Balcó de Huaura
El balcó de Huaura és un monument ubicat en la plaça d'armes d'Huaura des d'a on José de Sant Martín va declarar per primera volta l'independència del Perú.[1] Va ser declarat monument històric per la Llei N.º 9636 del 28 d'octubre de 1942.
Història
La casa a on es troba el balcó va ser construïda a inicis del XVII a pur de quincha, fanc i fusta de Nicaragua. Consta d'una frontera, un zaguán i un pati principal que distribuïx l'espai.[2]Va pertànyer a Fermín Francisco de Carvajal Vargas, duc de Sant Carlos, Correu Major de les Índies i Gran d'Espanya.[3]
Despuix del desembarc en Paracas de l'Expedició Libertadora del General Sant Martín i del fracàs de la Conferència de Miraflores, el Libertador trasllada el seu quarter general de Pisco a Huaura, prenent la que era la Receptoría de la Real Aduana de Lima que se situava en el centre de la població, front a la plaça d'armes. Des del balcó de l'edifici, el 27 de novembre de 1820, Sant Martín va realisar la primera solemne declaració d'independència del Perú.[3] No existixen documents que avalen este fet, pero el consens dels historiadors és ampli en lo que es deduïx que estant Sant Martín en Huaura va realisar una proclama independentiste al poble peruà.[2]
En l'any de 1821 va ser sèu de la Presidència del recent independisat estat, i en l'any 1836, durant l'efímera Confederació Perú-Boliviana, va ser Casa de Govern del Estat Nor-Peruà, realisant-se en les seues instalacions l'Assamblea de Huaura que va elaborar la seua Constitució Política i declararia formalment la federació en els estats Sud-Peruà i Bolívia.[3]
Per Resolució Suprema del Ministeri de Foment el 29 de juny de 1921 el Govern d'Augusto B. Leguía va considerar d'utilitat pública la seua adquisició per a la celebració el Centenari de l'Independència del Perú. En eixa celebració es va realisar una gran manifestació en la localitat, tenint com a escenari principal el també conegut com a Balcó de l'Independència.[2]
Des de 1974 va ser reacondicionado per a ser un espai museístic, denominat oficialment l'any 1996 com Museu Monumental de la Municipalitat Distrital de Huaura.[4]
En el 2019, s'inicien els estudis per al proyecte de restauració de l'edifici en perspectiva a la celebració del Bicentenario de l'Independència.[5]
Referències
- ↑ Gran Enciclopèdia del Perú (2000), p. 670. Lima, Edició Libris. Publicada per fascículos per l'Empresa Editora El Comerç S.A.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Broda, Luis Adolfo (29 de juliol de 2018). «Reportage | El història del balcó de Huaura, breçol de l'Independència del Perú» (en es). RPP. Consultat el 20 de maig de 2020.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Deur Morán, Flor de María (28 de juliol de 2018). «El històric balcó de Huaura» (en es). elperuano.pe. Consultat el 20 de maig de 2020.
- ↑ Ministeri de Cultura del Perú (ed.). Guia de museus del Perú, 2a edició (en es), p. 267. OCLC 863065737. ISBN 978-612-4126-05-5. Consultat el 20 de maig de 2020.
- ↑ «Aixina es prepara Huaura per a celebrar el Bicentenario de l'Independència» (en es). andina.pe (23 de maig de 2019). Consultat el 20 de maig de 2020.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Balcón de Huaura» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.