Balantiocheilos melanopterus
El taburó argent o taburó tricolor (Balantiocheilus melanopterus) és una espècie de peix de la família dels Cyprinidae. Esta espècie no és un taburó stricto sensu, pero és comunament cridat "taburó" per la seua forma pareguda i les seues grans aletes.
És originari del surest asiàtic. És ovípar, encara que no és molt provable que puga reproduir-ho en captiveri.
Distribució
[editar | editar còdic]Es troba en els rius Mekong i Chao Phraya, Península de Malaca, Sumatra, Borneo.[1]
Apariència i anatomia
[editar | editar còdic]Tenen cos plateado en màrgens negres en la aleta dorsal, aleta cabal, aleta anal, i aleta pèlvica. La durea de l'aigua no deurà passar de 10. Creix de 30 a 40 cm en estat natural pero en aquaris rarament supera els 25 cm Viu en aigües en temperatures que van des de 22 fins a 28 graus. Habiten aigües lleument àcides, en valors de [pH] entre 6,5 i 7.5
Hàbitat i ecologia
[editar | editar còdic]Li'ls troba en aigües miges, en rius i #llac grans i mijans. Són tots omnívoros, alimentant-se fonamentalment de fitoplàncton, i molt menuts crustacis, rotíferos, insectes i les seues larvas.
En aquaris s'adapten be a l'aliment sec. També és convenient complementar la seua dieta en aliment congelat, matèria vegetal i aliment viu, com a menuts invertebrats.[1]
Conservació
[editar | editar còdic]Segons la Llista Roja del IUCN el seu estat de conservació és «amenaçat». S'ha convertit en rara o extinta en moltes conques de rius en el seu ranc natiu.[1] En "Danau Sentarum" (Borneo), s'ha reportat en 1993 i 1995 que les poblacions han decreixcut dramàticament despuix de 1975, sense una raó clara. Com a possibles causes es menciona la sobrepesca per al tràfic d'aquaris, o els incendis forestals de 1975 i la polució resultant. L'espècie està aparentment extinta en la conca del Batang Hari (Sumatra) i es creu que tots els individus de B. melanopterus varen ser exportats d'Indonèsia i de Tailàndia pels mercaders d'aquaris.[2]
En l'aquari
[editar | editar còdic]És un peix popular dels aquaris.[3] A pesar del seu nom comú "taburó", són generalment pacífics i bons companyers d'atres espècies de peixos tropicals.[3] És omnívoro i pot menjar-se atres animals si són més menuts i entren en els seus fauces. Llagostins (Thalassinidea, kril, etc.) deurien estar disponibles en adequats llocs per a que no menge d'atres spp. Si be, li'ls troba en els negocis de mascotes, deu tindre's en conte que solen alcançar un tamany inadequat per al comú dels tamanys d'aquaris familiars.[3]
Són peixos resistents, toleren canvis de temperatura, de pH, i atres factors a on les demés spp. són sensibles. El pH de l'aigua deuria oscilar de 6,0–8,0. La durea de l'aigua de suau a mig (5,0–12,0 dGH). La Tº de l'aigua rondaria entre 22–28°C.[1] Preferix estar en grups de cinc o més espècimen (encara que poden sobreviure solitaris).[1] Esta sp. requerix d'aquaris coberts ya que són aveats saltadors.[3]
Els molt jóvens poden permanéixer en menuts aquaris. No obstant, a mida que van prenent el seu tamany adult, la seua conducta de cardumen, i la seua velocitat de nade, va requerint cada volta molt més espai habitacional. Els hobbistas contínuament debaten sobre el tamany mínim acceptable de tanc, generalment es recomana a lo manco 1,5 m de tanc. FishBase llista un mínim de 15 dm.[1] Molts creuen que esta espècie és simplement massa gran i actiu per a permanéixer en un recint comercial sempre; i solament els enormes tancs són els acceptables.
Este peix és un incansable nadador de l'aquari. La pecera deu ser llarga per a permetre-li al cardumen desplaçar-se en comoditat. És un peix pacífic i alguna cosa asustadizo, en tendència a botar si està nerviós. Per a este assunt és recomanable utilisar plantes flotants.
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Balantiocheilos melanopterus.
Wikispecies té un artícul sobre Balantiocheilos melanopterus.- Este artícul conté una traducció derivada de «Balantiocheilus melanopterus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.