Anar al contingut

Baldellia alpestris

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Baldellia alpestris és una de les tres espècies de plantes del gènero Baldellia. Herba adaptada als mijos molt humits o aquàtics, hidrófitas.

Descripció

[editar | editar còdic]

Menuda herba perenne de fins a 20 cm d'altura. Decumbente, en els brots i fulls postrats o tendits. Tuberobulbo en la base que està rodejat per les baïnes de les fibrosas fulls vells. Este tuberobulbo donarà lloc a noves rosetes de fulls en els anys successius, en brots que ixen des de la base del talle, pseudoestolones,[1] enraizante pels nucs de les inflorescèncias a on, al final, es desenrollaren noves plantes filles.

A diferència de les atres dos espècies del gènero que tenen totes el llim agut la B. alpestris té el llim dels fulls obtús i contraidas en el peciol.
Inflorescència decumbente, en una o dos flors totes en rabillo en la flor (pediceladas), en varis fulls i raïls en els nucs. Sàpia'ls de 3 mm, cuculados (semblant a una capucha), en nervis paralels rosats. Pétals ovados blancs o blanc-rosats i denticulados, grocs en la base. Frut en aquenios en costelles no molt marcades a diferència de les atres dos espècies. Llavors en forma de pera i terminades en punta (apiculadas) de color pardo d'entre 1 i 1,5 mm.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]
Archiu:Zona distribució baldellia alpestris.gif
Baldellia alpestris Estimació de la distribució de l'endemisme peninsular

Habita aigües remansadas poc profundes i visiblement eutròficas,[2] estanys, estanys, fonts, rieres, turberas; des del nivell de la mar fins a lo 2000 m s. n. m.[3] Es tracta d'un endemisme que es troba distribuït per la zona noroest de la península ibèrica. Inclós des de l'any 2007 dins de la categoria d'espècie vulnerable en vàries comunitats autònomes d'Espanya.[4]

Número de cromosomes

[editar | editar còdic]

2n = 18[5]

Sinonímia

[editar | editar còdic]

Baldellia alpestris (Coss.) M. Laínz in Bol. Inst. Estud. Asturians, Supl. Ci. 5: 41 (1962)

  • Alisma alpestre var. grandiflorum Merino
  • Alisma alpestre Coss. in Bull. Soc. Bot. France 11: 333 (1864)[6]Basónimo
  • Baldellia alpestris subsp. alpestris (Coss.) M. Laínz
  • Echinodorus alpestris (Coss.) Micheli

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Baldellia». Flor Iberica. CSIC. Consultat el 19 de novembre de 2018.
  2. (1999) , Fl. Montiber. 11: 4-5..
  3. (2006) , Junta de Castella i Lleó. Caixa Rural de Burgos..
  4. «Catàlec de Flora Protegida de Castella i Lleó». B.O.C.yL. núm. 119. B.O.C.yL.. Consultat el 19 de novembre de 2018.
  5. «Alguna cosa sobre Baldellia alpestris». Anals Jard. Bot. Madrit 56(2): 392-393. CSIS. Consultat el 20 de novembre de 2018.
  6. «Description De Deux Espèces Nouvelles D'espagne» (en fr). Bull. Soc. Bot. France. Biodiversity Heritage library. Consultat el 20 de novembre de 2018.