 1995, encara que, posteriorment va ser modificada per la llei N.º 18.401 del 24 d'octubre de 2008.
Una característica molt particular d'este Banc Central la va constituir la assistència financera a les entitats bancàries en dificultats; cada volta que un banc uruguayà corria risc de fallida, era intervingut per l'Estat uruguayà en la finalitat de preservar els depòsits dels ahorristas. Esta pràctica va ser habitual fins que va sobrevindre la crisis bancària de 2002; despuix de la mateixa, es va instrumentar un segur de depòsits bancaris, en distints montos de cobertura segons la moneda del depòsit.[1]
Funcions
D'acort en la seua Llei Orgànica, el Banc Central té al seu exclusiu càrrec l'emissió de billets, l'acunyament de monedes i el retir de circulació de billets i monedes en tot el territori de la República. En matèria d'acunyament de moneda, s'aplica lo dispost pel numeral 10 de l'artícul 85 de la Constitució de la República.
Aixina mateix, li correspon aplicar els instruments monetaris, cambiaris i crediticis que resulten necessaris per al compliment de les seues finalitat llegals, aixina com eixecutar la política monetària del país i regular el funcionament del mercat de diners i de canvis.
En el marc de les seues competències, el Banc Central actua com a assessor econòmic, banquer i representant financer del Govern, administra les reserves internacionals de l'Estat i complix funcions d'intermediació financera en actuar com a banquer de les institucions del sistema.
De la mateixa manera, pot representar al Poder Eixecutiu davant organismes financers internacionals i eixecutar les transaccions vinculades a la participació de l'Estat en dits organismes.
Aixina mateix, eixercix funcions de regulació i supervisió del sistema financer, dictant normes de prudència, bona administració i funcionament, podent autorisar o prohibir operacions en general o en particular dins del seu àmbit de competència, aixina com fiscalizar el compliment de la normativa per part de les entitats públiques i privades regulades, informant al Poder Eixecutiu quan corresponga.
Finalment, promou i desenrolla l'educació i la cultura econòmica i financera.
Billets i monedes
Els billets emesos i les monedes falcades pel Banc Central tenen curs llegal en tot el territori nacional. El seu poder cancelatorio és illimitat en el cas dels billets per a tota classe d'obligacions en moneda nacional, mentres que el Banc determina el monte fins al qual les monedes posseïxen poder cancelatorio ple.
El Banc Central és l'únic organisme autorisat per a l'emissió de la moneda nacional, el pes uruguayà, i la producció material de billets es realisa en coordinació en entitats especialisades d'impressió de seguritat, mentres que l'acunyament de monedes es porta a terme conforme als procediments establits pel propi Banc.
En este marc, el Banc Central de l'Uruguai ha incorporat experiències vinculades a l'emissió i utilisació de diners electrònics, en el marc d'un proyecte pilot que ho va convertir en el primer en el món orientat a explorar i utilisar noves formes de representació digital de la moneda. En dita experiència varen participar l'Administració Nacional de Telecomunicacions, IBM i la companyia Redpagos. [2] [3][4][5]
Servicis
El Banc Central presta diversos servicis institucionals vinculats als seus comesos llegals, entre els que s'inclouen la regulació i supervisió del sistema financer, l'administració del sistema de pagaments i la producció d'informació econòmica i estadística de rellevància per al funcionament del sistema financer.
Dins de la seua estructura orgànica es destaca la Superintendencia de Servicis Financers, encarregada de la regulació, autorisació i supervisió de les entitats que integren el sistema financer, aixina com d'atres actors vinculats a l'activitat financera, incloent emissors de valors, intermediaris, assessors, empreses de transferència de fondos i prestadors de servicis auxiliars.
Aixina mateix, el Banc desenrolla activitats d'educació financera a través de programes dirigits a distints públics, orientats a enfortir la cultura econòmica i la comprensió del sistema financer.
En este marc, el museu numismàtic del Banc Central del constituïx un espai institucional destinat a la difusió del patrimoni monetari i històric del país, promovent el coneiximent de l'evolució de la moneda i del sistema financer uruguayà.
Vore també
Bibliografia
- (2017) Història institucional del Banc Central de l'Uruguay, BCU.[6]
- (2017) Història del Banc Central de l'Uruguay (1967-2016) - Mig sigle de desenroll institucional al servici de l'estabilitat econòmica, BCU.[7]
Referències
- ↑ «Uruguai crea segur de depòsits bancaris». Archivat des d'el original, el 4 de setembre de 2014. Consultat el 13 de juliol de 2009.
- ↑ «Uruguai serà el primer país del món en usar billets digitals» (html). Minutouno. com. Archivat des d'el original, el 5 de novembre de 2017. Consultat el 4 de giner de 2019. «En esta etapa de prova pilote les entitats participants són el BCU (emissor), Antel (proveïdor de la ret telefònica), RGC (proveïdor del sistema), IBM (soport d'almagasenament, circulació i control), IN Switch (gestió d'usuaris i transferències), i RedPagos (càrrega de billets), empresa que va acceptar la proposta oberta que va realisar el BCU.»
- ↑ «Uruguai pioner: va llançar emissió de billets digitals i aixina és com funcionen» (html). Diari El País. Archivat des d'el original, el 1 de decembre de 2018. Consultat el 4 de giner de 2019. «Bergara va explicar que no es tracta d'una "nova moneda", sino que és "el mateix pes uruguayà que té una plataforma electrònica". Ademés, va resaltar les ventages del billet digital sobre el físic, mencionant aspectes com a menors costs d'impressió i de llogística.»
- ↑ «¿Cóm funcionen els nous billets digitals d'Uruguai?» (html). L'Observador (Uruguai). Archivat des d'el original, el 4 de giner de 2019. Consultat el 4 de giner de 2019. «A diferència d'atres plataformes de pagament digitals, en l'aplicació i-Pes no s'utilisa el celular per a donar órdens de transferències, sino que es tenen billets digitals associats al celular que es poden traspassar d'un usuari a un atre. Eixos billets són exactament iguals als de paper, en número de série, firma, i són registrats de la mateixa manera en el BCU.»
- ↑ «R. N°:D-309-2017 Banc Central de l'Uruguai DIRECTORI - RESOLUCIÓ (sic)» (pdf). Banc Central de l'Uruguai. Archivat des d'el original, el 4 de giner de 2019. Consultat el 4 de giner de 2019.
- ↑ Miguel Arregui. «Una història dels diners en Uruguay». L'Observador.
- ↑ Leonardo Haberkorn. «Investigacions sobre el BCU». L'Observador. Consultat el 6 de juny de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Banco Central del Uruguai» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.